17 de desembre 2011
CIUTADANS PEL CANVI ACORDA LA SEVA DISSOLUCIÓ
COMUNICAT DE PREMSA
L’assemblea extraordinària de Ciutadans pel Canvi (CpC) ha aprovat aquest dimarts 13 de desembre del 2011 la dissolució de l’entitat. L’acord, pres per majoria absoluta, posa punt final a una innovadora experiència de pràctica política ciutadana, que va començar el 1999 amb la constatació que calia un canvi profund en les formes de governar i de fer política a Catalunya.
 |
| Alvar Roda. President de CpC |
El plenari de l’assemblea, òrgan legal per aprovar la dissolució, ha acordat també encomanar a l’actual Junta Rectora de CpC Ciutadans pel Canvi la gestió de la dissolució. El primer pas d’aquest procés va tenir lloc el 26 de novembre d’enguany, quan la Convenció de CpC (assemblea anual ordinària) va aprovar, a proposta de la Junta Rectora, una moció que plantejava el final del cicle polític de CpC.
Els socis i sòcies que han participat a la reunió, entre els quals hi havia el President Pasqual Maragall, inspirador de CpC, i els expresidents de l’associació Josep M. Vallès i Carme Valls, han reivindicat l’aportació de Ciutadans pel Canvi com a nova forma de fer política i han agraït l’espai d’intercanvi i de generació de propostes que suposa l’entitat. Igualment, han remarcat la valentia política i el rigor en la gestió del tancament de CpC per donar per acabat un cicle profitós per a la política d’esquerres catalana.
Tots els participants han coincidit a manifestar la seva voluntat de continuar, ja sigui de manera individual o col·lectiva, amb el compromís cívico-polític propi dels valors sobre els quals es va crear CpC.
Ciutadans pel Canvi
05 de juny 2011
Salvatge assalt a la llibertat d'expressió a Badalona
Reproduïm la nota de premsa emesa pels companys del Partit Socialista de Badalona (PSBAD) partit que va presentar la seva candidatura a Badalona lliure i democràticament amb la voluntat de recuperar pels ciutadans els valors del socialisme, valors que fa temps que el PSC badaloní va abandonar.
Tot el nostre recolzament a Jordi López candidat a l'alcaldia a les passades eleccions municipals.
NO ES TOLERABLE AQUEST ASSALT A LA LLIBERTAT D'EXPRESSIÓ.
NOTA DE PREMSA
JORDI LOPEZ ALCALDE, candidat del Partit Socialista de Badalona (PSBAD) a les pasades eleccions del 22 de maig
HA ESTAT ACOMIADAT
del seu treball on estava empleat des de fa 6 anys, quatre dies despres de les eleccions, per gestions a instàncies de l'actual alcalde de Badalona el senyor SERRA, davant de l'empresa on treballaba, VINCLE, empresa totalment dependent de les adjudicacions i subvencions de l'administració pública.
Aquest és el tarannà democràtic d'una persona que no accepta discrepancies ni accepta que uns ciutadans de Badalona haguem decidit presentar una candidatura socialista per sustituir un model caduc i clientelista com el que defensa el PSC de Badalona. De forma lliure i democràtica.
Des del primer moment els militants del PSBAD hem estat objecte de persecusió per part d'aquest home que no te més mèrit que ser un ordenança al servei del PSC Barceloni.
LA DEMOCRACIA I LLIBERTAT D'EXPRESSIÓ no són valors que s'estimi el SR. SERRA.
Us demanem, si el considereu convenient, difoneu i demaneu explicacions d'aquest acte impropi d'una persona de be.
Salutacions
Badalona, 1 de juny de 2011
Partit Socialista de Badalona
05 de juliol 2010
POSICIONAMENT DE CPC DAVANT LA SENTÈNCIA DEL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL
Des de Ciutadans pel Canvi (CpC) constatem que l’Estatut d’Autonomia de Catalunya és un pacte polític entre els legítims representants del poble de Catalunya a través del seu Parlament i els legítims representants del conjunt dels pobles d’Espanya a través de les seves Corts Generals, ratificat en referèndum pels ciutadans i ciutadanes de Catalunya i, per aquest motiu, considerem inacceptable que aquesta suma de voluntats, plasmada en l’Estatut, hagi estat alterada de manera injustificada pel Tribunal Constitucional, fent un ús irresponsable i temerari de la seva funció jusrisdiccional.
El problema no és tant el contingut de la sentència, com el fet mateix que un Tribunal Constitucional com aquest, completament deslegitimat, hagi emès sentència. Una sentència que és fruit d’una interpretació restrictiva de la Constitució, interpretació que malmet greument l’esperit que va fer possible el pacte constitucional del 78.
Des de Ciutadans pel Canvi reivindiquem la plena constitucionalitat de l’Estatut que van votar els ciutadans de Catalunya. En aquest sentit, estem convençuts que és molt més fidel a la Constitució l’Estatut que no la sentència que el retalla.
Cridem a la reflexió i a la contundència en la resposta, per tal d’actuar a l’alçada de les circumstàncies històriques, posant-nos al costat del President de la Generalitat i dels nostres dirigents, de les institucions catalanes i de la societat civil en totes aquelles respostes unitàries davant de l’esmentada sentència i de les seves conseqüències polítiques.
En aquests moments, es fa més palesa que mai la necessitat de recuperar el clima de consens i respecte que va afavorir l’elaboració i aprovació de la Constitució Espanyola de 1978. Per aquest motiu, creiem que és necessari que la Constitució no pugui ser interpretada de manera parcial, contravenint l’esperit que la va fer possible. Per això proposem avançar cap a una reforma constitucional en clau federal que garanteixi la convivència en un marc de respecte a la diversitat i la pluralitat de totes les nacions i regions de l’Estat.
Ens sumem a la convocatòria unitària per a la manifestació del proper dissabte 10 de juliol, i animem els nostres associats/des i amics/es a participar-hi massivament.
Junta Rectora de Ciutadans pel Canvi
Barcelona, 30 de juny del 2010
05 de juny 2010
PODEM SORTIR ENDAVANT
La ciutadania estem cansats, tips, desorientats, perduts, descreguts, desanimats, i molts d’altres adjectius que poden explicar on som i com ens sentim en el context econòmic actual i, encara, molts tenim la sort de no estar ni a l’atur ni a l’economia submergida. Exigim valentia, honradesa, visió estratègica i esforç col·lectiu (no confondre amb molts esforços individuals que no és el mateix i és el més habitual avui en dia).
Però per damunt de tot, ens cal lideratge, que és important no confondre amb altres conceptes vinculats a l’exercici del poder. Com es pot trobar en diferents definicions, la diferència és prou important i a la vegada subtil (veure per exemple la definició que es fa en àmbits educatius com a www.xtec.cat on apareix el següent: “Direcció i lideratge estan estretament relacionats, però dirigir persones i liderar persones no són la mateixa cosa. Mentre que direcció estaria associat a poder (polític, econòmic, jurídic, militar o administratiu) i autoritat jeràrquica, lideratge estaria vinculat a conceptes més subtils com autoritat social, ètica, moral i professional”).
Avui la majoria dels nostres dirigents, tant en l’àmbit públic com privat, estan curulls de “direcció” i clarament mancats de “lideratge”, i el que volem és que ens il·lusionin, ens marquin un camí, una fita, un repte, i no ens amaguin les dificultes que trobarem per arribar-hi.
Les darreres mesures de retall de despesa publica, d’increment fiscal, de reducció salarial, són molt doloroses . Exigim que ens quedi clar si estem al principi o al final d’un tractament que segur que ens ha de curar, volem i necessitem saber quines s’espera que siguin las properes mesures, en quin moment arribaran, quins són els indicadors de millora o empitjorament que faran que s’hagin de prendre o retirar. Perquè intuïm que no seran les darreres, si us plau, prou de tractar-nos com a babaus; un líder ens exposa tot el camí, ens diu que és possible que un percentatge no el superarem, també ens diu quins esforços cal fer, ens anima a treballar en equip, ens mostra les fites a assolir i està al nostre costat.
Avui els nostres dirigents no estan fent això. Uns, perquè “contra pitjor, millor” o si no, com pot ser que es voti en contra en lloc d’abstenir-se i tenir sentit d’Estat? Només va anar d’un vot que es pogués generar un problema de dimensions imprevisibles!!! D’altres, perquè primer diuen que faran una cosa, després que en faran una altra, més tard fan quelcom diferent al primer i segon i, a sobre, deixant en ridícul (com a mentidera ja m’enteneu) a un dels seus màxims executius en explicar el per què d’una correcció al BOE.... Déu n’hi do!!!
Com que estic segur que podem sortir endavant, com que estic segur que la ciutadania comprèn perfectament que la situació és excepcional, per què no parlem clar d’una vegada per totes? Per què no posem damunt la taula el full de ruta complert de tot el “tractament sanitari” que ens ha de curar en lloc de fer-ho per trossets no sempre connexes?
Ja sabem que falten mesures, el que no sabem és quines, quan, per què, etc. I així estem perduts i ens tornem malfiats i egoistes, poc solidaris. Però com pot ser que no es faci tot el possible per mobilitzar l’energia de la societat amb claredat? És hora de fer un missatge institucional i conjunt, de mostrar el camí i de fer-lo entenedor per a tots i totes, de fer servir els mitjans de comunicació per a explicar-lo. Si algú s’arronsa, doncs que plegui: no ens val.
En qualsevol cas, no oblidem que tenim un cos de treballadors públics (m’agrada més que funcionaris) prou capacitat perquè les mesures es posin en marxa i que està donant la cara malgrat tot...
Per finalitzar, i en això discrepo de molts tertulians dels darrers dies, no es pot deixar en mans de tècnics o buròcrates el que són decisions polítiques, els líders prenent la iniciativa un cop han escoltat el màxim de dictàmens tècnics segons els que creuen és millor fonamentat en un model de societat i una conjuntura. Com em va ensenyar un insigne catedràtic d’economia de la UAB, cal diferenciar entre l’economia política i la política econòmica: la primera és el regne de les idees i models; la segona, el de l’execució i en aquests és on es noten les diferències.
Podem sortir, volem sortir ... per tant honestedat, missatges clars, visibilitat d’on anem i lideratge per a assolir el compromís de fer-ho entre tots (com un conjunt, no com la suma d’individus reactius) ... no som un malalt terminal, tenim cura i ho sabem.
Mariano López
17 d’abril 2010
MANIFEST DE CpC
MANIFEST
La Coordinadora de Ciutadans pel Canvi (CpC), davant la politització creixent de la
justícia en casos com el judici per presumpta prevaricació del jutge Baltasar Garzón i en relació a totes aquelles actuacions encaminades a la recuperació de la memòria històrica i el reconeixement i dignificació de les víctimes de la Guerra Civil i de la dictadura franquista, i de les actuacions del Tribunal Constitucional, manifesta:
1. La necessitat urgent de modificar la legislació espanyola per imperatiu ètic i
democràtic, per tal d’adequar-la al marc internacional, tal i com ha recomanat
en diverses ocasions el Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides (novembre
2008)1.
2. Tot el suport a aquelles persones, entitats i col—lectius que,tant a nivell
individual, professional o institucional, del nostre país o d’altres indrets del
món, han lluitat i lluiten per la preservació de la memòria històrica i
democràtica i contra la impunitat dels crims de la dictadura, perquè són un
referent de responsabilitat moral i ètica, que ens ha d’esperonar a construir amb
dignitat el nostre esdevenidor.
3. Cal una reforma profunda i urgent dels òrgans del Poder Judicial i del
Tribunal Constitucional, àmbits de l’Estat que no han evolucionat d’acord amb
la resta de les nostres institucions i de la societat en la seva diversitat. Només una justícia independent i eficient en la seva acció, estructurada d’acord amb la
lògica de l’Estat autonòmic en el marc d’una Constitució plenament federal,
pot garantir una democràcia de qualitat en el nostre país.
Per aquestes raons, Ciutadans pel Canvi dóna suport a les accions i mobilitzacions que la societat civil organitzada i la ciutadania en general està plantejant per reivindicar el compromís amb els valors democràtics, el respecte i la garantia amb els drets humans i la recuperació de la Memòria Històrica com a patrimoni col—lectiu de la ciutadania i els pobles.
Coordinadora de Ciutadans pel Canvi
16 d’abril 2010
EL RISC D'INDIFERÈNCIA CIUTADANA
El 14 d’abril passat es van complir 79 anys de la proclamació de la Segona República i 137 de la proclamació de la Primera, impulsada per Pi i Margall, que ja proclamava en la seva Constitució de 1873 que la sobirania resideix en el ciutadà. Totes les constitucions fins ara, inclosa l’actualment vigent, no han sabut resoldre encara d’una manera satisfactòria la qüestió territorial d’Espanya, que no sols és l’encaix Catalunya i Espanya, sinó el de Galícia, el País Basc, i la resta de les diversitats i llengües de la pell de brau.
Com deia aquesta setmana Suso de Toro al seu article No basta un Estatut, “Espanya serà nació, Estat o el que es vulgui, però només té sentit si existeix un projecte civil compartit”. La tenacitat del PP i el nacionalisme espanyol, convertida en tauromàtica defensa, estimulant altres nacionalismes de la perifèria i impugnant amb les seves denúncies l’Estatut de Catalunya, està provocant una creixent indiferència ciutadana cap a la política institucional i parlamentària. I el que és pitjor encara: aconsegueix una gran indiferència i una creixent agressivitat contra sectors del poder judicial, barrejant de forma, de vegades indiscriminadament, Tribunal Suprem, que forma part del tercer pilar d’un Estat de Dret, i Tribunal Constitucional, que té altra missió i ha estat elegit per vetllar per les Lleis i la seva adequació a la Constitució.
La societat civil ja té un projecte civil compartit, té un entramat de científics, professionals, sindicalistes, empresaris, associacions, i organitzacions no governamentals, que treballen, investiguen i es preocupen per les polítiques públiques, pel nostre país i per el món globalitzat, i el nostre Estatut ja estava preparat per donar resposta a aquesta diversitat, i també per resoldre greuges repetits. La necessitat d’impulsar-lo, com va fer el President Pasqual Maragall, s’ha fet palès en la liquidació dels comptes de la Generalitat de 2009, presentats pel Conseller Castells. Sense el nou finançament acordat, la recaptació hauria disminuït en 1825 milions d’Euros. Sense els recursos addicionals, els ingressos haurien retrocedit un 0,8 %, i en canvi han crescut durant el 2009, un 10,3%.
Potser alguns jutges intentin retallar el nostre Estatut, però només trobaran indiferència i indignació, i el creixent convenciment que el que no aprovi el Tribunal Constitucional ho haurà d’aprovar una nova Constitució Federal.
Carme Valls-Llobet, Presidenta de Ciutadans pel Canvi
19 de març 2010
ELECCIONS AL PARLAMENT
ELECCIONS
Les eleccions autonòmiques estan a tocar. I les enquestes han començat a funcionar fa ja temps. El Periódico, La Vanguardia,...I, si una és dolenta, l’altra és pitjor. Què està fallant perquè les previsions siguin tant negatives? Què s’ha fet malament? Què s’està fent malament? Que un Govern estigui format per tres partits, com és el nostre cas, és complicat i, encara més, si cada un d’ells va tirant amb més o menys força cap al seu cantó i, el que és pitjor, fent públiques les seves divergències.
Al llarg d’aquests quatre anys s’han fet moltes coses, unes bones i d’altres, millorables. Però és indiscutible que s’ha treballat i s’ha treballat de valent. Els resultats, penso, són molt més que acceptables. Però sap realment la ciutadania el que s’ha fet? S’ha sabut explicar? S’ha intentat explicar? Crec sincerament que mentre s’explicitaven postures contraposades dins de l’Equip de Govern unit a no donar cap tipus d’explicació sobre el que anaven assolint, els nostres governants aconseguien, poc a poc, distanciar-se de la gent i creant un ambient poc propici per aconseguir de nou la seva confiança. Però tot això pertany al passat i, per tant, ja no es pot canviar. Ja no podem fer res. Però, de cara al futur, sí que es podrien i s’haurien de fer campanyes explicant de forma clara i entenedora els objectius assolits per l’Equip de Govern, que no han estat pocs. I això s’ha de fer ja. Sense temps a perdre. Començant de forma imminent. Pensem que, com més tard es comenci, com més a prop estiguin les eleccions, més s’interpretarà tot com a campanyes de darrera hora dutes a terme no per donar explicacions, sinó per aconseguir lligar uns vots que, cada cop, cada enquesta, tenim més lluny.
El govern ho ha de meditar i decidir si es vol realment guanyar les eleccions o be s’estimen més donar-les per perdudes. És evident que les volen guanyar. En aquest cas han de posar “fil a l’agulla” i no demorar el fer públic, des de cada Conselleria, tot el que han aconseguit durant aquests quatre anys donant explicacions que han de ser transparents i, sobretot, convincents. Encara no hi ha res perdut. Però no val a badar. Ens hi juguem massa.
Mateu Piñol, membre de la Junta Rectora de Ciutadans pel Canvi
20 de febrer 2010
VOLEM una llei electoral per a Catalunya
Més de 90.000 signatures de persones han donat suport a la proposta de llei electoral catalana presentada per la comissió promotora de Ciutadans pel Canvi al Parlament.
Mentir a la ciutadania o donar arguments falsos o demagògics és voler continuar tenint súbdits i no ciutadans i ciutadanes de Catalunya
No es pot parlar amb boca grossa que es defensa Catalunya i amb els fets defensar els interessos electorals de cadascú
El trencament de la comissió que treballava la ponència conjunta per tenir la primera llei electoral de Catalunya, des de l'Estatut de 1978, havia obert un bri d'esperança ciutadana. Ningú podia creure que sent l'únic país del món amb Parlament i sense llei electoral pròpia des de fa trenta anys, els nostres partits polítics, que al final van retornar a l'informe dels experts que ells mateixos havien escollit, no hagin pogut trobar un comú denominador precisament per demostrar en la pràctica que estan per l'autogovern de tot Catalunya, no pels interessos de partit.
Les declaracions més sorprenents i enganyoses de cara a l'opinió pública m'han semblat les de CiU, que parla de defensar el territori, quan l'informe dels experts no retoca en cap dels casos la representació de Lleida, Tarragona i Girona, però en canvi dóna una representació més proporcional a Barcelona. O és que per CiU, Barcelona província, amb Vic, Berga i Manresa i l'àrea metropolitana de Barcelona, no són territori català?
Crec que seria mes honest per a Catalunya que diguessin amb més claredat que volen continuar amb els privilegis electorals que els dóna mantenir un estat de transició amb una no-llei des de 1978, que dimana d'una disposició addicional transitòria pactada amb el senyor Martín Villa i a la qual encara estem donant suport. Mentir a la ciutadania o donar arguments falsos o demagògics és voler continuar tenint súbdits i no ciutadans i ciutadanes de Catalunya.
Les més de 90.000 signatures de persones que han donat suport a la proposta de llei electoral catalana, que ha presentat la comissió promotora de Ciutadans pel Canvi, ja són al Parlament, i han estat acceptades aquesta setmana passada per la Comissió Electoral, que va felicitar la comissió promotora per l'èxit que ha suposat recollir signatures per un tema polític que semblava interessar només grups petits de ciutadania activa i que ha pogut convèncer desenes de milers de persones dels beneficis que uns diputats més propers als territoris i als sectors suposarien per millorar les polítiques públiques, les lleis i el control al govern.
La iniciativa legislativa popular queda viva, encara que s'ha desfet la ponència, i encara que demanem una vegada més al grup de Convergència i Unió que s'ho repensi abans de dir que no definitivament, ja que la defensa del territori no és cap argument, perquè la responsabilitat de qui estima un país és pensar en els drets de totes les persones d'un país, no només d'una part, abandonant i penalitzant l'altra.
Els drets electorals
La llei que proposem defensa en primer lloc els drets electorals dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya, com ha dit el professor Jordi Capo. Precisament es va basar en l'informe dels experts que ja propugnaven el vot preferent cap a les persones de les llistes que ens mereixen més confiança, les llistes desbloquejades que ens permeten una major proximitat amb els nostres representants i un lligam més proper del diputat o diputada amb la ciutadania. Lligam per escoltar les seves demandes i lligam per poder exercir la pedagogia política per acostar la ciutadania a les lleis. El dret electoral al valor més igual possible del vot de dones i homes, respectant el dret a tenir representants dels territoris menys poblats.
Retornar la responsabilitat a la ciutadania, que se separa de la política quan la seva participació és inútil, passa pel reconeixement dels drets republicans de ciutadania, a ser informat i a participar en les decisions de les polítiques públiques. Si el vot de la ciutadania es torna útil i necessari, es retorna la responsabilitat als ciutadans. La responsabilitat que ha estat robada per anys de polítiques paternalistes, que deien que els estats i governs ho podrien arreglar tot.
Encara hi som a temps, de donar-nos una llei que ja tenen tots els altres països amb Parlament propi, com ha dit el president Montilla; encara hi som a temps, ja que tot depèn de la voluntat política dels nostres representants, dels nostres partits. No es pot parlar amb boca grossa que es defensa Catalunya i amb els fets defensar els interessos electorals. Per Catalunya necessitem la generositat de tots els partits polítics i una ciutadania activa que no pari fins aconseguir els seus drets. Precisament per Catalunya i per la pròpia dignitat.
12 de febrer 2010
COMUNICAT SOBRE EL FRACÀS DE LA PONÈNCIA DE LA LLEI ELECTORAL
COMUNICAT DE CIUTADANS PEL CANVI
SOBRE EL FRACÀS DE LA PONÈNCIA DE LA LLEI ELECTORAL
1. Ciutadans pel Canvi (CpC) lamenta que la ponència conjunta encarregada
d’elaborar la llei electoral de Catalunya no hagi pogut assolir la majoria
suficient per tal d’acordar un nou sistema electoral.
2. En tant que promotors d’una ILP “Per una Llei electoral de Catalunya” que ha
rebut el suport de quasi 90.000 signatures, entenem que CpC és portador de
l’exigència de desenes de milers de ciutadans i ciutadanes del nostre país
que reclamen una nova llei electoral, que contribueixi a superar l’actual estat
de desafecció que allunya els partits polítics dels ciutadans i que doni més
capacitat d’elecció als electors.
3. Convidem els partits polítics catalans a fer un nou esforç per tal d’acordar
un sistema electoral abans que acabi aquesta legislatura. Entenem que,
durant aquesta legislatura, hi ha temps suficient per a aconseguir aquest acord.
4. Considerem el sistema electoral que recull l’Informe dels experts –en el qual
està basada la ILP per una Llei electoral de Catalunya de Ciutadans pel Canvi- és
la proposta que més fàcilment hauria de permetre el consens entre els
partits catalans.
5. En aquest sentit, celebrem que, en la reunió de ponència celebrada avui, quatre
de les sis forces polítiques representades al Parlament (PSC-CpC, ERC, ICVEUiA
i Grup Mixt) hagin manifestat el seu acord amb la proposta de l’Informe dels
experts. Demanem a les altres dues forces polítiques (CiU i PP) que
reconsiderin la seva posició de rebuig a aquesta proposta i li donin suport.
6. Constatem que la proposta de l’Informe dels experts assegura de manera
escrupolosa “la representació adequada de totes les zones del territori de
Catalunya”, tal i com determina l’Estatut en el seu article 56.2.
7. CpC considera que la imminent admissió a tràmit al Parlament de la ILP “Per
una Llei electoral de Catalunya” pot ser una nova oportunitat per tal que els
partits catalans facin un darrer esforç per assolir l’acord que per ara no ha
estat possible. Així doncs, CpC ofereix aquesta ILP com un instrument al servei
del consens entre els partits, que els permeti estar a l’alçada de les
expectatives de la ciutadania del nostre país.
10 de febrer 2010
LA ILP EN MARXA
LA ILP EN MARXA
88.926
SIGNATURES PRESENTADES.
La Comissió de Control de la Iniciativa Legislativa Popular del Parlament, a l'acte públic celebrat dilluns 8 de febrer, va aprovar oficialment el recompte de signatures recollides en suport de la ILP Per una llei electoral de Catalunya. Va confirmar que, com ja havia certificat l'Idescat, hem superat àmpliament les 50.000 firmes necessàries per a la presa en consideració de la nostra proposta d'ILP pel Ple del Parlament i ens va felicitar reiteradament per l'èxit de la iniciativa.
Quins són els següents passos?
La Comissió de Control de la ILP al Parlament lliura les signatures a la Mesa del Parlament. És en aquest moment quan la iniciativa s'admet com a proposició de llei i comença a ser tramitada pel procediment legislatiu comú propi de qualsevol altra llei.
La Mesa del Parlament ordena, en primer lloc, la publicació al Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya (BOPC); designa la comissió o comissions legislatives competents i, un cop publicada la designació de la Comissió corresponent, s'obre el període d'esmenes al text proposat, per tal que els grups parlamentaris, durant 10 dies, puguin fer les que considerin convenients. Les esmenes només poden ser a la totalitat, és a dir, demanar el retorn de la iniciativa a qui l'ha proposada o proposar un text complet alternatiu.
A partir d'aquí, la proposta passa a la Junta de Portaveus -formada pels portaveus de cada grup parlamentari i presidida pel President del Parlament- que és l'òrgan que decideix en quin ple es debatrà la proposta.
No hi ha un termini establert per a la celebració d'aquest debat.
05 de febrer 2010
CRISI ECONÒMICA, CRISI DE VALORS
Aquesta setmana les notícies econòmiques no han estat pas massa positives, i per a mostra un botó d’alguns titulars: “La Seguridad Social arranca el año con 258.000 afiliados menos”. “El FMI aconseja a España una reducción de salarios”. “España encadena siete trimestres en recesión hasta el final de 2009”. “El FMI se suma a Trichet y alerta de que España es tan débil como Grecia”. “Catalunya, líder en atur amb 22.122 desocupats més al gener”. “ Financial Times advierte del drama potencial de la economía española”. Sense oblidar un nou debat respecte a la jubilació als 67.
La reacció neoliberal és clara, potser creuen que no ens n’adonem i amb la por no farem res; no és acceptable que la solució sigui un cop més la que els manuals teòrics de lliure mercat mes ranci postulen, no, així no ens en sortirem.
Sí, és clar que si: es desvia el focus de les mesures de regulació que varen aparèixer tímidament amb l’inici de la crisi i avui són pràcticament oblidades; es creen nous titulars i noves perspectives que ens allunyen del debat de fons i no innoven en res.
Quina poca vergonya!!! I més tenint en compte que ve de persones i institucions, de cúpules empresarials liderades per empresaris que dirigeixen empreses en fallida, “líders” que no diuen res respecte al fet que hi hagi diferències salarials de més de 100 a 1 entre directius i treballadors de base en grans empreses; no és ètic ni de rebut (Més informació), ¿què succeiria si durant dos anys 5 directius reduïssin el seu salari a l’1%? doncs que podrien salvar centenars de llocs de treball ... Ho farien?.... Doncs que facin propostes d’ajust que comencin per compromisos exemplars en sí mateixos.
Amb això no vull negar una realitat, ja que certament la conjuntura catalana, espanyola, europea, no és especialment favorable. A casa nostra el model industrial clarament té una clara manca de liquiditat i té necessitat de canvis reals de fons (que no només de reformes, ja m’enteneu, oi?), i si no les fem, podem retrocedir molts anys enrere, i trencar tot l’assolit en relació amb la societat del benestar.
Si hem de prendre mesures, fem-ho des d’un nou contracte social; si cal ajustar les pensions fem-ho, a la vegada que posem en marxa mecanismes de renda bàsica; si hem d’introduir nous tipus d’empresa industrial, fem-ho a la vegada que assegurem que són les que interessen a casa nostra avui, demà i demà passat.
Ja que el creixement permanent no pot continuar, i per tant no és possible fer modificacions per a ¿desenvolupar-nos? com fins ara, incorporem-nos a criteris de decreixement “constructiu” i, per sobre de tot, fem el que faci falta perquè les mesures estiguin guiades per objectius de solidaritat, protecció i justícia social, equilibri territorial, sostenibilitat, exigència i compromís públic i privat.
Potser no cal produir més, consumint recursos sense control, però segur que hem de produir nous productes i serveis, amb un més gran sentit de la responsabilitat i fer canvis en el model de formació i educació per tal que ens comprometi amb l’aprenentatge permanent i amb el coneixement.
Personalment crec que les formes de treball, fonamentades en regles del segle XIX i la major part del XX, no són les millors per a Catalunya en el segle XXI. I Govern, Sindicats, Empresaris, Treballadors i Ciutadania en general hem de reconstruir el model social i econòmic, ja ho varem fer amb el tèxtil sent innovadors en el segle XIX, també amb l’aposta per la química, farma i sanitat en el segle XX, i actualment hi ha diferents sectors emergents que cal potenciar i ajudar: aquests encara no poden ocupar el buit que sectors clàssics crearan en termes d’ocupació.
Les oportunitats hi són, cerquem-les.
Mariano López, membre de la Junta Rectora de Ciutadans pel Canvi
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
