05 de juny 2010

PODEM SORTIR ENDAVANT

La ciutadania estem cansats, tips, desorientats, perduts, descreguts, desanimats, i molts d’altres adjectius que poden explicar on som i com ens sentim en el context econòmic actual i, encara, molts tenim la sort de no estar ni a l’atur ni a l’economia submergida. Exigim valentia, honradesa, visió estratègica i esforç col·lectiu (no confondre amb molts esforços individuals que no és el mateix i és el més habitual avui en dia).

Però per damunt de tot, ens cal lideratge, que és important no confondre amb altres conceptes vinculats a l’exercici del poder. Com es pot trobar en diferents definicions, la diferència és prou important i a la vegada subtil (veure per exemple la definició que es fa en àmbits educatius com a www.xtec.cat on apareix el següent: “Direcció i lideratge estan estretament relacionats, però dirigir persones i liderar persones no són la mateixa cosa. Mentre que direcció estaria associat a poder (polític, econòmic, jurídic, militar o administratiu) i autoritat jeràrquica, lideratge estaria vinculat a conceptes més subtils com autoritat social, ètica, moral i professional”).

Avui la majoria dels nostres dirigents, tant en l’àmbit públic com privat, estan curulls de “direcció” i clarament mancats de “lideratge”, i el que volem és que ens il·lusionin, ens marquin un camí, una fita, un repte, i no ens amaguin les dificultes que trobarem per arribar-hi.

Les darreres mesures de retall de despesa publica, d’increment fiscal, de reducció salarial, són molt doloroses . Exigim que ens quedi clar si estem al principi o al final d’un tractament que segur que ens ha de curar, volem i necessitem saber quines s’espera que siguin las properes mesures, en quin moment arribaran, quins són els indicadors de millora o empitjorament que faran que s’hagin de prendre o retirar. Perquè intuïm que no seran les darreres, si us plau, prou de tractar-nos com a babaus; un líder ens exposa tot el camí, ens diu que és possible que un percentatge no el superarem, també ens diu quins esforços cal fer, ens anima a treballar en equip, ens mostra les fites a assolir i està al nostre costat.

Avui els nostres dirigents no estan fent això. Uns, perquè “contra pitjor, millor” o si no, com pot ser que es voti en contra en lloc d’abstenir-se i tenir sentit d’Estat? Només va anar d’un vot que es pogués generar un problema de dimensions imprevisibles!!! D’altres, perquè primer diuen que faran una cosa, després que en faran una altra, més tard fan quelcom diferent al primer i segon i, a sobre, deixant en ridícul (com a mentidera ja m’enteneu) a un dels seus màxims executius en explicar el per què d’una correcció al BOE.... Déu n’hi do!!!

Com que estic segur que podem sortir endavant, com que estic segur que la ciutadania comprèn perfectament que la situació és excepcional, per què no parlem clar d’una vegada per totes? Per què no posem damunt la taula el full de ruta complert de tot el “tractament sanitari” que ens ha de curar en lloc de fer-ho per trossets no sempre connexes?

Ja sabem que falten mesures, el que no sabem és quines, quan, per què, etc. I així estem perduts i ens tornem malfiats i egoistes, poc solidaris. Però com pot ser que no es faci tot el possible per mobilitzar l’energia de la societat amb claredat? És hora de fer un missatge institucional i conjunt, de mostrar el camí i de fer-lo entenedor per a tots i totes, de fer servir els mitjans de comunicació per a explicar-lo. Si algú s’arronsa, doncs que plegui: no ens val.

En qualsevol cas, no oblidem que tenim un cos de treballadors públics (m’agrada més que funcionaris) prou capacitat perquè les mesures es posin en marxa i que està donant la cara malgrat tot...

Per finalitzar, i en això discrepo de molts tertulians dels darrers dies, no es pot deixar en mans de tècnics o buròcrates el que són decisions polítiques, els líders prenent la iniciativa un cop han escoltat el màxim de dictàmens tècnics segons els que creuen és millor fonamentat en un model de societat i una conjuntura. Com em va ensenyar un insigne catedràtic d’economia de la UAB, cal diferenciar entre l’economia política i la política econòmica: la primera és el regne de les idees i models; la segona, el de l’execució i en aquests és on es noten les diferències.

Podem sortir, volem sortir ... per tant honestedat, missatges clars, visibilitat d’on anem i lideratge per a assolir el compromís de fer-ho entre tots (com un conjunt, no com la suma d’individus reactius) ... no som un malalt terminal, tenim cura i ho sabem.


Mariano López

 

CIUTADANS PEL CANVI (CpC). Powered By Blogger © 2009 Bombeli | Theme Design: ooruc