Salvatge assalt a la llibertat d'expressió a Badalona

Reproduïm la nota de premsa emesa pels companys del Partit Socialista de Badalona (PSBAD) partit que va presentar la seva candidatura a Badalona lliure i democràticament amb la voluntat de recuperar pels ciutadans els valors del socialisme, valors que fa temps que el PSC badaloní va abandonar.
Tot el nostre recolzament a Jordi López candidat a l'alcaldia a les passades eleccions municipals.
NO ES TOLERABLE AQUEST ASSALT A LA LLIBERTAT D'EXPRESSIÓ.

NOTA DE PREMSA

JORDI LOPEZ ALCALDE, candidat del Partit Socialista de Badalona (PSBAD) a les pasades eleccions del 22 de maig

HA ESTAT ACOMIADAT

del seu treball on estava empleat des de fa 6 anys, quatre dies despres de les eleccions, per gestions a instàncies de l'actual alcalde de Badalona el senyor SERRA, davant de l'empresa on treballaba, VINCLE, empresa totalment dependent de les adjudicacions i subvencions de l'administració pública.

Aquest és el tarannà democràtic d'una persona que no accepta discrepancies ni accepta que uns ciutadans de Badalona haguem decidit presentar una candidatura socialista per sustituir un model caduc i clientelista com el que defensa el PSC de Badalona. De forma lliure i democràtica.
Des del primer moment els militants del PSBAD hem estat objecte de persecusió per part d'aquest home que no te més mèrit que ser un ordenança al servei del PSC Barceloni.

LA DEMOCRACIA I LLIBERTAT D'EXPRESSIÓ no són valors que s'estimi el SR. SERRA.
Us demanem, si el considereu convenient, difoneu i demaneu explicacions d'aquest acte impropi d'una persona de be.

Salutacions

Badalona, 1 de juny de 2011

Partit Socialista de Badalona

Continua llegint...

ILP. Entrevista a Carme Valls

Continua llegint...

La proposta de LLei Electoral en Video

Qué és la ILP per impulsar l'aprovació d'una Llei electoral Catalana pròpia.
Ara en vídeo

Continua llegint...

Qui pot témer una llei electoral catalana?

Darrere la iniciativa legislativa popular de CpC, la ciutadania agafa protagonisme i els diputats haurem de pronunciar-nos

Ciutadans pel Canvi ha posat en marxa una iniciativa popular per forçar la tramitació d'una llei electoral catalana. Cap partit no s'ha atrevit a desqualificar la iniciativa, però em consta que ha incomodat més d'un pel fet de posar de manifest la falta de voluntat o la incapacitat política dels grups parlamentaris per assolir el consens imprescindible per dotar Catalunya d'una llei electoral pròpia.

Han passat trenta anys des que l'Estatut de Sau establia:

«El Parlament serà elegit per un termini de quatre anys, per sufragi universal, lliure, igual, directe i secret, d'acord amb la llei electoral que el mateix Parlament aprovarà» (art 31).

Mentrestant, tant l'Estatut del 79 com el del 2006, a l'espera d'una llei electoral pròpia, remeten, en les corresponents disposicions transitòries, a la llei electoral estatal.


Al llarg d'aquestes tres dècades d'autonomia, no s'ha presentat cap projecte ni proposició de llei electoral al Parlament. No ho va fer CiU ni ho ha fet el govern d'entesa malgrat que en el document programàtic assumit pel PSC, ERC i ICV-EUiA es recull el propòsit d'elaborar una llei electoral.

Val a dir, tanmateix, que aquest govern, per acord del 27 de març de 2007, aprovà la creació d'una comissió d'experts amb l'encàrrec que elaboressin una proposta que servís de punt de partida per a una llei electoral catalana. Els experts van fer la feina. Una bona feina, reconeguda per tots els partits, però aquelles bases dormen de moment al calaix de la Conselleria de Governació.
Com s'explica?
Molt senzillament: com que la llei electoral serveix per establir el sistema de normes i procediments per convertir els vots en escons, tothom, grans i petits, fa prèviament els números.

Cal tenir en compte que si la llei vol garantir un pes similar o proporcional del vot de tots els electors, visquin a les circumscripcions més urbanes o més rurals, aquells partits que tenen la massa electoral més estable a les circumscripcions menys poblades podrien perdre més escons, i per contra en guanyarien més els que tenen el gruix electoral a les circumscripcions més urbanes.

Fets els comptes amb el nombre de votants i les corresponents traduccions en escons, entenc que ni CiU ni ERC, més arrelats a les comarques rurals, tinguin gaire interès a estrenar un nou sistema electoral més equilibrat. Però, tanmateix, la llei electoral ha de ser aprovada per una majoria de dues terceres parts dels diputats. Això vol dir que no n'hi ha prou amb la majoria governamental. Els partits majoritaris (CiU i PSC) són decisius i imprescindibles a l'hora de la veritat. I aquí rau tal vegada el problema.

És en aquest marc que Ciutadans pel Canvi, no pas a través dels propis diputats sinó per impuls de les seves plataformes territorials, ha decidit posar sobre la taula la iniciativa legislativa popular amb la voluntat de forçar el debat parlamentari amb una proposició avalada directament per la ciutadania.
Aquest impuls cívic no deixa de ser la raó de ser o l'essència de l'associació que al seu dia va impulsar Pasqual Maragall.
CpC no parteix de zero. Aprofita les bases elaborades per la comissió d'experts, però la proposta articulada va més enllà. És més agosarada.
Entre altres coses:

1.- Introdueix les llistes desblocades, amb la possibilitat per als electors de marcar candidats preferents dins de les llistes presentades pels partits.

2.- Tot i garantir que tots els territoris estiguin degudament representats, estableix un valor similar als vots de tots els electors, independentment de la vegueria on resideixin.

3.- Es proposa un sistema que premia amb més escons les vegueries amb un alt índex de participació.

Però darrere de la iniciativa de CpC hi ha el valor afegit d'implicar la ciutadania en l'acció política.

Els ciutadans poden formular proposicions de llei i forçar el legislatiu a prendre-ho en consideració.
Caldrà primer reunir 50.000 avals. Hi ha més d'un centenar de fedataris per recollir-les. És un moviment d'activisme polític molt valuós en moments de desafecció generalitzada. La ciutadania agafa protagonisme i els partits i diputats haurem de pronunciar-nos en seu parlamentària. La proposició serà debatuda pels diputats electes. Tothom s'haurà de retratar i ningú no podrà amagar el cap sota l'ala.
En cas de ser admesa a tràmit, la llei igualment haurà de ser aprovada per dues terceres parts del Parlament. Serà esmenada, sens dubte, però marcarà una fita important en la història democràtica de Catalunya. Estic convençut que el partit majoritari de l'esquerra catalana –el PSC–, amb l'aval lògicament dels diputats de CpC, hi tindrà un paper decisiu per dur-la a bon terme.

Publicat per Josep m. balcells a El Punt

Continua llegint...

Tret de sortida per la Iniciativa Legislativa Popular

El divendres passat divendres dia 4 es va celebrar a l'Ateneu Barcelonès l'acte organitzat per l'associació civicopolítica Ciutadans pel Canvi (CpC) que obria la campanya sobre la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) que promou a favor d'una llei electoral catalana pròpia.

L'objectiu d'aquesta iniciativa seria complir una competència estatutària de Catalunya des de 1979 que a més, figura als pactes de govern del tripartit (el del Tinell y el de la Entesa). Tal com va dir la presidenta de CpC, Carme Valls, el Parlament va encarregar un informe a un grup d'experts per que elaboressin l'esborrany d'una llei catalana però que, per conveniències o millor dit per no conveniència, resta tancat a un calaix del Parlament. CpC es proposa recollir el guant amb aquesta iniciativa.

La proposta, que aposta per un sistema que doni més capacitat de decisió als electors a través de les llistes desbloquejades amb vot preferent, va rebre el suport de l’expresident de la Generalitat Pasqual Maragall i d'altres membres de CpC i de la societat civil i política. La proposta, però, incomoda el PSC ja que no li fa gràcia allò de les llistes obertes ni allò del “Parlament acordió”. Tampoc sembla que Iniciativa la vegi oportuna. D'altra banda CiU i ERC s'hi oposen per manifest interès electoral: la present llei beneficia el voto rural justament on tenen el sustentament tant nacionalistes com republicans.

Serveix per incitar al debat dins de la societat

A la seva intervenció Maragall defensà les llistes obertes i les primàries com a forma d'elaborar les llistes electorals, front del domini de les executives dels partits vigent actualment.” Que no siguin les executives del partit les que dominin definitivament sobre les posicions dels candidats”. “Així els candidats tindrien singularitat i s'ho haurien de treballar personalment”. Va considerà que són mesures absolutament necessàries i un dret dels votants.

Això, que es pot percebre com una aposta de democratització del sistema, posa dels nervis als aparells dels partits, que perdrien la capacitat que tenen ara de confegir les llistes en l'ordre que més els interessa a ells. L'ordre d'aparició en una llista, no és un tema menor, és l'ordre d'importància de cadascú dins del partit. D'aquí el neguit.

A la seva intervenció Maragall va demanar també al CpC que “algun dia faci valer els seus vots decisius al Parlament, tan necessaris en aquests moment per què el tripartit tingui la majoria absoluta. Va assegurar també que tenen la paella pel mànec i va assegurà que tenen la possibilitat de fer-lo. Ho va dir en referència als cinc escons de la associació dintre del grup PSC-CPC: Francesc Boya, Josep Maria Balcells, Antoni Comín, Rosa Maria Ferrer y Mohammed Chaib.
També va defensar les primàries assegurant que si dos del mateix partit es barallen es percep com si es trenques una religió. “no és cap pecat”que n'hi hagin de primàries.

Les continues crides de Maragall a CpC per què actuïn de forma més autònoma del Gran Germà PSC no tenen moltes probabilitats de ser escoltades. Ja ho hem vist en èpoques anteriors, com quan va fer una crida a presentar-se a les eleccions generals al marge de PSC. Llavors es va queixar de que “Ciutadans pel Canvi, no omple el buid polític actual. Llàstima!...”
La proposta és clarament mediatica ja que l'aprovació d'una llei electoral requereix d'una majoria reforçada que faria necessària la participació de CiU. Per tant, encara que s'aconseguís portar al Parlament la Iniciativa i es portés a un debat i aprovació d'aquesta llei hauríem de veure quin redactat en sortiria.

Però serveix per incitar al debat dins de la societat i a reforçar el coneixement sobre els plantejaments d'associacions com la nostra.

Cal regular el regim de funcionament intern dels partits i altres organitzacions

D'altra banda, també seria necessari regular el funcionament intern dels partits i altres organitzacions que les fes obertes, democràtiques i transparents. Cosa que actualment no succeeix a la majoria de partits ni associacions de diversa naturalesa. Organitzacions creades a contracorrent dels funcionaments orgànics d'altres partits s'han vist com acabaven enrocant-se en sí mateixes i acabant retallant els drets i la democràcia als seus interiors en benefici de la clase dominant. Existeix molta hipocresia en aquestes organitzacions que criden de portes enfora la defensa dels drets i valors pels ciutadans però els neguen al seus militants i socis.

Publicat per J.Andújar

Continua llegint...

CANVI DE LA LLEI ELECTORAL: Fedataris

FEDATARIS AL PARLAMENT: ENCARA HI ETS A TEMPS!!!

El primer acte de jurament o prometença dels fedataris (persones que donen fe de la veracitat de les signatures recollides) per una Llei electoral catalana, es va realitzar el passat dia 16 de març al Parlament de Catalunya. Una llei electoral que encara no ens hem donat com a país, malgrat tenir totes les competències per poder-ho fer, i que ja tenen totes les autonomies de l’Estat espanyol, malgrat que va ser Catalunya la primera que va promoure un primer Estatut, que va ser seguit per totes les altres. No ha estat possible fins ara poder-nos posar d’acord entre els representants dels partits i els desitjos de la ciutadania, però també és cert que és un objectiu que figurava en el programa electoral de molts dels partits que tenen representació parlamentària.


Obrir un debat polític en un moment de crisi econòmica és una necessitat, perquè és en aquests moments quan hem de retornar la responsabilitat negada a cadascun dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya, i només ajuntant totes les voluntats i totes les intel·ligències trobarem camins per a la innovació de polítiques i projectes per encarar els canvis del nostre futur. No n’hi ha prou anant a votar cada quatre anys, i dipositar un vot a una urna. És important poder triar entre les persones que mereixin més confiança amb llistes més obertes, i hem de millorar la qualitat de la nostra democràcia, fent que el valor de cada persona sigui el més igual possible, visqui on visqui, i donar estímul a la participació ciutadana. Com més participació, més escons.

Hem de retornar el dret a decidir a cada una de les persones. Per fer-ho, han de sentir que les decisions polítiques que es prenen i els debats que es fan al Parlament responen a problemes que tenen realment, i que cada diputat o diputada pot escoltar de veritat, i sense presses, els conflictes de cada tros de Catalunya. Les promeses fetes en períodes electorals no han de ser brindis al sol; el millor no seria prometre molt, sinó complir molt el que s’ha promès.

Per poder canviar la desafecció cap a unes determinades formes de fer política, hem de retornar a la POLÍTICA en majúscules, fer possible que la nostra feina contribueixi a la creació d’espais de llibertat, fent que les lleis que ens donem millorin la qualitat de la nostra democràcia. Tornar a tenir la possibilitat d’exercir els drets de ciutadania és un camí per fer-ho. La ciutadania té dret a proposar lleis, té dret a col•laborar amb les que estiguin fent els seus parlamentaris, amb les propostes i compareixences; i té l’obligació de complir-les i ajudar a fer-les complir.

Si creus que en lloc de queixar-te dels polítics i de la crisi, una llei electoral catalana pot ajudar a millorar la possibilitat que les propostes ciutadanes arribin al Parlament, t’ha arribat l’hora de poder-ho intentar. Fes-te fedatari de la Llei i ajuda’ns a recollir signatures. Tens una oportunitat el dia 30.

Llegeix el contingut de la Llei a www.lleielectoral.cat i apunta’t.

Continua llegint...

Ciutadans pel Canvi fuerza al Govern a debatir la ley electoral

Article a El Periodico
MARC ANDREU
BARCELONA

Tan solo 50.000 firmas podrían dejar en evidencia que los 1.816.941 votos que auparon al tripartito en el 2003 y los 1.495.221 votos que lo revalidaron en el 2006 de poco han servido hasta ahora para hacer cumplir un punto del programa de Govern contemplado tanto en el Pacte del Tinell como en el Acord d'Entesa: elaborar la ley electoral catalana. CiU nunca la hizo pese a ser, desde 1980, competencia estatutaria. Y es que Jordi Pujol prefirió siempre la vigente disposición transitoria que adapta, ya solo a Catalunya, la normativa española que UCD creó para favorecer al centroderecha en la transición.
Y es que 50.000 son las firmas que Ciutadans pel Canvi (CpC) necesita recoger en seis meses para que el Parlament discuta su propuesta de ley electoral, admitida a trámite la semana pasada como iniciativa legislativa popular (ILP) en la Cámara y que requiere mayoría cualificada: consenso entre el tripartito y CiU.

LA FORMA Y EL FONDO
La iniciativa de la plataforma cívico-política maragallista que preside Carme Valls --con tres diputados en el grupo del PSC-CpC: Josep Maria Balcells, Antoni Comín y Rosa Maria Ferrer-- ha incomodado a los socios del tripartito.
Por las formas: ICV-EUiA no sabía nada de una iniciativa que ve a la vez con simpatía y escepticismo. ERC arguye que rompe el protocolo de acción del tripartito y dificulta el consenso con CiU y el PSC. Y este último partido, además de apreciar lo mismo, tiene que encajar disensiones en las filas de su propio grupo. Pero el fondo de la ILP incomoda también: la proporcionalidad y variabilidad de asignación de escaños propuesta hace imprevisible el futuro mapa político y, en cierto modo, rompe el statu quo partidista.

En síntesis, CpC propone un sistema electoral de listas desbloqueadas con opción de voto preferente a nombres concretos, aplicado en siete circunscripciones --las veguerías de Barcelona, Central, Girona, Lleida, Alt Pirineu i Aran, Camp de Tarragona y Terres de l'Ebre-- con mucha más proporcionalidad que la actual, para acercarse al principio de una persona-un voto. Y aún así, el valor de un voto pirenaico valdría el doble que el barcelonés, mientras que en las cinco circunscripciones restantes quedaría más o menos equiparado.

INNOVACIÓN MUNDIAL
Además, y como innovación sin precedentes en el mundo, la ILP vincula el número total de escaños a elegir, entre 120 y 150, a la participación. O sea, que el máximo de diputados del Parlament (y los preceptivos sueldos y subvenciones a los partidos) solo sería alcanzable con una participación del 75% del censo, mientras que una abstención del 40%, que es la habitual, reduciría la Cámara a 120 escaños, contra los 135 fijos actuales.
Aunque ya avisaron al president José Montilla y al conseller de Governació, el republicano Jordi Ausàs, los impulsores de la ILP iniciarán esta semana contactos con todos los grupos para presentarla oficialmente.

DESBLOQUEO O DESLEALTAD
CpC argumenta que su propuesta no solo concreta, en favor de más proporcionalidad y participación democrática, el informe de expertos que Governació encargó y mantiene en un cajón a la espera de consenso para crear una ponencia parlamentaria. CpC añade que la ILP, al forzar un pleno en el Parlament, no es desleal al tripartito, sino que desbloqueará un debate en el que no hay acuerdo ni en el tripartito ni con CiU.

Prueba de ello la dejó, el viernes, la portavoz adjunta de ERC, Patrícia Gomà, en su blog: "La necesidad de una ley electoral es evidente" pero la ILP de CpC "contribuye a generar más desafección" y "confusión" en la ciudadanía y "es hacerse trampas". Quizá sí, como la no ley que rige las elecciones catalanas desde 1980.

Continua llegint...

VERGONYA I ESPERANÇA

Sentim VERGONYA per les quatre dones mortes d'aquesta setmana a mans dels seus amants, companys i marits, i per les 17 mortes en les 8 primeres setmanes del 2008. I més VERGONYA encara que, amb excepció de JL Rodríguez Zapatero, ningú no hagués fet esment de la violència de gènere en campanya; en canvi, tots els candidats han corregut a parlar-ne, davant l'evidència del desastre.

Sentim VERGONYA que el PP hagi fet servir el terrorisme com a arma electoral i hagi passat tota la legislatura sense acceptar els acords parlamentaris del Congrés de Diputats.

Sentim VERGONYA que facin servir la immigració utilitzant les baixes passions i sense comprendre el desenvolupament econòmic del nostre país, que no hauria estat possible sense la mà d’obra barata, i sovint explotada per les mateixes persones que es neguen a continuar legalitzant el treball ben fet.

Sentim VERGONYA de les mentides repetides fent servir enquestes y números falsejats i manipulats, i en canvi es titlli el President del Govern de mentider sense cap prova.

Sentim VERGONYA de no escoltar propostes polítiques clares que permetin debats polítics seriosos que donin sentit a la convivència política ciutadana.

Per això els Ciutadans pel Canvi hem preparat el nostre MANIFEST PELS CANVIS que creiem que han de fer-se necessàriament en el nostre país. L’estrella de les 5 puntes amb 25 propostes clares ens assenyala un camí que creiem que ens dóna ESPERANÇA pel futur. Sabem que tots aquest canvis no seran assolibles amb pocs dies, però tenim clar que no pararem de treballar, amb la societat civil organitzada, fins assolir-los en la seva totalitat. Us convidem a llegir-los, a difondre’ls i a ajudar-nos a treballar per fer-los possibles en un proper futur.

També sabem que per fer-los possibles és precís anar a votar i donar suport a un govern socialista i d’esquerres. NO HEM PERDUT L’ESPERANÇA PELS CANVIS; exercitarem la voluntat, el desig i la intel·ligència per què es facin realitat el més aviat possible.

Carme Valls i Llobet, Presidenta de CpC

Continua llegint...

Pasqual Maragall votarà en BLANC

Aquest acudit m'ha agradat especialment.
No em puc resistir a publicar-lo al nostre bloc.

Continua llegint...

Ciutadans pel Canvi, no llena el vacío político actual. Llástima!...

Maragall intenta presentar, sin éxito, una lista con otro partido

Noticia extreta de El Pais.

Retirado a un segundo plano desde hace meses, Pasqual Maragall volvió a agitar ayer por unas horas la política catalana. El ex presidente de la Generalitat y ex militante del PSC explicó que ha sondeado a "amigos", "alcaldes" y otros cargos municipales para presentar una candidatura a las elecciones generales bajo las siglas del Partido Catalán Europeo, una formación que él mismo registró ante notario en 1998 pero que nunca ha tenido actividad política. A cuatro días para que expire el plazo para presentar candidaturas, el político, que en noviembre anunció que sufre Alzheimer, no ha encontrado apoyos suficientes para llevar adelante la candidatura.

Los dirigentes del PSC y el entorno del ex presidente recibieron con sorpresa la noticia. Varios de estos colaboradores confirmaron que el proyecto es poco viable. "El ex presidente pretende crear debate en torno a una nueva forma de hacer política en el marco europeo, pero descarto que acabe presentando la candidatura", explicó a EL PAÍS uno de sus allegados. El PSC, partido que Maragall abandonó precipitadamente tras renunciar a la reelección como presidente de la Generalitat, eludió comentar la noticia.

Maragall lleva al menos dos meses intentando presentar la lista. En un primer momento contactó con la plataforma que le ayudó a conquistar la Generalitat, Ciutadans pel Canvi, para ofrecerles compartir el proyecto. No encontró colaboración. Hace menos de un mes volvió a proponérselo. Ayer, fuentes de la dirección de Ciutadans confirmaron las ofertas, pero motivaron su rechazo asegurando que "no hay espacio para un nuevo partido". La plataforma maragallista ha decidido mantener sus vínculos con el PSC.

MIQUEL NOGUER 01/02/2008

La Frase:

Ciutadans pel Canvi no quieren integrarse del todo en el PSC, como parecía y prefieren limitarse a ser un centro de debate, cosa que está muy bien pero no llena el vacío político actual. Dommage!... (Trad: És una llástima!...)

Mes informació:

1. Maragall busca adhesiones para presentar una candidatura propia
2. Maragall ultima su lista para las elecciones
3. Pasqual Maragall: "Por qué votaré"
4. Maragall expresa el deseo de ir a las elecciones con una nueva candidatura, pero su entorno lo descarta
5. Maragall estudia presentar el Partit Català d'Europa a las generales pero su entorno lo descarta

Entrevista a P.Maragall a Catalunya Radio.

Continua llegint...