09 de juliol 2009
ILP. Entrevista a Carme Valls
28 de juny 2009
Ley electoral: El pacto imposible

Hay palabras mágicas: nada más pronunciarlas dan ganas de desaparecer. En política, si se quiere aburrir es cuestión de hablar de la ley electoral. El debate sobre las reglas de juego lleva 30 años dando vueltas sobre sí mismo. ¿Quiere eso decir que no es interesante para los ciudadanos? Más bien al contrario. Una buena ley electoral no es un crecepelo milagroso contra la abstención, pero mejoraría la calidad democrática. Cataluña es la única comunidad autónoma que no tiene ley electoral a pesar de que el Estatut de Sau establecía: "el Parlamento será elegido por un periodo de cuatro años, por sufragio universal, libre, igual, directo y secreto, de acuerdo con la ley electoral que aprobará el mismo Parlamento" (art. 31). Hoy por hoy no se ha presentado ni una proposición de ley en el Parlament. No lo hizo Convergència, ni lo han hecho PSC, ERC e ICV.
Cataluña es la única autonomía que no tiene ley electoral. Una nación sin ley electoral es una nación sin reglas de juego.
El paso más destacable que se ha dado hasta ahora fue reunir a un grupo de politólogos que consensuaron una propuesta, que ha dormido en un cajón durante dos años y que ahora se dice que se desempolvará. Pero una ley que no se ha aprobado porque requiere el voto favorable de dos terceras partes del Parlament no parece realista pensar que se desencallará cuando los partidos están con el dorsal puesto y en posición de salida para las autonómicas.
A la propuesta de los expertos se ha añadido otra presentada por Ciutadans pel Canvi, un proyecto que se pretende que llegue al Parlament gracias a las firmas de una iniciativa legislativa popular y que tiene el mérito de agitar el debate, aunque represente la impotencia de quien busca en la calle apoyo para lo que sus diputados se ven incapaces de hacer en la Cámara.
La cuestión clave es hacer compatible representatividad y territorialidad. Como acercarse al principio de una persona un voto, sin que el peso de Barcelona arrase ni que un escaño de Lleida valga 25.000 votos y uno de Barcelona 60.000, como ocurre ahora. Por supuesto, los intereses de los partidos pasan por su distribución electoral en el territorio y no cabe esperar que ninguno dé apoyo a una propuesta que le perjudique mucho.
La comisión de expertos propone, entre otras buenas medidas, que los candidatos estén inscritos en el censo de la circunscripción en la que se presenten para evitar a los paracaidistas enviados por el aparato. Propone también circunscripciones electorales basadas en los ámbitos territoriales con los que trabaja la Administración de la Generalitat para acercar los representantes al territorio. Y fundamentalmente, propone lista abierta o desbloqueada que permite votar la lista entera como la presenta el partido o dar votos preferentes a algunos candidatos individuales. Los incentivos a los candidatos para trabajar y darse a conocer parecen superiores al peligro populista.
Entre los inventos del TBO propios del gremio se propone votar durante 15 días y CpC opta por un Parlament acordeón que premiaría los territorios donde se votara más con más escaños.
En un país en el que el debate sobre la abstención dura un par de semanas tras cada elección, los ciudadanos pagamos periódicamente informes sobre la desafección. El diagnóstico está hecho. El último fue presentado por el consejero de Interior, Relaciones Institucionales y -ojo al dato- Participación, Joan Saura, y el ex consejero Josep Maria Vallès. Se titula Actituds polítiques i comportament electoral a Catalunya y se localiza fácil en la Red. El informe habla de "bajo interés, una dificultad para la compresión de la política, una desconfianza notable en la capacidad ciudadana para influir en las decisiones y una baja valoración de las instituciones políticas". Según Vallès "los medios de comunicación alimentan una imagen parcial, banal y negativa de la política". El informe solemniza lo obvio en las propuestas: "mayor inteligibilidad, más transparencia y participación, más responsabilidad y rendimiento de cuentas". Es decir, la accountability americana. Rendir cuentas y hacerse responsable de lo que uno hace y deja de hacer. Del documento de Vallès y de lo propuesto por CpC sobre la información electoral se desprende una desconfianza creciente entre periodistas y políticos muy saludable. Ganará la sociedad cuando seamos conscientes de que el pacto entre periodistas y políticos de la transición caducó y seamos capaces de decir no a los políticos que pretenden hacer portadas y a los periodistas soldado.
Ester Vera. el Pais
13 de juny 2009
Les europees impulsen la ILP per una llei electoral catalana
CpC aconsegueix un miler de signatures cada dia de recollida
Publicat a El Punt
L'alta abstenció registrada diumenge, d'un 62,5%, ha obert de nou el debat de la creixent distància entre ciutadans i polítics. La plataforma civicopolítica Ciutadans pel Canvi (CpC) ha detectat un interès creixent per la seva iniciativa legislativa popular per una llei electoral catalana, en què es proposen mesures per fomentar la participació.
El diputat i responsable d'acció política de CpC, Antoni Comín, admet que des de les eleccions europees, en què es va registrar una participació baixíssima, d'un 37,5%, han detectat un interès creixent per la seva ILP. La llei electoral que proposa CpC s'inspira en l'informe elaborat pels experts, que havia de servir de base per a la normativa –per encàrrec del govern–, en què es proposaven una cinquantena de mesures per afavorir la participació. En aquesta línia, la plataforma advoca per les llistes desbloquejades –a mitjà termini entre les actuals i les obertes–, un Parlament amb un nombre d'escons variable que augmenti o disminueixi en funció de la participació i que una sindicatura electoral vetlli per les eleccions al Parlament de Catalunya, entre altres qüestions. Tot plegat, per donar més poder de decisió als ciutadans i mirar de reduir la distància amb els polítics, que es posa en evidència en cada contesa electoral. «Els partits poden entrar en precampanya, que l'únic que farà és cansar, o bé podem fer un gest junts per intentar recuperar la confiança de la gent en el sistema», deia Comín. Des de Ciutadans pel Canvi consideren que la normativa és «una oportunitat».
El govern va deixar a les mans dels grups l'elaboració de la llei per l'alt consens que requereix –dues terceres parts del Parlament–. Els partits, però, no han impulsat la ponència per fer-la i fonts del govern són escèptiques sobre la possibilitat que ho facin.
La plataforma va començar a l'abril la recollida de les 50.000 signatures necessàries, que el 18 d'agost hauria d'haver reunit perquè la ILP sigui admesa al Parlament. Comín assegurava que van a un ritme de «mil al dia», sense revelar quantes en tenen. Es recullen bàsicament els caps de setmana en taules mòbils –aquest, a la Patum, al mercat medieval d'Almenar, al Corpus de la Garriga i a les mostres d'entitats de Llefià, a Badalona, i al barceloní districte de Sant Andreu–, en taules als districtes de Barcelona i també les recullen els fedataris individualment.
14 de maig 2009
La proposta de LLei Electoral en Video
Qué és la ILP per impulsar l'aprovació d'una Llei electoral Catalana pròpia.
Ara en vídeo
30 de març 2009
ACTE DE PRESENTACIÓ DE LA ILP A L’ATENEU BARCELONÈS:
PER UNA LLEI ELECTORAL CATALANA (2)
Avui dia 30 de març, al Parlament de Catalunya, ens hem reunit més d'un centernar de socis i simpatitzants de Ciutadans pel Canvi per tal de signar com a fedataris de la recollida de signatures per tirar endavant la iniciativa legislativa popular que demana a la Cambra catalana la promulgació d'una llei catalana electoral pròpia.
Els fedataris/àries són les persones encarregades de recollir les signatures a favor d’aquesta ILP.
El tràmit d’avui al Parlament ha consistit a prometre o jurar el càrrec davant la Comissió de Control de la ILP. Amb aquest acte, els fedataris i fedatàries ens hem compromès a lliurar totes les signatures acreditant-ne la validesa.
Per tal que la ILP pugui ser debatuda al Parlament, cal obtenir en 120 dies el suport d’un mínim de 50.000 ciutadans, per tal de demostrar que la proposta gaudeix d’un ampli suport ciutadà i afecta el conjunt de la població.
L'objectiu de la ILP de Llei Electoral de Catalunya que la Comissió Promotora, formada per socis i sòcies de CpC, ha registrat aquest dilluns al Parlament de Catalunya és restablir els ponts entre ciutadania i política.
La Proposició de Llei pretén millorar la qualitat del sistema democràtic.
Proposem una Llei que millori la qualitat del nostre sistema democràtic, fent que el nostre sistema electoral:
- Doni més capacitat de decisió als electors: a través de les llistes desbloquejades amb vot preferent
- Sigui més proporcional: que tots els vots comptin igual, sigui quina sigui la població dels electors
- Premiï la participació: garantint un Parlament d'un mínim de 120 escons i incrementant els escons fins a 150 a mesura que s'incrementi la participació
- Sigui més transparent: proposem una Sindicatura Electoral que vetlli pels drets dels electors
25 de març 2009
CANVI DE LA LLEI ELECTORAL: Fedataris
FEDATARIS AL PARLAMENT: ENCARA HI ETS A TEMPS!!!
El primer acte de jurament o prometença dels fedataris (persones que donen fe de la veracitat de les signatures recollides) per una Llei electoral catalana, es va realitzar el passat dia 16 de març al Parlament de Catalunya. Una llei electoral que encara no ens hem donat com a país, malgrat tenir totes les competències per poder-ho fer, i que ja tenen totes les autonomies de l’Estat espanyol, malgrat que va ser Catalunya la primera que va promoure un primer Estatut, que va ser seguit per totes les altres. No ha estat possible fins ara poder-nos posar d’acord entre els representants dels partits i els desitjos de la ciutadania, però també és cert que és un objectiu que figurava en el programa electoral de molts dels partits que tenen representació parlamentària.
Obrir un debat polític en un moment de crisi econòmica és una necessitat, perquè és en aquests moments quan hem de retornar la responsabilitat negada a cadascun dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya, i només ajuntant totes les voluntats i totes les intel·ligències trobarem camins per a la innovació de polítiques i projectes per encarar els canvis del nostre futur. No n’hi ha prou anant a votar cada quatre anys, i dipositar un vot a una urna. És important poder triar entre les persones que mereixin més confiança amb llistes més obertes, i hem de millorar la qualitat de la nostra democràcia, fent que el valor de cada persona sigui el més igual possible, visqui on visqui, i donar estímul a la participació ciutadana. Com més participació, més escons.
Hem de retornar el dret a decidir a cada una de les persones. Per fer-ho, han de sentir que les decisions polítiques que es prenen i els debats que es fan al Parlament responen a problemes que tenen realment, i que cada diputat o diputada pot escoltar de veritat, i sense presses, els conflictes de cada tros de Catalunya. Les promeses fetes en períodes electorals no han de ser brindis al sol; el millor no seria prometre molt, sinó complir molt el que s’ha promès.
Per poder canviar la desafecció cap a unes determinades formes de fer política, hem de retornar a la POLÍTICA en majúscules, fer possible que la nostra feina contribueixi a la creació d’espais de llibertat, fent que les lleis que ens donem millorin la qualitat de la nostra democràcia. Tornar a tenir la possibilitat d’exercir els drets de ciutadania és un camí per fer-ho. La ciutadania té dret a proposar lleis, té dret a col•laborar amb les que estiguin fent els seus parlamentaris, amb les propostes i compareixences; i té l’obligació de complir-les i ajudar a fer-les complir.
Si creus que en lloc de queixar-te dels polítics i de la crisi, una llei electoral catalana pot ajudar a millorar la possibilitat que les propostes ciutadanes arribin al Parlament, t’ha arribat l’hora de poder-ho intentar. Fes-te fedatari de la Llei i ajuda’ns a recollir signatures. Tens una oportunitat el dia 30.
Llegeix el contingut de la Llei a www.lleielectoral.cat i apunta’t.
