VERGONYA I ESPERANÇA

Sentim VERGONYA per les quatre dones mortes d'aquesta setmana a mans dels seus amants, companys i marits, i per les 17 mortes en les 8 primeres setmanes del 2008. I més VERGONYA encara que, amb excepció de JL Rodríguez Zapatero, ningú no hagués fet esment de la violència de gènere en campanya; en canvi, tots els candidats han corregut a parlar-ne, davant l'evidència del desastre.

Sentim VERGONYA que el PP hagi fet servir el terrorisme com a arma electoral i hagi passat tota la legislatura sense acceptar els acords parlamentaris del Congrés de Diputats.

Sentim VERGONYA que facin servir la immigració utilitzant les baixes passions i sense comprendre el desenvolupament econòmic del nostre país, que no hauria estat possible sense la mà d’obra barata, i sovint explotada per les mateixes persones que es neguen a continuar legalitzant el treball ben fet.

Sentim VERGONYA de les mentides repetides fent servir enquestes y números falsejats i manipulats, i en canvi es titlli el President del Govern de mentider sense cap prova.

Sentim VERGONYA de no escoltar propostes polítiques clares que permetin debats polítics seriosos que donin sentit a la convivència política ciutadana.

Per això els Ciutadans pel Canvi hem preparat el nostre MANIFEST PELS CANVIS que creiem que han de fer-se necessàriament en el nostre país. L’estrella de les 5 puntes amb 25 propostes clares ens assenyala un camí que creiem que ens dóna ESPERANÇA pel futur. Sabem que tots aquest canvis no seran assolibles amb pocs dies, però tenim clar que no pararem de treballar, amb la societat civil organitzada, fins assolir-los en la seva totalitat. Us convidem a llegir-los, a difondre’ls i a ajudar-nos a treballar per fer-los possibles en un proper futur.

També sabem que per fer-los possibles és precís anar a votar i donar suport a un govern socialista i d’esquerres. NO HEM PERDUT L’ESPERANÇA PELS CANVIS; exercitarem la voluntat, el desig i la intel·ligència per què es facin realitat el més aviat possible.

Carme Valls i Llobet, Presidenta de CpC

Continua llegint...

TREBALLANT PER GUARIR LA DEMOCRÀCIA

Any nou 2008. INCONFORMISME I COMPROMÍS CIVIC: TREBALLANT PER GUARIR LA DEMOCRÀCIA
Carme Valls

Malgrat els bons propòsits que tots i totes ens fem quan un nou any comença, la realitat és més dura que els desitjos dels nombrosos SMS que s’han creuat per l’espai, i hem començat l’any amb les ferides humanes i democràtiques amb què vam acabar el 2007. El degotall de morts diaris de la societat civil a Irak ens recorda la ferida que Bush va obrir i no sap com tancar. Els 25 morts a Palestina ens evidencien que els conflictes no es resolen només amb diners, malgrat la cimera organitzada per Sarkozy.

Dues dones han estat assassinades per la seva parella durant la primera setmana de l'any,i 74 més no van veure el final del 2007. Estem tornant a interrogar (inculpar) les dones per decidir sobre el seu cos i el seu futur, en lloc de fer lleis de terminis per a l’avortament i de denunciar les incongruències de la llei actual, que va ser retallada per l’aleshores Aliança Popular. El Departament de Treball de la Generalitat va comunicar una relativa bona notícia en relació a la sinistralitat laboral: “només“ 106 treballadors/es varen perdre la vida a les empreses catalanes durant el 2007; un 26 % menys que l’any anterior, però encara una dada molt alta. Un nou incident a rodalies el dia 5 ens deixa perplexos i sense explicacions, però acabem de passar unes festes en les quals ha dominat el consum i l’agredolça trobada d'aquells que estimem i els que no tant. Encara que en podem donar les culpes als polítics, tots som en part responsables del que passa; i la Cynthia Fleury ens recorda que "la genealogia de les patologies de la democràcia es dibuixa: de la virtut a l’interès i de l’interès al consum o, encara millor, de l’interès al naixement del conformisme”. I aquest conformisme és tan dolent en els polítics com entre la ciutadania.

Però nosaltres iniciem l’any amb energies renovades, per denunciar tot tipus de violència, tot tipus d’exclusió i tot tipus de dominació i de manipulació de la ciutadania i del medi ambient, i per fer propostes per als canvis necessaris. La proposta d’un Fons Mundial per al Rescat de Patents, com han plantejat Pasqual Maragall i Antoni Comín, o el canvi de la participació de la ciutadania activa en la construcció de les agendes del món local, de ponts interculturals, o en l’avaluació dels programes electorals, així com el desenvolupament del debat polític continuat en les Àgores o a altres nuclis de debat que volem crear, són noves formes de canvis democràtics que impliquen una ciutadania amb compromís cívic, que ja no es conforma amb el fet que la tractin com un infant, a qui se li explica qualsevol cosa perquè calli. Mário Soares assenyalava ja que el paper de la ciutadania adulta i madura seria la gran diferència del Segle XXI. El debat polític potser no es fa al Parlament, amb escons vuits, però s’està fent al carrer i a les aules. No t’ho perdis i consulta l’agenda de CpC!

VIOLÈNCIA DE GÈNERE: Dues dones mortes des del dia 1

PALESTINA: 25 morts des del dia 1

Carme Valls, presidenta de CpC

Continua llegint...