EL RISC D'INDIFERÈNCIA CIUTADANA

El 14 d’abril passat es van complir 79 anys de la proclamació de la Segona República i 137 de la proclamació de la Primera, impulsada per Pi i Margall, que ja proclamava en la seva Constitució de 1873 que la sobirania resideix en el ciutadà. Totes les constitucions fins ara, inclosa l’actualment vigent, no han sabut resoldre encara d’una manera satisfactòria la qüestió territorial d’Espanya, que no sols és l’encaix Catalunya i Espanya, sinó el de Galícia, el País Basc, i la resta de les diversitats i llengües de la pell de brau.

Com deia aquesta setmana Suso de Toro al seu article No basta un Estatut, “Espanya serà nació, Estat o el que es vulgui, però només té sentit si existeix un projecte civil compartit”. La tenacitat del PP i el nacionalisme espanyol, convertida en tauromàtica defensa, estimulant altres nacionalismes de la perifèria i impugnant amb les seves denúncies l’Estatut de Catalunya, està provocant una creixent indiferència ciutadana cap a la política institucional i parlamentària. I el que és pitjor encara: aconsegueix una gran indiferència i una creixent agressivitat contra sectors del poder judicial, barrejant de forma, de vegades indiscriminadament, Tribunal Suprem, que forma part del tercer pilar d’un Estat de Dret, i Tribunal Constitucional, que té altra missió i ha estat elegit per vetllar per les Lleis i la seva adequació a la Constitució.

La societat civil ja té un projecte civil compartit, té un entramat de científics, professionals, sindicalistes, empresaris, associacions, i organitzacions no governamentals, que treballen, investiguen i es preocupen per les polítiques públiques, pel nostre país i per el món globalitzat, i el nostre Estatut ja estava preparat per donar resposta a aquesta diversitat, i també per resoldre greuges repetits. La necessitat d’impulsar-lo, com va fer el President Pasqual Maragall, s’ha fet palès en la liquidació dels comptes de la Generalitat de 2009, presentats pel Conseller Castells. Sense el nou finançament acordat, la recaptació hauria disminuït en 1825 milions d’Euros. Sense els recursos addicionals, els ingressos haurien retrocedit un 0,8 %, i en canvi han crescut durant el 2009, un 10,3%.

Potser alguns jutges intentin retallar el nostre Estatut, però només trobaran indiferència i indignació, i el creixent convenciment que el que no aprovi el Tribunal Constitucional ho haurà d’aprovar una nova Constitució Federal.

Carme Valls-Llobet, Presidenta de Ciutadans pel Canvi