19 de desembre 2006

El Gorg

El Gorg

Las protestas de los ocupas, la dejadez municipal i la ineficacia de la gestión del delegado de Marina Badalona SA, la sociedad municipal encargada de construir y gestionar el puerto deportivo y pesquero han ocasionado algo que parece inconcebible: que un barrio sea castigado.
El gobierno municipal ha decido instalar en el barrio del Gorg el transformador –inmenso- necesario para el funcionamiento del tranvía. Todo esto se ha hecho, nuevamente, de espaldas a los vecinos. Ni han sido informados ni consultados. El gobierno municipal no los necesita para tener el visto bueno del barrio. Para ello tienen al presidente de la FAVB que en representación de los vecinos –nadie le ha delegado esa representación- se ha tomado la libertad de firmar lo que le han puesto delante. Para eso está. Y ahora el gobierno alega que tiene la autorización de los vecinos.
Esto no deja de ser un Decretazo. La democracia participativa, esa de la que en algunas ocasiones se llenan la boca, no existe para ellos en la realidad. Nada nuevo, llevan 30 años haciendo y deshaciendo a su antojo..
El próximo mes de mayo los ciudadanos de muchos barrios, hastiados de tanta prepotencia y desprecio hacia sus derechos debemos propiciar un relevo en el gobierno que permita echar de una vez a esta colla de incompetentes. Sin miedo, con la fuerza de la verdad no habrá ningún objetivo inalcanzable. Para ello debemos unir todas las fuerzas vivas de la ciudad para lograr dar un giro a nuestra ciudad, para dejar de ser un punto en el mapa y ser una ciudad con identidad propia, sin traumas. Que el ser Badalona sea un motivo de orgullo no un calvario.
En las urnas podemos cambiar estas inercias acomodadas durante tantos años.
Por esto y mucho más, que no callaremos,
MAITE, VETE YA.

Continua llegint...

17 de desembre 2006

Per segons que no falten el calés



Per segons que no falten el calés

Vull felicitar l’equip de govern per la construcció del nou edifici d’oficines, tan modern, tan gran, tan luxós, amb tan de disseny i fet tan ràpid, on no falta ni faltarà cap detall. Paguem tots i s’ha de donar una bona imatge si el que volem és seguir enredant el personal.

Per cert si tot Badalona és el centre, com predica la premsa municipal, per què no han fet la seva construcció a un altre indret del Centre com a Sant Roc o Artigues? O és que no queda bé. Clar! no vesteix com el centre. Però a les eleccions ens tornaran a repetir que tot és el centre, que tots els barri són tractats igual. Una altre mentida. Estem acostumats a les mentides.

Per què no tenint el mateix pressupost que s’ha gastat a l’edifici municipal per arranjar barris, per neteja, per seguretat, per construir el habitatges protegits que es van prometre als joves d’aquesta ciutat i que s’estan fent vells esperant? És fàcil, no han posat el mateix esforç ni il·lusió pels problemes dels ciutadans que pel seu edifici de disseny.

És més fàcil malgastar els diners dels ciutadans de Badalona que buscar solucions als seus interminables problemes.

No puc acabat aquest escrit d’una altra forma:

MAITE VETE YA.

Carles Muntané

Continua llegint...

09 de desembre 2006

La globalización de la vivienda (1 parte)

Siempre acabo preguntándome:

¿Por qué debo renunciar a una vivienda de propiedad?

La respuesta es compleja pues va ligada a los acontecimientos acaecidos en los últimos años definiendo la década pasada; la entrada del dinero negro en el circuito inmobiliario, los intereses irrisorios que daban los bancos, (pues estos se dieron cuenta que era mas rentable y seguras las hipotecas que el dinero a plazo fijo) la ayuda del blanqueo, la ineficacia del gobierno para hacer cumplir la constitución… Todo junto ha creado una brecha social donde los trabajadores, jóvenes, divorciados y la clase media se encuentran desprotegidos. Los precios son prohibitivos en la mayoría de las ciudades, y si aquí le sumamos los fiascos políticos municipales como los casos que vamos viviendo en los últimos años de corrupción, prevaricación y de engaño, nos dejan un panorama desolador.

Lo mas lamentable es que para que los políticos asuman sus responsabilidades debe de actuar el fiscal anticorrupción, pues por si mismos son incapaces de realizar un acto de honestidad. Y esto último es bien cierto y como ejemplo nos podemos ceñir a un caso no resuelto, el de mi ciudad, Badalona. Se monta un gran espectáculo en el pabellón Municipal, abarrotado de posibles agraciados para obtener una vivienda y sus familiares. Se inicia la fábula. El narrador es la mano derecha del Sr.Tortajada –el de la nariz descomunal-. Toda esta parafernalia, en presencia de la Sra. Arqué, alcaldesa, que no deja de pavonearse, de sonreír y besar a diestro y siniestro. Claro que es lo único que sabe hacer -opinión general de altos cargos incluso de su propio partido-. Cuando el cuento cierra el primer acto.

Los asistentes no saben que será también el último pues todo es una gran MENTIRA, un timo para conseguir votos.

Pero ojo, descubierto el pastel, nadie dimite, nadie asume responsabilidades. A los ciudadanos que les zurzan que es lo que siempre piensan. No hay ninguna ley que les obligue a cumplir. Ellos y ellas están por encima de la ley o al menos eso deben pensar.

(Continuara)

PD: Primer acto del relato. Conclusión: MAITE VETE YA

Continua llegint...

03 de desembre 2006

Pinotxo viu II


T’hem pillat!

A l’’últim ple de Badalona vam poder veure com Óscar Martín en representació de la plataforma No a la Mesquita de Montigalà, va reiterar la petició que el terreny municipal que s'ha reservat al barri per a ús religiós es retorni al seu ús anterior «davant la manca de serveis que tenim a la zona», No disposem gairebé de cap equipament al barri, ni guarderia, ni casals gent gran, ni biblioteca, ni poliesportiu, ni piscina, ni plaça pels nens, ni...

Desprès va parlar Abdelkrim Latifi en representació de la comunitat musulmana de la Pau que va preguntar al Sr. Tortajada si tindrien el terreny promès a Montigala per construir-hi la mesquita. La resposta del regidor no la va entendre ningú.

Mentrestant, hauríem de demanar al Sr. Tortajada que faci el favor de no enviar mes mailing als veïns de Montigala-Batlloria dient que no es farà la mesquita. Al ple el sr. Abdelkrim el va desemmascarar. T’hem pillat!

Els diners públics malbaratats en la desinformació – o millor en la mentida- els podrien dedicar a reciclar el mentiders patològics, sortiria més barat que el mailing i faríem un favor a la societat. Pensin que són diners públics.

De tota manera el Sr. Tortajada no plorarà, sap que la propera segur que colarà com tantes altres.

Al barri ja s’han recollit 19.000 signatures. Tremola pinotxo!

Continua llegint...

FERRAN FALCÓ: PREPARAT, LLESTOS.... CANVI


Ferran Falcó va presentar dimecres, de forma oficial, la seva candidatura a l’alcaldia de Badalona.

L’acte celebrat a la carpa del Titus i amb un gran recolçament de la direcció nacional de CiU, Artur Mas, Felip Puig... va ser el tret de sortida per aquest partit, que aspira a obtenir com a mínim els resultats de les passades eleccions del dia 1 de novembre.

Si bé es va autonomenar com “l'única opció de progrés a Badalona” -tot i ser un partit de dretes, nacional sí, però de dretes- va fer una crida a un desig que nosaltres també compartim:

«Posar fi al tòpic que als socialistes no se’ls pot fer passar a l'oposició»

Tot i que nosaltres hauríem parlat de PSC i no pas de socialistes.

També participem de l’afirmació de què “el vot que es dóna a ICV o ERC només ha servit perquè manin els de sempre” encara què l’afirmació de que “les idees de dretes i d’esquerres són un tòpic” sona més bé al discurs de la “derechona”. Això no Falcó!

Particularment és encertat el lema de campanya triat pel candidat Falcó:

Preparats, llestos... Canvi.

I sincerament li agraïm perquè nosaltres sí estem segurs que amb els Ciutadans de Badalona – Ciutadans pel Canvi els ciutadans de la nostra ciutat optaran aquesta vegada per un canvi real. Un canvi que sols pot venir de la mà d’un partit d’esquerres, social i progressista. Les properes eleccions municipals comptaran amb la presència de la nostra candidatura a l’alcaldia. Modestament estem convençuts de què serem decisoris. En això estem.

Pel Canvi, el Ciutadans

Falcó, et felicitem per la teva candidatura.

Continua llegint...

25 de novembre 2006

Estupor vergüenza, rabia, impotencia.


Estupor vergüenza, rabia, impotencia.
Podría seguir con miles de adjetivos calificativos, para relatar este sentimiento que me produce ver tanta mentira y manipulación por parte de la alcaldesa. Se planta hoy el DIA de las mujeres maltratadas en la plaza Sant Jaume junto al nuevo presidente señor Montilla. Se la detecta con facilidad.
Pero la realidad en Badalona es otra. Muchos nos hacemos preguntas que nunca reciben repuesta:

¿Cuántos pisos de acogida hay en Badalona?
¿Cuántos agentes hay asignados a protegerlas?
¿Qué presupuesto para reintroducir a estas mujeres en el mercado laboral?
¿Qué ayudas sicológicas reciben ellas y sus hijos?

A la sra. Arqué le parecen poco importantes los problemas de sus vecinas.

¿Por qué en primera linea en la plaza de Sant Jaime?
Lo cierto es que usted aun no es candidata y se hace ver por el President para disculpar su fracaso político en las elecciones en nuestra ciudad, y la verdad es que busca la bendición del aparato para seguir llevando a nuestra ciudad por el oscuro camino de la prepotencia mezclada con la mediocridad que siempre la ha caracterizado. Maite Arqué está por el asunto que de verdad le interesa: su propio beneficio. Pero estos no son los mismos objetivos que preocupan a los ciudadanos que depositaron su confianza en el PSC .

Es tremendamente mezquino aprovechar los sufrimientos de las mujeres maltratadas para lograr objetivos personalistas.

Si este es su caso sinceramente me da usted pena, y no puedo mas que cerrar este escrito con un MAITE VETE YA

Carles Muntané
Coordinador de Ciutadans pel Canvi

Continua llegint...

24 de novembre 2006

Mi ciudad un filón

Si es cierto, es inigualable. Si cualquier ciudadano tiene como máximo anhelo dar un buen pelotazo, ha de venir a mi ciudad, donde la poca vergüenza y chulería no tienen limites.

Este mensaje va dirigido a especuladores sin escrúpulos, constructores salvajes y demás depredadores. Miren, entren y compren un buen trozo de bosque protegido por ley donde nunca edificaran, que el honorable ayuntamiento le recalificara una zona verde en un paraje inmejorable, sin tasación ni valoración alguna. Le ofrecerán un buen trato por ese enorme pedazo de bosque. La tajada será impresionante. Por cierto en esta ciudad las coincidencias son de carácter mítico, pues los implicados son siempre los mismos.

Se cierra el círculo y echa a rodar, seguirán buscando nuevos bosques, espacios de equipamientos que canjear o cambiar. No les importan las personas, ni sus problemas. Su único pensamiento y preocupación esta en el peso de su cartera y su futuro incierto, pues cuando se superan los limites de la prepotencia habitual, se atraca en el puerto del fracaso.

Otro día hablaremos del puerto y los amarres, donde esta anclado un gobierno, y sus euros, aunque siempre queda la esperanza que los ciudadanos los echen a todos de una vez, y así poder retomar políticas para la gente y no para los bolsillos de unos pocos amigos del régimen.

Continua llegint...

21 de novembre 2006

Soterrament de la C-31. Quan?


Què passa amb el soterrament de la C-31 al seu pas per Badalona?



Mentre els colomencs avancen en la consecució de les demandes de millores de les seves infrastructures viàries Badalona encara espera els reis màgics.

Els Pressupostos Generals de l’Estat per l’any vinent preveuen l’elaboració d’un projecte per soterrar la totalitat de la B-20 al seu pas per Santa Coloma de Gramenet.
La proposta al Congrés dels Diputats espanyol la va presentar Izquierda Unida- Iniciativa per Catalunya a petició del grup ecosocialista colomenc.

Al fet de que s’hagi aprovat als Pressuposts de l’Estat ens fa pensar en l’influent presència de Manuela de Madre, ex-alcaldessa de Santa Coloma, vicepresidenta del PSC i membre del Comité Federal del PSOE a Madrid, y tercera a les llistes del PSC al Parlament el dia 1-N.

Davant d’això ens hem de preguntar quin pes polític te Badalona, tercera ciutat de Catalunya en nombre d’habitants. Quin és el pes dels nostres polítics davant de la resta d’institucions i en l’interior dels seus propis partits. Perquè aquest pes és important per la nostra ciutat i pels ciutadans que esperen la solució dels seus problemes. I és des de l’ajuntament que s’han de donar les respostes esperades.

Un dels temes pendents i reclamat pels ciutadans de fa molt anys és el soterrament de la C-31 al pas per la nostra ciutat. L’autopista talla de part a part, la ciutat com qui dissenyés un mur –tan de moda darrerament- entre uns i altres ciutadans, els que viuen per sobre i els que viuen baix de l’autopista.

Mentre algunes ciutats avancen a marxes forçades i veuen com les inversions dels Governs de l’Estat, de la Generalitat i de la Diputació, fan possible el compliment dels seus desitjos llarg temps anhelats com per exemple Barcelona que soterra la C-31 (Gran via de les Corts Catalanes) o ara Santa Coloma que ens agafa la davantera amb el soterrament de la B-20, Badalona està aturada, adormida, esperant.

Nos ens cap el menor dubte Badalona no te empenta. Els nostres polítics es miren el melic pensant que són el centre del món, regidors de la tercera ciutat de Catalunya. “Som gent important”. – pensen. Però la realitat sempre els derborda un dia rera l’altra. I ells no s’immuten. Continuen mirant-se el melic pensant que els seus problemes sí són important.
I això continuarà així molts anys més si els ciutadans no ho remeien amb el seu vot el proper maig.

En resum: Santa Coloma te a Manuela de Madre i nosaltres, Badalona, els ciutadans de Badalona tenim a ..... Maite Arqué.

Noticia a Badaweb

Continua llegint...

19 de novembre 2006

"No me pidieron que me volviera a presentar"

Presidente de la Generalitat
ENTREVISTA: Pasqual Maragall


Han sido años muy agitados los tres en que Pasqual Maragall ha llevado el timón de la Generalitat de Cataluña. Ahora, en un par de semanas, el que fuera alcalde de los Juegos Olímpicos de Barcelona de 1992 y presidente del nuevo Estatuto pasará a la segunda línea política. Maragall explica en esta entrevista a EL PAÍS algunos de los aspectos más polémicos de su mandato, incluyendo su renuncia a ser candidato a la reelección. Reconoce que nadie le pidió que siguiera.


SOLEDAD GALLEGO-DÍAZ FRANCESC VALLS - Barcelona
EL PAÍS - España - 19-11-2006

El próximo día 28 cederá el testigo de la presidencia de la Generalitat de Cataluña a José Montilla. Pasqual Maragall (Barcelona, 1941) ha permanecido tres años en el cargo. Maragall repasa en esta entrevista, la primera que concede desde las vacaciones de verano, las luces y sombras de su mandato.
Pregunta. ¿Qué herencia deja?
Respuesta. Creo que una concepción catalana de España, en el terreno ideológico. Y una manera de gobernar o unas prioridades de gobierno de las que se ha hablado muy poco, pero de las que ya se hablará. En cuanto a España, yo creo que hay una visión catalana que es la de la España plural. La España plural, poliédrica, que tiene evidentemente varias visiones.
P. ¿Y eso lo entienden en el resto de España?
R. No. De todos modos el Estatuto no deja de ser un punto de partida para ir a eso.
P. ¿No cree que el Estatuto en vez de ayudar a una idea de que el resto de España comprenda a Cataluña de momento ha dificultado esa comprensión?
R. No se trata de que España entienda a Cataluña, sino de que España entienda que Cataluña tiene una visión diferente de España de la habitual: que hay varias Españas posibles. Que había una Cataluña distinta, se veía venir. Que Cataluña pudiese aportar una nueva visión de España, no.
P. ¿No es imprescindible que España tenga una visión de Cataluña?
R. No, yo creo que la visión que España tiene de Cataluña ya es sabida, y no es de ahora, no es de Zapatero, es de González. Una actitud comprensiva respecto de Cataluña desde España ya la ha habido, incluso con Suárez. Lo que no ha habido es una comprensión de que Cataluña tenía otra visión de España, que quería operar no sobre la parte, sobre ella misma, sino sobre el todo. España lo tiene difícil para funcionar si prescinde de la visión que de ella tiene Cataluña. También es cierto que ahora lo que importa es Europa. Europa es ya nuestra nueva patria grande. No es que queramos huir de España, es que económica, intelectualmente, en todos los terrenos la nueva patria común se llama Europa.
P. Los tres años de tripartito han ayudado a avanzar en esa idea...
R. Creo que sí. La idea de Cataluña, la idea de España y la idea de Europa, han ido avanzando.
P. Pero también ha habido un desgaste político tremendo tanto para el Gobierno catalán como para el Gobierno de Zapatero...
R. ¿Habla de desgaste porque ha durado un año menos de la cuenta la legislatura en Cataluña?
P. No resultó novedoso que el Estatuto topase con el PP, lo sorprendente es que chocara con...
R. Con el PSOE.
P. Con los socialistas del conjunto de España...
R. Claro, evidente.
P. El primer texto del Parlamento catalán fue un shock. ¿Quizás no lo esperaban?
R. Lo esperaban, sí... Sabían perfectamente lo que iba a pasar.
P. ¿Pero hubo un cierto shock?
R. Yo intervine poco en esta fase de la historia, eso lo hizo el Parlament. Por los partidos de la mayoría, tres personas: Joan Ridao (ERC), Miquel Iceta (PSC) y Joan Saura (ICV-EUiA). No digo que no me informaran, pero...
P. ¿No hubo demasiadas sorpresas?
R. No, porque estaba Iceta, más guardián de las esencias socialistas que el propio presidente en cuanto al Estatut.
P. Después del Estatuto que aprobó el Parlament, hubo pacto a la baja entre el nacionalismo catalán de centro derecha y Zapatero.
R. Sí, fue un acuerdo sorpresivo que daba salida a un problema que nosotros, el tripartito, se suponía habíamos creado. Pero esa sintonía entre el Gobierno socialista y el nacionalismo catalán -y el vasco- no es nueva. En Madrid siempre han creído que Cataluña y el nacionalismo catalán eran lo mismo.
P. ¿Usted se ha sentido víctima de una especie de pacto no escrito entre el nacionalismo catalán de centro derecha y el PSOE?
R. No, rotundamente no. Si lo dice por mi retirada, yo ya tenía madurado no presentarme. Mi misión era hacer posible el cambio, abrir el paso a otra etapa, pero no necesariamente participar en ella. En algún momento se planteó la posibilidad de que yo me volviera a presentar con Montilla, haciendo tándem. Pero nunca fue una hipótesis seriamente considerada. Montilla dijo "no".
P. ¿Le pidieron que se volviera a presentar?
R. No.
P. ¿Y si se lo hubieran pedido?
R. No me lo pidieron.
P. ¿Se ha sentido solo?
R. He sentido que se imponía una explicación de lo que estaba ocurriendo que no era la verdadera, y que era imposible luchar contra la falsa. Era tan fácil y además había una víctima tan identificable y eso siempre es atractivo.
P. ¿Zapatero tenía derecho a sentirse defraudado con usted por el Estatuto?
R. La apuesta de la izquierda catalana era dura de tragar para él. Y eso complicó las relaciones Zapatero-Maragall. Pero al final los resultados están ahí y no están mal. Zapatero será elegido otra vez, y de nuevo un socialista va a ser presidente de la Generalitat... Pero hay momentos en que España parece creer que la Cataluña "de verdad" es la nacionalista. No entiende que haya una Cataluña que quiere cambiar España, lo cual es otra cosa. Prefiere la nacionalista que pasa de España, que simplemente es educada con España. En eso [Artur] Mas es igual a [Jordi] Pujol. Y de repente los socialistas catalanes, la izquierda catalana, turba esa paz y dice: "No, si lo que queremos es también ayudar a cambiar España, si nosotros somos españoles de una España distinta". A los nacionalistas, en cambio, les importa relativamente poco lo que ocurra en Andalucía o en Extremadura.
P. El problema es que desde el resto de España a esta izquierda no se la percibe como española sino como nacionalista catalana.
R. Lo que debería entender la izquierda española es que la diferencia entre la izquierda catalana y la derecha catalana es que a la derecha catalana no le interesa España. A la izquierda sí, con lo cual yo ya entiendo que sea más problemático el trato con la izquierda catalana que con la derecha.
P. ¿Cree que identificar a los socialistas catalanes con nacionalistas de izquierdas responde a la realidad?
R. En el Gobierno nuestro lo dominante no ha sido el nacionalismo de izquierdas, ha sido la izquierda y ha sido el catalanismo.
P. Lo difícil es cambiar España a través del Estatuto catalán, ¿no sería más lógico cambiar España a través de la Constitución?
R. Yo encantado. Ha sido el PSOE, vista la nula predisposición del PP, quien ha decidido no cambiarla. En mis primeras conversaciones con el Zapatero, todavía en la oposición, y con Francisco Rubio Llorente empezamos discutiendo cómo tenía que cambiarse el artículo 2 de la Constitución para reconocer a las nacionalidades his-
tóricas. Pero no se avanzó en la reforma de la Constitución y se adelantó la reforma del Estatuto.
P. ¿Pero de verdad creyeron que iba a ser más sencillo?
R. Bueno, digo que lo pareció, porque estando la izquierda en la oposición no había conciencia de la potencia que iba a tener la reacción españolista, que era cantada. Ahora parece que nos hayamos olvidado, pero hubo una campaña de fuerte anticatalanismo: se retiraron depósitos de las cajas de ahorro catalanas en el resto de España, se dejó de consumir cava...
P. Pero eso también obedeció a determinadas actuaciones de algunos personajes de...
R. ¿De Esquerra?
P. El boicot al cava llegó después de que Carod-Rovira dijese que prefería que le dieran los Juegos Olímpicos a cualquier ciudad menos a Madrid.
R. ¿Y a eso había que responder con una retirada de depósitos de las cajas de ahorro? ¿No es eso matar moscas a cañonazos?
P. ¿Son reacciones provocadas por sentimientos españolistas?
R. Provocadas por un españolismo tan enemigo de la España plural como, en cierto modo, determinado nacionalismo catalán.
P. ¿El momento peor para usted fue el de tener que dejar de hablar del 3% de comisiones sobre las obras públicas a cambio de pactar el Estatuto con CiU?
R. El 3% no era un invento mío. Era moneda corriente que eso sucedía y hubiera bastado con preguntar a algunos empresarios madrileños. Fue un momento difícil en la medida en que se ponía a prueba la inmunidad de los nacionalismos, sobre todo el catalán.
P. ¿CiU amenazó con romper el consenso estatuario, y la izquierda cedió ante esa amenaza?
R. Se cedió no sé si exactamente porque la amenaza era real o porque nos habíamos acostumbrado a no hablar de determinadas cosas... Yo no tengo muchas dudas de que fuera verdad lo del 3%, lo que me sorprendió es que siendo verdad y estando en la prensa no se hablase más de ello.
P. Pues se percibe que el Estatuto se pactó a cambio de no hablar del 3%.
R. Eso ya me parece una exageración. No tiene mucho que ver.
P. Artur Mas dijo ante el Parlamento catalán que si se hablaba del 3% CiU rompía la baraja.
R. No la rompió.
P. No se habló más del 3%.
R. Mas amenaza siempre, pero no cumple sus amenazas. En la derecha catalana pesa mucho la real politik ¿Tiene principios? Sí, pero perfectamente descriptibles. La izquierda siempre ha sido más soñadora y más sentimental.
P. Los ciudadanos no entienden que se diga que existe, y luego no se hable del 3%.
R. Los ciudadanos entienden que no se hable y que además eso es una prueba de que la política no es trigo limpio. Pero también es un poco ingenuo imaginar que simplemente hablando se arregla.
P. ¿Y no son los políticos los que deben resolverlo?
R. Sí, pero cuando lo hacen probablemente rompen una regla no escrita de la convivencia política que es "de determinados temas no se habla".



Continua llegint...

“Es inmoral que gobiernen quienes no ganaron”


Esta es la frase que repite Mas sin parar desde el 1-N.

Estamos asistiendo a una reedición de la campaña de desligitimización que el PP inició el 14-M.

  • “Lo que ha pasado en la política catalana no es justo”
  • “el próximo Govern puede ser legal y legítimo, pero no respeta los buenos usos de la democracia”
  • “no hubiera pasado en ningún país de la Unión Europea ni tampoco en España”
  • “resulta inmoral y lesivo para Catalunya que quienes no ganaron en escaños gobiernen”
  • “ERC y el PSC están debilitando la democracia catalana”
  • "Fuimos con la mando tendida y el PSC y ERC la rechazaron de manera muy poco democrática, muy grosera"
Las mismas tácticas, los mismos métodos los mismos estilos. Negar que un gobierno pueda formarse por la suma de diferentes formaciones políticas es lo auténticamente inmoral i antidemocrático.
Mas, és cierto, ha ganado en votos y en escaños a todos sus contrincantes. No hay la menor duda ni nadie lo niega. Pero de ahí a vociferar asperamente su amargura va un abismo, el que no deberían seguir cruzando.
El nuevo tripartit és perfectamente legal i moral. És la plasmación de unos acuerdos de gobierno que el sr. Mas ha sido incapaz de conjuranr en torno a su propuesta. No puede gobernar y debería asumirlo con toda naturalidad. Cabreo a parte.
No se ha visto en ningún momento la autocrítica por la deficiente campaña realizada curiosamente calcada del famoso video del PP, aquel de los dobermans, ¿recuerdan?
Por otra parte resulta cínico que Mas plantee que debe reformarse -planteará durante esta legislatura aportaciones a la ley electoral- parcialmente esta Ley que por otro lado sí és injusta i inmoral: el voto de un ciudadano de Lerida vale el triple que el de uno de Barcelona. Ni CiU ni ERC han querido modificarla nunca -todavía nos regimos por la Ley electoral estatal a pesar de tener las competencias para modificarla des de la aprobación del primer Estatut -. ¿Por qué? simplemente porque les beneficia. Elos tienen su fuente de votos en las comarcas del interior.
Mas debería aceptar claramente que no será President y que lo que debe hacer es trabajar durante esta legislatura para convencer. Es la mejor manera de asegurarse que además de sacar más votos será capaz de formar gobierno.
El estilo chusco del PP que han utilizado en la campaña ha rebajado sustancialmente las expectativas que pudieran tener. Los ciudadanos estaban cansados –hastiados –del tripartito y solo una oposición sobria, serena y moderada hubiera podido atraer a votantes de esos partidos. Cosa que han sido incapaces de llevar a cabo.

Continua llegint...

18 de novembre 2006

Pinocho viu



Ara es diu Eduard Tortajada i és primer tinent alcalde a Badalona, això de mentir se li dona tan bé que ell mateix es creu les seves pròpies mentides. Es planta davant d’una associació de veïns afectada directament per la construcció de la mesquita, i ell fa veure que tot es un gran bulo. La por se li reflexa els ulls.
Però per Engestur corre una carpeta amb el projecte amb tot dissenyat a dins.

Tornem on sempre! a enganyar els ciutadans, a no respondre a les demandes que li fan els veïns: una piscina, una biblioteca, un casals d’avis, una guarderia, etc...
Les mancances d’aquest barri són impressionants.
En definitiva li estan dient que la mancança d’equipament és de tal magnitud, que un sent vergonya , i vostè –socialista- sols pensa a construir un centre religiós.

Compleixi primer amb els programa electoral i desprès tiris a la piscina si vol, però vull que la gent s’assabenti que des d’avui quan relati un conte als meus fills de l’historia d’en Gepetto i els seu ninot -el que cada cop que deia una mentida li creixia el nas- no es dirà pinocho sinó Eduard Tortajada fent honor a la seva habilitat de mentir i no immutar-se.



Carles Muntanè Rodriguez
Coordinador ciutadans pel canvi

Continua llegint...

12 de novembre 2006

Arque l`Atila de Badalona

Mai ningú ha fet tan mal a la ciutat com aquesta alcaldessa i els seu amics.

Recordo la destrossa de la façana marítima, la desfeta tan brutal que s’ha fet d’una forma irreparable e irrecuperable. Un lloc que hauria de ser emblemàtic convertida en eco-zona. Però vostè l’omple de formigó i pisos per a milionaris. Parlem del port de pescadors? millor un altre dia! El Corte Ingles altra moguda urbanística per que els guanys vagin on sempre o a els de sempre que no són els ciutadans als quals se’ls va prometre un habitatge de protecció.

Es clar que això no dona guanys, altres relacions sí. La Ciutat del Basquet, parlem dels 44000 metres lliurats a personatges propers i amics dels poder que vostè representa de manera tan lamentable; els terrenys de Búfala; les Guixeres; Badalona Sud, Ca l’Arnús. No patiu aviat algú li dirà a l’orella: “encara tenim molts terrenys de equipaments per recalificar”, i a tot això afegim la avinguda Navarra.

Que fàcil és regalar diners que no són teus o no es guanyen treballant amb la suor de la teva front!

Serà vostè l’exemple perfecte de què és el que no ha de fe mai una alcaldessa.

Que passaria si vingués el fiscal anticorrupció? Marbella es quedaria com una anècdota?

Ara entenc el crit que ressona el barris de la ciutat cada cop més i més fort:

MAITE VETE YA.

Carles Muntane
Coordinador de Ciutadans pel Canvi

Continua llegint...

05 de novembre 2006

Suspens pels polítics


Els ciutadans es fan escoltar amb claredat,
no creuem gairebé amb ningú. Han vist com els politics que hauran de portar la responsabilitat del seu futur, es comportaven com criatures: si tu em dones dues l’altre en donava tres. El destí de Catalunya es molt seriós per tractar-lo com una mercaderia. La gent vol les coses clares, sense mentides, recolzar un projecte que generi il·lusió, capaç i fort, deixant de banda els interessos partidistes i fent prioritzar la gent i el país.

L‘abstenció es llegeix amb l‘avorriment que sent la gent del carrer, amb la distancia cada cop mes gran que hi tenen amb els polítics i les institucions. La realitat és que no sols solventen els problemes del dia a dia, ni tampoc els pròxims que ja son quasi una realitat. No s‘estan aportant noves idees, i es viu de renda , de la inèrcia de la maquinaria, però tot te un final, i deurem tots pregats fer un esforç i fer un canvi, si de debò desitgem tenir un futur junts.

Em pregunto on som el 500.000 vots espanyolistes que voten PSOE a les generals. Els mateixos que valien el cap del Pasqual Maragall. El van matar i més de un s‘està penedint ja. Els resultats són contundents: la prepotència i el menyspreu es paguen a les eleccions. El votants saben posar les coses al seu lloc.

Als municipis de l‘àrea metropolitana els resultats, nefastos, tenen una lectura en clau municipal molt concreta, la gestió partidista plenes de mentides i amb cert tocs despòtics que ha dut a terme, per exemple el govern del PSC a l’ajuntament de Badalona, li ha passat factura i li tindrà que passar a les properes municipal, perquè les coses poden no sortir be, però dir que fan politiques de esquerres, quan els fets són d’una dreta rància i dèspota , no te justificació.

Ttinc la certesa que els ciutadans cobraran les deutes pendents amb aquet govern municipal a les properes eleccions.

Carles Muntane

Coordinador Ciutadans pel Canvi

Continua llegint...

11 d’octubre 2006

Polítics Valents

Els politics tenen per costum deixar un regust amarg; esperem molt de ells i la realitat ens deixa dolguts, perquè de ben cert que no sols no engeguen les promeses fetes en la campanya, sinó que al contrari cada cop anem a pitjor ja que el que fan és amagar el problemes amb bones paraules, manipulen el seu significat dins o fora del context per fer-nos passar per l’adreçador.

El que cal es gent valenta que no s’amaguin davant els nous reptes, que tinguin la capacitat de avançar-se als problemes procurant que no comportin una ruptura social. El respecte pels ciutadans deu començar quan per resoldre-li tot allò que els preocupa se’ls solucionin d’allò més ràpid.

La immigració és, i serà, un problema greu. Hem deixat que creixi descontrolat fins el punt que ens trobem en un carrer sense sortida. Tenim barris on la convivència és molt difícil, individus que es fan rics amb la pobresa dels seu compatriotes, altres que creuen que es un paradís pel crim per com els tracten les nostres lleis.

La gran majoria el que vol es treballar en pau, nosaltres hauríem d’haver detectat els indicadors socials que senyalaven la gravetat dels fets que estem vivim. A tothom se li omple la boca de bones paraules però el fets no arriben i si ho fan és tard i en condicions inadequades per tant no solucionant res ni aportant tampoc les solucions necessàries.

La reflexió es clara, deuen de treure’s la por, ser valents, dir la veritat sense que les etiquetes socials siguin un obstacles per afrontar els problemes.

Carles Muntané
Coordinador de CpC Badalona

Continua llegint...

03 d’octubre 2006

La foscor del aparell


Es fàcil entendre el perquè són tan foscos i dominants. Les seves regles són bàsiques , no suporten ningú que sigui diferent, que pugui liderar un projecte que il·lusioni, que s’avanci al seu temps, algú que pel seu caràcter sigui una persona propera a la gent. Una persona amb valors ètics i morals, que te criteri propi, capaç de dur a terme qualsevol empresa per més dificultosa que sigui, és un perill i marquen com objectiu eliminar-lo,tan sa val si es president o un simple obrer, el que importa és enfonsar-lo sense reparar amb mitjans , ni en el cost humà, ni els diners. Es mouen tots els fils, al nivell que calgui, tot se val per aconseguir destruir l’objectiu.

Ells són la part mediocre, són individus envejosos i inútils que es mouen per l ‘interès propi, plens de pors incapaços de fer res per ells mateixos, això si, disposat a realitzar el que calgui pel bé del partit, es a dir el seu propi benefici. S’ excusen en la disciplina per que així ningú trenqui la corda i mantenir-se en llocs de privilegi, sols tenen que realitzar les traïcions oportunes a algun company o amic, sent conscients que reporten grans beneficis, per exemple, pujar d’ un lloc fosc dins l ‘aparell fins al número tres de la llista, com si res, tan se val que siguis un inútil i inculte , el que és importen és que ets obedient i no tens cap criteri, fas el que et manen sense impediments, encara que no sigui ni ètic ni moral, el que conta es que segueixes omplin-te la butxaca , i no dones un pal al aigua.

Amb exemples com el que vivim a Badalona no es gens estrany que la gent fugi de la política perquè la veritat es que els ciutadans no són tan tontos com es pensa el aparell. La rebel·lió pot arribar en qualsevol moment, farts de foscor cal obrir totes les llums i expulsar a tots els vividors. El proper Maig podem canviar les coses, solament hem de creure en nosaltres mateixos.

Carles Muntane
Ciutadans de Badalona

Continua llegint...

 

CIUTADANS PEL CANVI (CpC). Powered By Blogger © 2009 Bombeli | Theme Design: ooruc