Aquest acudit m'ha agradat especialment.
No em puc resistir a publicar-lo al nostre bloc.
07 de febrer 2008
Pasqual Maragall votarà en BLANC
01 de febrer 2008
Ciutadans pel Canvi, no llena el vacío político actual. Llástima!...
Maragall intenta presentar, sin éxito, una lista con otro partido
Noticia extreta de El Pais.
Retirado a un segundo plano desde hace meses, Pasqual Maragall volvió a agitar ayer por unas horas la política catalana. El ex presidente de la Generalitat y ex militante del PSC explicó que ha sondeado a "amigos", "alcaldes" y otros cargos municipales para presentar una candidatura a las 
elecciones generales bajo las siglas del Partido Catalán Europeo, una formación que él mismo registró ante notario en 1998 pero que nunca ha tenido actividad política. A cuatro días para que expire el plazo para presentar candidaturas, el político, que en noviembre anunció que sufre Alzheimer, no ha encontrado apoyos suficientes para llevar adelante la candidatura.
Los dirigentes del PSC y el entorno del ex presidente recibieron con sorpresa la noticia. Varios de estos colaboradores confirmaron que el proyecto es poco viable. "El ex presidente pretende crear debate en torno a una nueva forma de hacer política en el marco europeo, pero descarto que acabe presentando la candidatura", explicó a EL PAÍS uno de sus allegados. El PSC, partido que Maragall abandonó precipitadamente tras renunciar a la reelección como presidente de la Generalitat, eludió comentar la noticia.
Maragall lleva al menos dos meses intentando presentar la lista. En un primer momento contactó con la plataforma que le ayudó a conquistar la Generalitat, Ciutadans pel Canvi, para ofrecerles compartir el proyecto. No encontró colaboración. Hace menos de un mes volvió a proponérselo. Ayer, fuentes de la dirección de Ciutadans confirmaron las ofertas, pero motivaron su rechazo asegurando que "no hay espacio para un nuevo partido". La plataforma maragallista ha decidido mantener sus vínculos con el PSC.
MIQUEL NOGUER 01/02/2008
La Frase: Ciutadans pel Canvi no quieren integrarse del todo en el PSC, como parecía y prefieren limitarse a ser un centro de debate, cosa que está muy bien pero no llena el vacío político actual. Dommage!... (Trad: És una llástima!...)
Mes informació:
- Maragall busca adhesiones para presentar una candidatura propia
- Maragall ultima su lista para las elecciones
- Pasqual Maragall: "Por qué votaré"
- Maragall expresa el deseo de ir a las elecciones con una nueva candidatura, pero su entorno lo descarta
- Maragall estudia presentar el Partit Català d'Europa a las generales pero su entorno lo descarta
26 de gener 2008
SALUDEM la celebració del Fòrum Social Català
SALUDEM la celebració del Fòrum Social Català que, en resposta a la crida del Fòrum Social Mundial per a celebrar un Dia d’Acció i Mobilització Global al voltant del 26 de gener, s’ha posat ja en marxa amb una setmana de mobilitzacions i accions a casa nostra per visibilitzar i potenciar els moviments i les propostes que existeixen arreu del territori. El FSCat es presenta a la societat com un espai participatiu, un lloc de trobada, un altaveu d’alternatives i propostes per a la construcció d’un món millor.
QUO VADIS?
QUO VADIS?
La setmana ha començat amb la condemna del Tribunal Suprem contra l'expresident del Parlament Basc, Juan María Atutxa, i els membres de la Mesa Gorka Knörr i Kontxi Bilbao, a penes de multa i inhabilitació per un delicte de desobediència per negar-se a dissoldre el grup parlamentari Sozialista Abertzaleak després de la il•legalització de Batasuna. És un sotrac per a la Cambra basca i per als seus membres. El debat està servit: fins a quin punt el poder judicial pot condemnar decisions d’un Parlament elegit democràticament, dipositari de la voluntat de la ciutadania? On són els límits? Quines seran les conseqüències?
Des d’aquestes ratlles vull expressar el meu suport als membres de mesa condemnats, molt especialment a Kontxi Bilbao, actualment secretària segona de la mesa, membre d’Ezker Batua-Berdeak i una de les impulsores d’Ahotsak, una dona valenta i decidida, lluitadora convençuda a favor del procés de pau a Euskadi. Amb ella vaig tenir l’oportunitat de conèixer de primera mà la situació política al País Basc i el paper de les dones en el difícil camí cap a la pau. La seva inhabilitació, com la dels altres, no s’entén.
A mitja setmana, l’espectacular caiguda de la Borsa ha fet trontollar els mercats internacionals. La baixada dels interessos als EEUU ha apaivagat temporalment la situació, però s’auguren temps difícils. Aquesta és una mostra més de la globalització del capital.
I per cloure la setmana, la crisi política a Itàlia ha centrat la nostra atenció. Romano Prodi, davant la crisi del seu govern, a mantingut la dignitat i ha volgut anar fins al final i sotmetre’s estoicament a la moció de confiança al Senat. La moció es va perdre, cosa que en el joc parlamentari és legítim, certament. Però Itàlia ha perdut molt més. El lamentable espectacle d’insults, escopinades i celebracions amb cava –o potser lambrusco- l’únic que aconsegueix és desprestigiar la classe política i afegir arguments per a la creixent desafecció política.
Algunes veus ja apunten que cal cercar la POLÍTICA, en majúscules, en altes espais diferents dels canònicament considerats “polítics”. Haurem d’estar alerta a tot el que en diguin aquests dies els moviments socials, que es troben a Barcelona en el marc del Fòrum Social Català.
Carme Mas, membre de la C. Delegada de CpC
18 de gener 2008
TRANSPLANTAMENTS
TRANSPLANTAMENTS: LA CATALUNYA SOLIDÀRIA I EFICIENT
Fa pocs dies el Departament de Salut feia públiques les dades dels transplantaments a Catalunya en el darrer any. Les dades demostraven uns fets incontestables: Catalunya segueix essent un referent estatal i internacional en àmbits d’excel·lència i els transplantaments en són un exemple.
A Catalunya s'ha produït un increment global dels trasplantaments d'òrgans d'un 11%. I la donació augmenta un 10%. Una gestió eficient de la xarxa sanitària ha aconseguit, també, que per primera vegada en anys disminueixin algunes llistes d'espera. La més significativa és la de trasplantament renal, que ha passat dels 1046 pacients de l'any 2006 a 996 pacients a 31 de desembre de 2007. També la llista d'espera de pulmó ha disminuït, passant de ser de 48 pacients l'any 2006 a 36 pacients a 31 de desembre de 2007.
En els darrers mesos hem tendit, tots plegats, a anar fomentant el desànim a través del mite del “català emprenyat”. És cert que el col·lapse d’algunes infraestructures i les incidències acumulades en alguns serveis públics han contribuït a estendre el desànim, però Catalunya ha de seguir essent referent econòmic, cultural, i científic internacional; ha de seguir innovant en la gestió pública per disposar d’una administració eficient i àgil per donar respostes a la ciutadania. Més enllà de la necessitat de desplegar més quotes d’autogovern i disposar dels recursos per exercir-les, la base de l’èxit del país segurament s’haurà de basar en alimentar l’autoestima col·lectiva: vivim en un país extremadament solidari i eficient; potser ens ho haurem d’anar recordant dia a dia.
David Elvira, membre de la C. Delegada de CpC
10 de gener 2008
TREBALLANT PER GUARIR LA DEMOCRÀCIA
Any nou 2008. INCONFORMISME I COMPROMÍS CIVIC: TREBALLANT PER GUARIR LA DEMOCRÀCIA
Carme Valls
Malgrat els bons propòsits que tots i totes ens fem quan un nou any comença, la realitat és més dura que els desitjos dels nombrosos SMS que s’han creuat per l’espai, i hem començat l’any amb les ferides humanes i democràtiques amb què vam acabar el 2007. El degotall de morts diaris de la societat civil a Irak ens recorda la ferida que Bush va obrir i no sap com tancar. Els 25 morts a Palestina ens evidencien que els conflictes no es resolen només amb diners, malgrat la cimera organitzada per Sarkozy.
Dues dones han estat assassinades per la seva parella durant la primera setmana de l'any,i 74 més no van veure el final del 2007. Estem tornant a interrogar (inculpar) les dones per decidir sobre el seu cos i el seu futur, en lloc de fer lleis de terminis per a l’avortament i de denunciar les incongruències de la llei actual, que va ser retallada per l’aleshores Aliança Popular. El Departament de Treball de la Generalitat va comunicar una relativa bona notícia en relació a la sinistralitat laboral: “només“ 106 treballadors/es varen perdre la vida a les empreses catalanes durant el 2007; un 26 % menys que l’any anterior, però encara una dada molt alta. Un nou incident a rodalies el dia 5 ens deixa perplexos i sense explicacions, però acabem de passar unes festes en les quals ha dominat el consum i l’agredolça trobada d'aquells que estimem i els que no tant. Encara que en podem donar les culpes als polítics, tots som en part responsables del que passa; i la Cynthia Fleury ens recorda que "la genealogia de les patologies de la democràcia es dibuixa: de la virtut a l’interès i de l’interès al consum o, encara millor, de l’interès al naixement del conformisme”. I aquest conformisme és tan dolent en els polítics com entre la ciutadania.
Però nosaltres iniciem l’any amb energies renovades, per denunciar tot tipus de violència, tot tipus d’exclusió i tot tipus de dominació i de manipulació de la ciutadania i del medi ambient, i per fer propostes per als canvis necessaris. La proposta d’un Fons Mundial per al Rescat de Patents, com han plantejat Pasqual Maragall i Antoni Comín, o el canvi de la participació de la ciutadania activa en la construcció de les agendes del món local, de ponts interculturals, o en l’avaluació dels programes electorals, així com el desenvolupament del debat polític continuat en les Àgores o a altres nuclis de debat que volem crear, són noves formes de canvis democràtics que impliquen una ciutadania amb compromís cívic, que ja no es conforma amb el fet que la tractin com un infant, a qui se li explica qualsevol cosa perquè calli. Mário Soares assenyalava ja que el paper de la ciutadania adulta i madura seria la gran diferència del Segle XXI. El debat polític potser no es fa al Parlament, amb escons vuits, però s’està fent al carrer i a les aules. No t’ho perdis i consulta l’agenda de CpC!
VIOLÈNCIA DE GÈNERE: Dues dones mortes des del dia 1
PALESTINA: 25 morts des del dia 1
Carme Valls, presidenta de CpC
30 de desembre 2007
Consulta els nous programes de CpC i les seves activitats!
Consulta els nous programes de CpC i les seves activitats!
> ÀGORA POLÍTICA - Espai de debat i reflexió política
Marc de discussió política i escolta ciutadana amb una perspectiva de caire social, catalanista, federal i europeista.
> ACCIÓ POLÍTICA
Mobilització pública, treball en xarxa (local, federal i internacional), campanya de promoció de polítiques participatives ("Els calers, on calen") i lobby d'opinió.
> ESCOLA CIUTADANA DE FORMACIÓ POLÍTICA
Aules de formació en mediació, federalisme, participació ciutadana i política local.
> AUDITORIA CIUTADANA
Informació de l'acció de govern i avaluació del compliment del pacte de govern.
> COMUNICACIÓ i VIDA ASSOCIATIVA
El Gabinet de Comunicació i Publicacions i la Secretaria de Vida Associativa amb l'objectiu de potenciar la visibilitat de l'entitat i establir una política de dinamització i coordinació interna dels associats/des i les plataformes.
20 de desembre 2007
DEMOCRÀCIA DELIBERATIVA, LIMITACIO DE MANDATS I LLISTES OBERTES, EIXOS CLAUS DE CpC
CpC es proposa treballar de forma finalista amb l’objectiu de canvis constitucionals federals abans del 2014, amb campanyes específiques que es donaran a conèixer de forma oportuna
Barcelona, 15 de desembre.- L’associació Ciutadans pel Canvi (CpC) ha aprovat avui, 15 de desembre, els seus nous Estatuts, en els quals aposta per la democràcia deliberativa, la limitació de mandats i les llistes obertes. Els nous Estatuts de CpC constitueixen l’associació com un “moviment cívic-politic independent de qualsevol entitat de caràcter polític, econòmic o religiós”. CpC es marca com a finalitat principal treballar en pro d’un canvi profund en les formes de governar i de fer política a Catalunya, per tal d’ampliar la participació política de la ciutadania.
L’associació es proposa centrar els seus esforços i la seva activitat en la vessant cívica, com a pont entre la societat civil i la política. De manera especial treballarà per a l’enfortiment d’una democràcia plenament participativa, la lluita contra totes les formes d’exclusió social i l’impuls de l’autogovern de Catalunya, dins d’una Espanya federal, plenament integrada a Europa.
En les formes de treball intern, es proposa posar en pràctica fórmules de radicalitat democràtica, com les llistes obertes, la limitació de mandats en tots els càrrecs, la democràcia deliberativa amb la impossibilitat de presentar propostes a les assemblees de socis i a les coordinadores sinó s’han deliberat prèviament, amb elecció directe de la Junta Rectora i del President o Presidenta directament per l’assemblea d’associats. L’organització interna continua basant-se en les plataformes sectorials i territorials, però el seu treball extern s’organitzarà al voltant de campanyes d’acció específiques.
Canvi Constitució Federalista 2014
La primera campanya que endegarà CpC és la proposta de Canvi Constitució Federalista 2014, que es dissenyarà per establir ponts i aliances amb altres associacions, així com l’establiment de línies pedagògiques i informatives amb la Xarxa de Ciutadania per la Democràcia, recentment coordinada per Ciutadans pel Canvi dins de l’Estat espanyol. Els detalls de la campanya es donaran a conèixer durant el primer trimestre de 2008.
Pensar la política
Tal com reconeix l’actual presidenta de CpC, Carme Valls-Llobet, en el seu balanç del 2007, és necessari PENSAR LA POLÍTICA: ”La Primera Trobada de Ciutadania per la Democràcia del 20 d’octubre ha estat un èxit, i ja tenim una xarxa reballant pel federalisme i per la participació a set autonomies de l’Estat espanyol. Comprovem que el pensament es pot convertir en acció i provocar canvis, i que la política des del poder no sempre pot produir canvis positius perquè de vegades no té ni temps per pensar, sotmesa sempre a l’estrès de fer política per guanyar les properes eleccions. La segona Àgora del cicle que hem començat va ser un bon exemple de reflexió política d’alçada, que hem de continuar i a la qual us convidem a participar, posant tota la nostra creativitat i capacitat d’innovació com ens va demanar Jose Luis López Bulla, i l’exercici constant de la nostra llibertat, rigor i autocrítica com ens va proposar Lluís Foix. Volem fer una menció especial a l’acompanyament i als ànims que ens ha donat Pasqual Maragall, qui va venir a la Convenció de finals de juny i a l’Àgora del cicle Catalunya Avui. Li volem agrair la seva activa participació, expressar-li el nostre respecte pel coratge demostrat en enfrontar-se públicament a la seva malaltia; volem reiterar-li que fem nostra la seva lluita per la democratització de la vida política i que la nostra acció política es concentrarà en els canvis de la Llei Electoral (primàries, llistes obertes, participació i dret a decidir amb preguntes clares) i en les aliances federals amb Espanya i Europa (amb els canvis jurídics que comportin): no pararem fins aconseguir-ho. És el nostre compromís amb ell, i amb tots i totes nosaltres. I és la nostra proposta de Bon Any 2008 per a la democràcia ciutadana.”
Suport de Gemma Zabaleta
L’assemblea de socis i sòcies ha rebut la visita final de Gemma Zabaleta, parlamentària del PSE i membre de la xarxa Ahotsak, acompanyada pel President Pasqual Maragall. Zabaleta ha proposat a les associacions cíviques-polítiques la creació de pensament i discurs nou arran dels conflictes polítics, ja que “cal un canvi cap al progrés, on la societat civil organitzada i rearmada ideològicament pugui articular continguts”. Ha assegurat també complicitats a l’hora de repensar el model d’Estat. En concret, ha afirmat que no s’ha de tenir por a obrir un debat que plantegi la reforma de la Constitució.
Ciutadans pel Canvi
14 de novembre 2007
POSICIONAMENT DE CpC SOBRE LA PETICIÓ DE DIMISSIÓ DE LA MINISTRA DE FOMENT
Davant les propostes presentades al Ple del Parlament de Catalunya del proper 14, 15 i 16 de novembre, en les quals es proposa la petició de dimissió de la Ministra de Fomento, Sra. Magdalena Alvarez, els diputats de Ciutadans pel Canvi adscrits al Grup Parlamentari Socialistes-Ciutadans pel Canvi avancem que hi votarem en contra, d’acord amb el posicionament conjunt del nostre Grup Parlamentari.
El nostre posicionament està fonamentat en les següents consideracions:
1. Entenem la càrrega política i emocional que hi ha darrera d’aquesta petició i, sobretot, el profund malestar dels/les usuaris/es derivat d’unes obres complexes que per una deficient execució han obligat a suspendre el servei ordinari de Rodalies, amb els contratemps de tota mena que se n’han derivat. La nostra solidaritat amb tots els afectats.
2. Deplorem l’actitud que, en alguns dels moments més crítics d’aquesta crisi, ha demostrat la màxima responsable del Ministeri, efectuant declaracions poc sensibles amb els usuaris i prescindint dels criteris suggerits des de les Administracions públiques catalanes afectades.
3. CpC vol fer avinent que la tasca del Parlament de Catalunya és el control del Govern de la Generalitat. El control del govern de l’Estat correspon a les Corts Generals i, en conseqüència, no correspon al Parlament exercir la funció de control de Govern de l’Estat, en la qual s’emmarcaria la petició de dimissió de la ministra de Foment. Cal recordar, en aquest sentit, que el Parlament de Catalunya no ha exigit mai la dimissió d’un ministre del Govern de l’Estat.
4. Els partits polítics els Grups Parlamentaris dels quals han presentat al Parlament la Proposta de Resolució esmentada, no han dut a terme accions similars al Congrés dels Diputats. Considerem que és allà on aquests partits, a través dels seus Grups Parlamentaris, han d’exigir la depuració de les responsabilitats relatives a la crisi de les Rodalies i els incidents de les obres de l’AVE.
5. CpC considera que la prioritat, en aquests moments, és restablir com abans millor el servei de Rodalies, sempre i quan es pugui garantir la seguretat completa dels usuaris i dels treballadors que han d’intervenir per tal que aquest restabliment sigui efectiu. En aquest sentit, CpC considera que la dimissió de la ministra de Foment, a quatre mesos de les eleccions generals, podria dificultar la coordinació de les obres per part del Ministeri de Foment, la qual cosa, en comptes d’afavorir un ràpid restabliment de les línies de Rodalies, podria tenir efectes contraproduents i retardar-lo encara més.
6. En conseqüència, CpC reclama al Ministeri que dugui a terme totes les accions necessàries per tal de restablir el servei de Rodalies, amb plenes condicions de seguretat, el més aviat possible. CpC reclama també que el Ministeri, en totes les seves actuacions a Catalunya, escolti i tingui en compte els criteris de l’administració de la Generalitat i les administracions locals afectades, i que actuï de manera preferent d’acord amb el criteri dels seus responsables desplaçats a Catalunya, que estan seguint l’execució de les obres sobre el terreny.
Carme Valls, Presidenta de Ciutadans pel Canvi
Diputats de Ciutadans pel Canvi al Parlament de Catalunya
Salutacions,
Ciutadans pel Canvi
17 de setembre 2007
UN PAÍS OCUPAT
Hi ha un país al Mediterrani que és, avui, una de les més grans vergonyes de la política internacional. Un país ocupat per un exèrcit estranger, al qual se li neguen des de fa dècades els seus drets com a poble. Un país que no pot viure d’acord amb els principis que Nacions Unides reconeix a la resta de països del món. Un país als ciutadans del qual se’ls vulnera, cada dia, el seu dret a viure en llibertat. Aquest país, òbviament, és Palestina.
Durant l’any 2006, els palestins morts a mans de les forces militars israelianes d’ocupació van ser 710, una mitjana de 59 al mes, segons l’ONU (Oficina de Coordinació d’Afers humanitaris, www.ochaopt.org). D’aquests, 140 eren nens. Durant el mateix període, del cantó israelià van morir 25 persones (17 militars i 8 civils). El mur de separació -que Israel està construint no a la frontera sinó dins mateix dels territoris ocupats- ja s’estén més de 600 kilòmetres, tot i que ha estat declarat il·legal pel Tribunal de La Haia. A més, els chek-points que impedeixen la lliure mobilitat a l’interior de la Cisjordània ocupada es compten per desenes.
El poble palestí està sotmès, en efecte, a una situació que ratlla el genocidi. Són molts els analistes, periodistes, acadèmics i organitzacions de la societat civil que comparen aquesta situació amb la de l’apartheid de Sudàfrica. Tanmateix, hi ha algunes diferències bàsiques. A Sudàfrica la repressió era molt menys mortífera, perquè els blancs no assassinaven tants negres cada mes. Però, sobretot, a Sudàfrica Occident –i Europa en particular- va decidir embargar al règim racista. Aquí hem decidit embargar als ocupats, a les víctimes. Com si a l’època de l’apartheid, Europa hagués embargat als negres.
La raó d’Occident per actuar així és que la manera que tenen de resistir els palestins –en concret, la de Hamàs, però no només- no ens acaba d’agradar. Està catalogada com a terrorisme. Tanmateix, els assassinats selectius que ordena el govern israelià no són considerats terrorisme d’Estat. I qui incompleix des de fa 40 anys les resolucions de l’ONU és Israel: la cèlebre resolució 282 (1967) diu de manera clara i meridiana que l’exèrcit israelià s’ha de retirar de Gaza, Cisjordània i Jerusalem Oriental.
La UE té un acord comercial preferencial amb Israel, amb una clàusula que condiciona la seva vigència al respecte dels drets humans per part d’aquell Estat. (La UE suposa el 70% dels intercanvis comercials d’Israel). Potser seria hora que Europa, d’una banda, i l’ONU apliquin els seus propis acords. Que fem complir la legalitat internacional. La societat civil organitzada té molt a fer per aconseguir això. Es tracta, només, de deixar de ser còmplices d’una vergonya tan gran. No són només els palestins, són també molts els israelians pacifistes (www.icahd.org) que ens ho reclamen.
Toni Comín, Diputat de CpC
26 d’agost 2007
El PSC de Montilla es más permeable que el de Maragall
MIQUEL NOGUER - Barcelona - 26/08/2007
Carme Valls Llobet es la presidenta de Ciutadans pel Canvi (CpC), la asociación convertida en partido político que nació con el objetivo de encumbrar a Pasqual Maragall como presidente de la Generalitat. Siete años después, con cinco de sus miembros ocupando un escaño en el Parlament y con Maragall ya retirado de la primera línea política, CpC busca reinventarse promoviendo la regeneración de la vida política.
Pregunta. Ahora que Maragall ya no está, CpC ha debatido si debía seguir existiendo o si debía disolverse como partido y mantenerse como asociación. ¿Hacia dónde va CpC?
Respuesta. Ciutadans pel Canvi no se disuelve como partido y trabaja como asociación cívico-política. Nuestros diputados continúan en el Parlamento catalán y allí van a continuar. Lo que queremos hacer ahora es reforzar nuestra vertiente cívica, centrarnos más en el trabajo interno de reflexión política y de acción en contacto con la ciudadanía. Haremos una escuela de formación política para apoyar sobre todo a representantes municipales.
P. Pero se han cuestionado la conveniencia de mantener sus vínculos con el Partit dels Socialistes. ¿Volverán a hacer coalición con el PSC?
R. El tema está abierto, pero no es nuestro objetivo prioritario. Lo que queremos ahora es impulsar foros de debate político, ágoras y la escuela de formación cívica.
P. Pero están participando en el debate de renovación que se ha abierto en el PSC. ¿Cómo recibe esto la dirección del partido? ¿El PSC de José Montilla es más o menos permeable que el de Maragall?
R. El PSC actual es más permeable que el de antes. Maragall representó a una corriente que quería hacer el partido más permeable a la ciudadanía. Ahora la propuesta de renovación la ha aceptado Montilla y la estamos debatiendo.
P. Si el PSC actual está ahora más abierto a sus postulados, ¿por qué ahora CpC no tiene ningún consejero en el Gobierno como sí lo tuvieron en la pasada legislatura?
R. Hay quien cree que sólo siendo consejero se puede trabajar. Yo defiendo ser ciudadana sin cargo. Debemos ser capaces de modificar políticas públicas sin que necesariamente contemos con un consejero en el Gobierno. Josep Maria Vallès hizo un trabajo muy importante en el Departamento de Justicia, pero el liderazgo no sólo se consigue desde las consejerías. Si eso fuera así no podríamos ilusionar a los ciudadanos que quieren cambiar su entorno, dejar su trabajo como maestro, médico o albañil.
P. Precisamente, Vallès se ha mostrado un tanto decepcionado por los logros de Ciutadans pel Canvi y prácticamente ha llamado a plegar velas. No parece muy satisfecho...
R. La mayoría de asociados y asociadas no opina esto. Depende de las expectativas que cada uno haya puesto en el proyecto. Efectivamente, CpC no es una asociación de masas. Lo sé bien: soy yo quien, junto a otras personas se ha dedicado a hacer un trabajo desde la base mientras otros ocupaban cargos institucionales. En cualquier caso, los que exhiben este pesimismo son una minoría dentro de la asociación.
P. CpC cree que, a ojos de los ciudadanos, ha bajado la calidad de la democracia. No tendrá algo que ver el hecho de que en Cataluña, por ejemplo, no gobierne la lista más votada?
R. No creo que tenga nada que ver. La gente entiende que si tres partidos suman más votos que un cuarto, los primeros puedan gobernar juntos. Eso es también calidad democrática, porque están más representados y se obliga a que gente diversa se ponga de acuerdo. La calidad democrática se resiente cuando entendemos que los insultos puedan ser argumentos políticos. En el debate del Estatuto la gente se alejó porque no se escucharon argumentos. Lo importante parecía que fuera quién se levantaba o se sentaba en la mesa, no los argumentos para convencer. Hemos perdido calidad de argumentación política.
22 de febrer 2007
FEM CAMI CAP A LES ELECCIONS MUNICIPALS
Els membres de la plataforma Badalonina de la Associació Ciutadans pel Canvi donem una roda de premsa per fer pública formalment la nostra presentació com a Partit dels Ciutadans de Badalona a les eleccions municipal de maig de 2007.
La roda de premsa es celebrarà avui dijous dia 22 de febrer a les 13h. al Restaurant Ca l’Arquè al c/ Arnús, 89 de Badalona.
PARTIT DELS CIUTADANS DE BADALONA
Els ciutadans pel canvi
21 de febrer 2007
Ciutadans de Badalona és un partit d'esquerres amic Andreu
L’Andreu, no sé per quin motiu, torna, és la segona vegada que ho llegim al seu blog, a relacionar-nos amb el Partit de la Ciutadania.
Encara que ja ho hem aclarit diferents vegades li volem novament aclarir:
Ciutadans de Badalona – Ciutadans pel Canvi és un partit d’esquerres que a més governa en coalició amb el PSC a la Generalitat de Catalunya.
Ciutadans-Partido de la Ciudadania em sembla que ha quedat palès que són d’ideologia més aviat de dretes.
Mai, repeteixo, mai, hem tingut cap conversa amb el Partido de la Ciudadania. Ni tan sols coneixem els seus dirigents.
No sé, o pot ser sí, qui l’ha fet creure aquesta incongruent proposta.
Mai, torno a repetir, ens hem plantejat ni ens plantejarem anar en coalició amb un partit d’ideologia de dretes.
A quedat clar, suposo.
D'altra banda Andreu si vols més informació contacta amb nosaltres.
Restem a la teva disposició.
07 de febrer 2007
Más de lo mismo
Más de lo mismo
El canal olímpico se sumara a la larga lista de aberraciones arquitectónicas que nuestra ciudad continua soportando debido a la insaciabilidad de nuestro gobierno municipal.
Seguir construyendo de espaldas a los problemas de los ciudadanos de a pie, aquellos a los que se les llenó de promesas y después se les dejo en la ESTACADA. Todo pensado para ciudadanos de alto nivel económico y para seguir reconvirtiendo Badalona, otra vez, en una ciudad dormitorio de Barcelona.
Un nuevo paso atrás en la evolución que debería seguir cualquier ciudad que se precie de tener identidad propia. Claro está que la nuestra no tiene ese requisito. Vivimos pendientes de las recalificaciones para poder cobrar más impuestos que luego no son equivalentes a más servicios, sino a más salarios, y más gastos internos.
Los contribuyentes sólo tienen una forma de cambiar estas inercias y es en las próximas elecciones municipales. Dar la posibilidad de gobierno a una lista local de ciudad con un claro referente ideológico, los problemas de los ciudadanos, no los problemas internos de los partidos llamados de clase con su doble moralidad que hacen lo contrario de lo que predican.
Esto tiene que acabarse ya. Todos los ámbitos ciudadanos deben unirse en un solo esfuerzo dar un cambio al oscurantismo municipal y poder llevar algo de luz a tanta tiniebla.
PD: Maite vete ya
04 de febrer 2007
El teatre continua
Per mes inri, la seva actitud i sensibilitat no van lligades als interessos dels ciutadans que vivim a Badalona, van lligats a la seva butxaca, a fer més gran el seu patrimoni personal a costes del futbol. Tot amb el suport de la credibilitat del nom i el fonament de un exprojecte social empresarial reconvertit en SA. No te prou, la seva fam no te límits. Ni ha parat fins controlar també tot el vessant polític per seguir manipulant-t’ho tot en la direcció dels seus propis interessos econòmics. Tot això és possible amb el beneplàcit de la titella major de l’Ajuntament i la seva cort.
De fet crec que tens el que et mereixes Maite.
Per cert Maite tu vas ser qui va dona l’orde de tancat el local de CpC a Badalona. No sols vas voler destruir-nos si no que vas trair el Pascual Maragall i vas vendre la teva anima.
A l’igual que els executors directes de la malifeta al que com a premi els vas col·locar a un d’adjunt a l’alcaldia i a l’altre de director del museu.
Patètic a l’igual que la teva nefasta carrera política.
Tenim la certesa que els ciutadans farts de tanta MANIPULACIO , no et donaran la seva confiança i no et VOTARAN ( excepte el estómacs contents).
PD: Maite vete ya!
Carles Muntané
Coordinador
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
