CRISI, RESPONSABILITAT I POLÍTICA

Vivim moments d’incertesa, i les notícies de la crisi econòmica que ens arriben per la via d’un familiar que ja ha entrat a l’atur o que no troba feina des de fa un any, o pels mitjans de comunicació, no auguren cap camí de roses per als propers 2009 i 2010.

Aquesta situació ja era esperada. A Espanya, degut a la nostra dependència productiva de la construcció; i a la resta del món, per la irresponsabilitat de molts centres de capital financer, que van utilitzar els seus interessos personals d’enriquiment immediat per aconseguir beneficis a curt termini i fent cert, per tant, “el diner com a mercaderia”, advertit per Marx al Capital. Davant d’aquest context, ha arribat l’hora de la responsabilitat i de la POLÍTICA.

Què vol dir responsabilitat? Ve de donar resposta, i vol dir la capacitat de compromís o cura d’una persona cap a ella mateixa i cap a tot el que l’envolta i, malgrat que s’ha dit que hem d’entrar a l’era de la responsabilitat i que hem d’estar atents als CANVIS del món per canviar AMB ells, no estem veient al nostre entorn que els actes i declaracions d’alguns polítics del Govern i de l’oposició i dels mitjans de comunicació obeeixin a respostes de compromís i cura del nostre entorn. Les desgraciades guerres d’espionatge entre faccions del PP de Madrid; les lluites polítiques pel control de Caja Madrid; i la privatització del 48 % del Canal de Isabel II (milers de milions d’Euros en joc), descarnen de forma obscena els interessos econòmics que hi ha al darrera d’alguns polítics al govern. Tampoc no tenim clars quins són els interessos econòmics al darrera d’alguns mitjans de comunicació, premsa i ràdio, que estan ventilant les notícies i es posicionen a favor d’una facció.

Nosaltres, des de CpC, hem apostat sempre per la responsabilitat política de la ciutadania, la qual contempla, atònita com molts dels militants dels partits implicats, de quina manera s’escampen les escombraries de les misèries per l’ambició de poder; i ningú no fa propostes reals de canvi per fer front i superar la crisi, que pot ser una oportunitat pels canvis de la nostra economia productiva.

De la conferència que va protagonitzar aquest dimecres 28 el nostre soci Juan-José López Burniol a Reus, voldria destacar unes paraules de la magnífica anàlisi que va fer sobre la situació catalana, espanyola i mundial: “Els pobles, com les persones, depenen dels seus propis actes”. I jo afegeixo que ara és l’hora d’actuar amb responsabilitat, cadascú des del seu àmbit de feina, de gestió o de pensament. Exigir als nostres polítics, del govern i de l’oposició, que actuïn de manera que els interessos propis, econòmics o electorals no passin per sobre dels interessos col·lectius, i que actuïn amb transparència i austeritat.

Proposar a la ciutadania que faci front a les adversitats, no només amb la queixa, sinó amb propostes de canvi. Participant de forma constructiva en el Món Local que ha d’obrir-se a compartir les decisions amb la ciutadania. Estem clarament pel dret a decidir, a decidir qui ens governa, i a exigir transparència de govern. Si hem de decidir, i ja tenim espais d’autogovern, els hem de poder exercir des d’ara, proposant les lleis que ens semblin més adients, per això hem creat la Iniciativa Legislativa popular de la Llei electoral de Catalunya, o els canvis constitucionals federals que facin més eficaces per la ciutadania les decisions de govern. En front de fer més cotxes, podem apostar clarament per les energies renovables; enfront de construir sense fi, podem apostar per construir la societat del coneixement i de la recerca i de la innovació. Els nostres mètodes de treball també ho han de ser, i a CpC volem recollir les propostes de canvis en el què i en el com de la nostra economia productiva amb el nou cicle d’àgores La crisi, de bat a bat, al qual dedicarem el proper semestre i amb el fòrum virtual obert. Si el segle XXI és l’era de la responsabilitat individual i col·lectiva, CpC esdevé un espai de la ciutadania per a la recuperació de la responsabilitat que una democràcia precària ens ha escamotejat.

Carme Valls, Presidenta de CpC