Els politics tenen per costum deixar un regust amarg; esperem molt de ells i la realitat ens deixa dolguts, perquè de ben cert que no sols no engeguen les promeses fetes en la campanya, sinó que al contrari cada cop anem a pitjor ja que el que fan és amagar el problemes amb bones paraules, manipulen el seu significat dins o fora del context per fer-nos passar per l’adreçador.
El que cal es gent valenta que no s’amaguin davant els nous reptes, que tinguin la capacitat de avançar-se als problemes procurant que no comportin una ruptura social. El respecte pels ciutadans deu començar quan per resoldre-li tot allò que els preocupa se’ls solucionin d’allò més ràpid.
La immigració és, i serà, un problema greu. Hem deixat que creixi descontrolat fins el punt que ens trobem en un carrer sense sortida. Tenim barris on la convivència és molt difícil, individus que es fan rics amb la pobresa dels seu compatriotes, altres que creuen que es un paradís pel crim per com els tracten les nostres lleis.
La gran majoria el que vol es treballar en pau, nosaltres hauríem d’haver detectat els indicadors socials que senyalaven la gravetat dels fets que estem vivim. A tothom se li omple la boca de bones paraules però el fets no arriben i si ho fan és tard i en condicions inadequades per tant no solucionant res ni aportant tampoc les solucions necessàries.
La reflexió es clara, deuen de treure’s la por, ser valents, dir la veritat sense que les etiquetes socials siguin un obstacles per afrontar els problemes.
Carles Muntané
Coordinador de CpC Badalona
1 comentaris:
Estimat coordinador (carles Muntané) és evident que el "problema de la
immigració" (polítics valents) és greu. La meva opinió és que no representa
cap problema i no gens greu. Cal esmentar que tant a França com a Alemanya
han hagut de inserir dins la seva societat una migració de persones tant
forta com la dels kurds i algerians. Ja en l'època prehistòrica l'home
Neardenthal migra de l'Àfrica central cap a l'europa meridional. És un fet
que es reprodueix al llarg de la nostra història. L'única solució és crear
una societat que sigui inclusiva que sàpigua entendre el punt de vista de
les altres cultures i societats però amb la capacitat de no perdre els
nostres origens ni els nostres principis. Hem de respctar al màxim les
altres regions com ara Castella, Andalucia, Euskadi, Galícia (Algèria...)
però sense oblidar-nos que som catalans i aquesta és una premissa que hem de
fer prevaldre.
P.D. Per quan un projecte sòlid de progrès i foment del treball dins una
política d'àmbit social?
Publica un comentari a l'entrada