CIUTADANS PEL CANVI (CpC)

CIUTADANS PEL CANVI ACORDA LA SEVA DISSOLUCIÓ

2011-12-17T10:43:00.001+01:00

COMUNICAT DE PREMSA

L’assemblea extraordinària de Ciutadans pel Canvi (CpC) ha aprovat aquest dimarts 13 de desembre del 2011 la dissolució de l’entitat. L’acord, pres per majoria absoluta, posa punt final a una innovadora experiència de pràctica política ciutadana, que va començar el 1999 amb la constatació que calia un canvi profund en les formes de governar i de fer política a Catalunya.

Alvar Roda. President de CpC

El plenari de l’assemblea, òrgan legal per aprovar la dissolució, ha acordat també encomanar a l’actual Junta Rectora de CpC Ciutadans pel Canvi la gestió de la dissolució. El primer pas d’aquest procés va tenir lloc el 26 de novembre d’enguany, quan la Convenció de CpC (assemblea anual ordinària) va aprovar, a proposta de la Junta Rectora, una moció que plantejava el final del cicle polític de CpC.

Els socis i sòcies que han participat a la reunió, entre els quals hi havia el President Pasqual Maragall, inspirador de CpC, i els expresidents de l’associació Josep M. Vallès i Carme Valls, han reivindicat l’aportació de Ciutadans pel Canvi com a nova forma de fer política i han agraït l’espai d’intercanvi i de generació de propostes que suposa l’entitat. Igualment, han remarcat la valentia política i el rigor en la gestió del tancament de CpC per donar per acabat un cicle profitós per a la política d’esquerres catalana.

Tots els participants han coincidit a manifestar la seva voluntat de continuar, ja sigui de manera individual o col·lectiva, amb el compromís cívico-polític propi dels valors sobre els quals es va crear CpC.

Ciutadans pel Canvi

SERRA fot al camp

2011-09-21T22:30:00.002+02:00

Salvatge assalt a la llibertat d'expressió a Badalona

2011-06-05T13:38:00.000+02:00

Reproduïm la nota de premsa emesa pels companys del Partit Socialista de Badalona (PSBAD) partit que va presentar la seva candidatura a Badalona lliure i democràticament amb la voluntat de recuperar pels ciutadans els valors del socialisme, valors que fa temps que el PSC badaloní va abandonar.
Tot el nostre recolzament a Jordi López candidat a l'alcaldia a les passades eleccions municipals.
NO ES TOLERABLE AQUEST ASSALT A LA LLIBERTAT D'EXPRESSIÓ.

NOTA DE PREMSA

JORDI LOPEZ ALCALDE, candidat del Partit Socialista de Badalona (PSBAD) a les pasades eleccions del 22 de maig

HA ESTAT ACOMIADAT

del seu treball on estava empleat des de fa 6 anys, quatre dies despres de les eleccions, per gestions a instàncies de l'actual alcalde de Badalona el senyor SERRA, davant de l'empresa on treballaba, VINCLE, empresa totalment dependent de les adjudicacions i subvencions de l'administració pública.

Aquest és el tarannà democràtic d'una persona que no accepta discrepancies ni accepta que uns ciutadans de Badalona haguem decidit presentar una candidatura socialista per sustituir un model caduc i clientelista com el que defensa el PSC de Badalona. De forma lliure i democràtica.
Des del primer moment els militants del PSBAD hem estat objecte de persecusió per part d'aquest home que no te més mèrit que ser un ordenança al servei del PSC Barceloni.

LA DEMOCRACIA I LLIBERTAT D'EXPRESSIÓ no són valors que s'estimi el SR. SERRA.
Us demanem, si el considereu convenient, difoneu i demaneu explicacions d'aquest acte impropi d'una persona de be.

Salutacions

Badalona, 1 de juny de 2011

Partit Socialista de Badalona

Maragall

2010-09-17T13:51:00.001+02:00

PASQUAL MARAGALL

2010-07-05T23:26:00.001+02:00

POSICIONAMENT DE CPC DAVANT LA SENTÈNCIA DEL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL

Des de Ciutadans pel Canvi (CpC) constatem que l’Estatut d’Autonomia de Catalunya és un pacte polític entre els legítims representants del poble de Catalunya a través del seu Parlament i els legítims representants del conjunt dels pobles d’Espanya a través de les seves Corts Generals, ratificat en referèndum pels ciutadans i ciutadanes de Catalunya i, per aquest motiu, considerem inacceptable que aquesta suma de voluntats, plasmada en l’Estatut, hagi estat alterada de manera injustificada pel Tribunal Constitucional, fent un ús irresponsable i temerari de la seva funció jusrisdiccional.

El problema no és tant el contingut de la sentència, com el fet mateix que un Tribunal Constitucional com aquest, completament deslegitimat, hagi emès sentència. Una sentència que és fruit d’una interpretació restrictiva de la Constitució, interpretació que malmet greument l’esperit que va fer possible el pacte constitucional del 78.

Des de Ciutadans pel Canvi reivindiquem la plena constitucionalitat de l’Estatut que van votar els ciutadans de Catalunya. En aquest sentit, estem convençuts que és molt més fidel a la Constitució l’Estatut que no la sentència que el retalla.

Cridem a la reflexió i a la contundència en la resposta, per tal d’actuar a l’alçada de les circumstàncies històriques, posant-nos al costat del President de la Generalitat i dels nostres dirigents, de les institucions catalanes i de la societat civil en totes aquelles respostes unitàries davant de l’esmentada sentència i de les seves conseqüències polítiques.

En aquests moments, es fa més palesa que mai la necessitat de recuperar el clima de consens i respecte que va afavorir l’elaboració i aprovació de la Constitució Espanyola de 1978. Per aquest motiu, creiem que és necessari que la Constitució no pugui ser interpretada de manera parcial, contravenint l’esperit que la va fer possible. Per això proposem avançar cap a una reforma constitucional en clau federal que garanteixi la convivència en un marc de respecte a la diversitat i la pluralitat de totes les nacions i regions de l’Estat.

Ens sumem a la convocatòria unitària per a la manifestació del proper dissabte 10 de juliol, i animem els nostres associats/des i amics/es a participar-hi massivament.

Junta Rectora de Ciutadans pel Canvi

Barcelona, 30 de juny del 2010

PODEM SORTIR ENDAVANT

2010-06-05T10:40:00.001+02:00

La ciutadania estem cansats, tips, desorientats, perduts, descreguts, desanimats, i molts d’altres adjectius que poden explicar on som i com ens sentim en el context econòmic actual i, encara, molts tenim la sort de no estar ni a l’atur ni a l’economia submergida. Exigim valentia, honradesa, visió estratègica i esforç col·lectiu (no confondre amb molts esforços individuals que no és el mateix i és el més habitual avui en dia).

Però per damunt de tot, ens cal lideratge, que és important no confondre amb altres conceptes vinculats a l’exercici del poder. Com es pot trobar en diferents definicions, la diferència és prou important i a la vegada subtil (veure per exemple la definició que es fa en àmbits educatius com a www.xtec.cat on apareix el següent: “Direcció i lideratge estan estretament relacionats, però dirigir persones i liderar persones no són la mateixa cosa. Mentre que direcció estaria associat a poder (polític, econòmic, jurídic, militar o administratiu) i autoritat jeràrquica, lideratge estaria vinculat a conceptes més subtils com autoritat social, ètica, moral i professional”).

Avui la majoria dels nostres dirigents, tant en l’àmbit públic com privat, estan curulls de “direcció” i clarament mancats de “lideratge”, i el que volem és que ens il·lusionin, ens marquin un camí, una fita, un repte, i no ens amaguin les dificultes que trobarem per arribar-hi.

Les darreres mesures de retall de despesa publica, d’increment fiscal, de reducció salarial, són molt doloroses . Exigim que ens quedi clar si estem al principi o al final d’un tractament que segur que ens ha de curar, volem i necessitem saber quines s’espera que siguin las properes mesures, en quin moment arribaran, quins són els indicadors de millora o empitjorament que faran que s’hagin de prendre o retirar. Perquè intuïm que no seran les darreres, si us plau, prou de tractar-nos com a babaus; un líder ens exposa tot el camí, ens diu que és possible que un percentatge no el superarem, també ens diu quins esforços cal fer, ens anima a treballar en equip, ens mostra les fites a assolir i està al nostre costat.

Avui els nostres dirigents no estan fent això. Uns, perquè “contra pitjor, millor” o si no, com pot ser que es voti en contra en lloc d’abstenir-se i tenir sentit d’Estat? Només va anar d’un vot que es pogués generar un problema de dimensions imprevisibles!!! D’altres, perquè primer diuen que faran una cosa, després que en faran una altra, més tard fan quelcom diferent al primer i segon i, a sobre, deixant en ridícul (com a mentidera ja m’enteneu) a un dels seus màxims executius en explicar el per què d’una correcció al BOE.... Déu n’hi do!!!

Com que estic segur que podem sortir endavant, com que estic segur que la ciutadania comprèn perfectament que la situació és excepcional, per què no parlem clar d’una vegada per totes? Per què no posem damunt la taula el full de ruta complert de tot el “tractament sanitari” que ens ha de curar en lloc de fer-ho per trossets no sempre connexes?

Ja sabem que falten mesures, el que no sabem és quines, quan, per què, etc. I així estem perduts i ens tornem malfiats i egoistes, poc solidaris. Però com pot ser que no es faci tot el possible per mobilitzar l’energia de la societat amb claredat? És hora de fer un missatge institucional i conjunt, de mostrar el camí i de fer-lo entenedor per a tots i totes, de fer servir els mitjans de comunicació per a explicar-lo. Si algú s’arronsa, doncs que plegui: no ens val.

En qualsevol cas, no oblidem que tenim un cos de treballadors públics (m’agrada més que funcionaris) prou capacitat perquè les mesures es posin en marxa i que està donant la cara malgrat tot...

Per finalitzar, i en això discrepo de molts tertulians dels darrers dies, no es pot deixar en mans de tècnics o buròcrates el que són decisions polítiques, els líders prenent la iniciativa un cop han escoltat el màxim de dictàmens tècnics segons els que creuen és millor fonamentat en un model de societat i una conjuntura. Com em va ensenyar un insigne catedràtic d’economia de la UAB, cal diferenciar entre l’economia política i la política econòmica: la primera és el regne de les idees i models; la segona, el de l’execució i en aquests és on es noten les diferències.

Podem sortir, volem sortir ... per tant honestedat, missatges clars, visibilitat d’on anem i lideratge per a assolir el compromís de fer-ho entre tots (com un conjunt, no com la suma d’individus reactius) ... no som un malalt terminal, tenim cura i ho sabem.

Mariano López

MANIFEST DE CpC

2010-04-17T23:25:00.000+02:00

MANIFEST

La Coordinadora de Ciutadans pel Canvi (CpC), davant la politització creixent de la
justícia en casos com el judici per presumpta prevaricació del jutge Baltasar Garzón i en relació a totes aquelles actuacions encaminades a la recuperació de la memòria històrica i el reconeixement i dignificació de les víctimes de la Guerra Civil i de la dictadura franquista, i de les actuacions del Tribunal Constitucional, manifesta:

1. La necessitat urgent de modificar la legislació espanyola per imperatiu ètic i
democràtic, per tal d’adequar-la al marc internacional, tal i com ha recomanat
en diverses ocasions el Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides (novembre
2008)1.

2. Tot el suport a aquelles persones, entitats i collectius que,tant a nivell
individual, professional o institucional, del nostre país o d’altres indrets del
món, han lluitat i lluiten per la preservació de la memòria històrica i
democràtica i contra la impunitat dels crims de la dictadura, perquè són un
referent de responsabilitat moral i ètica, que ens ha d’esperonar a construir amb
dignitat el nostre esdevenidor.

3. Cal una reforma profunda i urgent dels òrgans del Poder Judicial i del
Tribunal Constitucional, àmbits de l’Estat que no han evolucionat d’acord amb
la resta de les nostres institucions i de la societat en la seva diversitat. Només una justícia independent i eficient en la seva acció, estructurada d’acord amb la
lògica de l’Estat autonòmic en el marc d’una Constitució plenament federal,
pot garantir una democràcia de qualitat en el nostre país.
Per aquestes raons, Ciutadans pel Canvi dóna suport a les accions i mobilitzacions que la societat civil organitzada i la ciutadania en general està plantejant per reivindicar el compromís amb els valors democràtics, el respecte i la garantia amb els drets humans i la recuperació de la Memòria Històrica com a patrimoni collectiu de la ciutadania i els pobles.

Coordinadora de Ciutadans pel Canvi

EL RISC D'INDIFERÈNCIA CIUTADANA

2010-04-16T17:19:00.001+02:00

El 14 d’abril passat es van complir 79 anys de la proclamació de la Segona República i 137 de la proclamació de la Primera, impulsada per Pi i Margall, que ja proclamava en la seva Constitució de 1873 que la sobirania resideix en el ciutadà. Totes les constitucions fins ara, inclosa l’actualment vigent, no han sabut resoldre encara d’una manera satisfactòria la qüestió territorial d’Espanya, que no sols és l’encaix Catalunya i Espanya, sinó el de Galícia, el País Basc, i la resta de les diversitats i llengües de la pell de brau.

Com deia aquesta setmana Suso de Toro al seu article No basta un Estatut, “Espanya serà nació, Estat o el que es vulgui, però només té sentit si existeix un projecte civil compartit”. La tenacitat del PP i el nacionalisme espanyol, convertida en tauromàtica defensa, estimulant altres nacionalismes de la perifèria i impugnant amb les seves denúncies l’Estatut de Catalunya, està provocant una creixent indiferència ciutadana cap a la política institucional i parlamentària. I el que és pitjor encara: aconsegueix una gran indiferència i una creixent agressivitat contra sectors del poder judicial, barrejant de forma, de vegades indiscriminadament, Tribunal Suprem, que forma part del tercer pilar d’un Estat de Dret, i Tribunal Constitucional, que té altra missió i ha estat elegit per vetllar per les Lleis i la seva adequació a la Constitució.

La societat civil ja té un projecte civil compartit, té un entramat de científics, professionals, sindicalistes, empresaris, associacions, i organitzacions no governamentals, que treballen, investiguen i es preocupen per les polítiques públiques, pel nostre país i per el món globalitzat, i el nostre Estatut ja estava preparat per donar resposta a aquesta diversitat, i també per resoldre greuges repetits. La necessitat d’impulsar-lo, com va fer el President Pasqual Maragall, s’ha fet palès en la liquidació dels comptes de la Generalitat de 2009, presentats pel Conseller Castells. Sense el nou finançament acordat, la recaptació hauria disminuït en 1825 milions d’Euros. Sense els recursos addicionals, els ingressos haurien retrocedit un 0,8 %, i en canvi han crescut durant el 2009, un 10,3%.

Potser alguns jutges intentin retallar el nostre Estatut, però només trobaran indiferència i indignació, i el creixent convenciment que el que no aprovi el Tribunal Constitucional ho haurà d’aprovar una nova Constitució Federal.

Carme Valls-Llobet, Presidenta de Ciutadans pel Canvi

ELECCIONS AL PARLAMENT

2010-03-19T15:47:00.000+01:00

ELECCIONS

Les eleccions autonòmiques estan a tocar. I les enquestes han començat a funcionar fa ja temps. El Periódico, La Vanguardia,...I, si una és dolenta, l’altra és pitjor. Què està fallant perquè les previsions siguin tant negatives? Què s’ha fet malament? Què s’està fent malament? Que un Govern estigui format per tres partits, com és el nostre cas, és complicat i, encara més, si cada un d’ells va tirant amb més o menys força cap al seu cantó i, el que és pitjor, fent públiques les seves divergències.

Al llarg d’aquests quatre anys s’han fet moltes coses, unes bones i d’altres, millorables. Però és indiscutible que s’ha treballat i s’ha treballat de valent. Els resultats, penso, són molt més que acceptables. Però sap realment la ciutadania el que s’ha fet? S’ha sabut explicar? S’ha intentat explicar? Crec sincerament que mentre s’explicitaven postures contraposades dins de l’Equip de Govern unit a no donar cap tipus d’explicació sobre el que anaven assolint, els nostres governants aconseguien, poc a poc, distanciar-se de la gent i creant un ambient poc propici per aconseguir de nou la seva confiança. Però tot això pertany al passat i, per tant, ja no es pot canviar. Ja no podem fer res. Però, de cara al futur, sí que es podrien i s’haurien de fer campanyes explicant de forma clara i entenedora els objectius assolits per l’Equip de Govern, que no han estat pocs. I això s’ha de fer ja. Sense temps a perdre. Començant de forma imminent. Pensem que, com més tard es comenci, com més a prop estiguin les eleccions, més s’interpretarà tot com a campanyes de darrera hora dutes a terme no per donar explicacions, sinó per aconseguir lligar uns vots que, cada cop, cada enquesta, tenim més lluny.

El govern ho ha de meditar i decidir si es vol realment guanyar les eleccions o be s’estimen més donar-les per perdudes. És evident que les volen guanyar. En aquest cas han de posar “fil a l’agulla” i no demorar el fer públic, des de cada Conselleria, tot el que han aconseguit durant aquests quatre anys donant explicacions que han de ser transparents i, sobretot, convincents. Encara no hi ha res perdut. Però no val a badar. Ens hi juguem massa.

Mateu Piñol, membre de la Junta Rectora de Ciutadans pel Canvi

VOLEM una llei electoral per a Catalunya

2010-02-20T20:39:00.001+01:00

Més de 90.000 signatures de persones han donat suport a la proposta de llei electoral catalana presentada per la comissió promotora de Ciutadans pel Canvi al Parlament.

Mentir a la ciutadania o donar arguments falsos o demagògics és voler continuar tenint súbdits i no ciutadans i ciutadanes de Catalunya
No es pot parlar amb boca grossa que es defensa Catalunya i amb els fets defensar els interessos electorals de cadascú

El trencament de la comissió que treballava la ponència conjunta per tenir la primera llei electoral de Catalunya, des de l'Estatut de 1978, havia obert un bri d'esperança ciutadana. Ningú podia creure que sent l'únic país del món amb Parlament i sense llei electoral pròpia des de fa trenta anys, els nostres partits polítics, que al final van retornar a l'informe dels experts que ells mateixos havien escollit, no hagin pogut trobar un comú denominador precisament per demostrar en la pràctica que estan per l'autogovern de tot Catalunya, no pels interessos de partit.

Les declaracions més sorprenents i enganyoses de cara a l'opinió pública m'han semblat les de CiU, que parla de defensar el territori, quan l'informe dels experts no retoca en cap dels casos la representació de Lleida, Tarragona i Girona, però en canvi dóna una representació més proporcional a Barcelona. O és que per CiU, Barcelona província, amb Vic, Berga i Manresa i l'àrea metropolitana de Barcelona, no són territori català?

Crec que seria mes honest per a Catalunya que diguessin amb més claredat que volen continuar amb els privilegis electorals que els dóna mantenir un estat de transició amb una no-llei des de 1978, que dimana d'una disposició addicional transitòria pactada amb el senyor Martín Villa i a la qual encara estem donant suport. Mentir a la ciutadania o donar arguments falsos o demagògics és voler continuar tenint súbdits i no ciutadans i ciutadanes de Catalunya.

Les més de 90.000 signatures de persones que han donat suport a la proposta de llei electoral catalana, que ha presentat la comissió promotora de Ciutadans pel Canvi, ja són al Parlament, i han estat acceptades aquesta setmana passada per la Comissió Electoral, que va felicitar la comissió promotora per l'èxit que ha suposat recollir signatures per un tema polític que semblava interessar només grups petits de ciutadania activa i que ha pogut convèncer desenes de milers de persones dels beneficis que uns diputats més propers als territoris i als sectors suposarien per millorar les polítiques públiques, les lleis i el control al govern.

La iniciativa legislativa popular queda viva, encara que s'ha desfet la ponència, i encara que demanem una vegada més al grup de Convergència i Unió que s'ho repensi abans de dir que no definitivament, ja que la defensa del territori no és cap argument, perquè la responsabilitat de qui estima un país és pensar en els drets de totes les persones d'un país, no només d'una part, abandonant i penalitzant l'altra.

Els drets electorals

La llei que proposem defensa en primer lloc els drets electorals dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya, com ha dit el professor Jordi Capo. Precisament es va basar en l'informe dels experts que ja propugnaven el vot preferent cap a les persones de les llistes que ens mereixen més confiança, les llistes desbloquejades que ens permeten una major proximitat amb els nostres representants i un lligam més proper del diputat o diputada amb la ciutadania. Lligam per escoltar les seves demandes i lligam per poder exercir la pedagogia política per acostar la ciutadania a les lleis. El dret electoral al valor més igual possible del vot de dones i homes, respectant el dret a tenir representants dels territoris menys poblats.

Retornar la responsabilitat a la ciutadania, que se separa de la política quan la seva participació és inútil, passa pel reconeixement dels drets republicans de ciutadania, a ser informat i a participar en les decisions de les polítiques públiques. Si el vot de la ciutadania es torna útil i necessari, es retorna la responsabilitat als ciutadans. La responsabilitat que ha estat robada per anys de polítiques paternalistes, que deien que els estats i governs ho podrien arreglar tot.

Encara hi som a temps, de donar-nos una llei que ja tenen tots els altres països amb Parlament propi, com ha dit el president Montilla; encara hi som a temps, ja que tot depèn de la voluntat política dels nostres representants, dels nostres partits. No es pot parlar amb boca grossa que es defensa Catalunya i amb els fets defensar els interessos electorals. Per Catalunya necessitem la generositat de tots els partits polítics i una ciutadania activa que no pari fins aconseguir els seus drets. Precisament per Catalunya i per la pròpia dignitat.

COMUNICAT SOBRE EL FRACÀS DE LA PONÈNCIA DE LA LLEI ELECTORAL

2010-02-12T22:06:00.000+01:00

COMUNICAT DE CIUTADANS PEL CANVI

SOBRE EL FRACÀS DE LA PONÈNCIA DE LA LLEI ELECTORAL

1. Ciutadans pel Canvi (CpC) lamenta que la ponència conjunta encarregada
d’elaborar la llei electoral de Catalunya no hagi pogut assolir la majoria
suficient per tal d’acordar un nou sistema electoral.

2. En tant que promotors d’una ILP “Per una Llei electoral de Catalunya” que ha
rebut el suport de quasi 90.000 signatures, entenem que CpC és portador de
l’exigència de desenes de milers de ciutadans i ciutadanes del nostre país
que reclamen una nova llei electoral, que contribueixi a superar l’actual estat
de desafecció que allunya els partits polítics dels ciutadans i que doni més
capacitat d’elecció als electors.

3. Convidem els partits polítics catalans a fer un nou esforç per tal d’acordar
un sistema electoral abans que acabi aquesta legislatura. Entenem que,
durant aquesta legislatura, hi ha temps suficient per a aconseguir aquest acord.

4. Considerem el sistema electoral que recull l’Informe dels experts –en el qual
està basada la ILP per una Llei electoral de Catalunya de Ciutadans pel Canvi- és
la proposta que més fàcilment hauria de permetre el consens entre els
partits catalans.

5. En aquest sentit, celebrem que, en la reunió de ponència celebrada avui, quatre
de les sis forces polítiques representades al Parlament (PSC-CpC, ERC, ICVEUiA
i Grup Mixt) hagin manifestat el seu acord amb la proposta de l’Informe dels
experts. Demanem a les altres dues forces polítiques (CiU i PP) que
reconsiderin la seva posició de rebuig a aquesta proposta i li donin suport.

6. Constatem que la proposta de l’Informe dels experts assegura de manera
escrupolosa “la representació adequada de totes les zones del territori de
Catalunya”, tal i com determina l’Estatut en el seu article 56.2.

7. CpC considera que la imminent admissió a tràmit al Parlament de la ILP “Per
una Llei electoral de Catalunya” pot ser una nova oportunitat per tal que els
partits catalans facin un darrer esforç per assolir l’acord que per ara no ha
estat possible. Així doncs, CpC ofereix aquesta ILP com un instrument al servei
del consens entre els partits, que els permeti estar a l’alçada de les
expectatives de la ciutadania del nostre país.

LA ILP EN MARXA

2010-02-10T17:17:00.000+01:00

LA ILP EN MARXA

88.926

SIGNATURES PRESENTADES.

La Comissió de Control de la Iniciativa Legislativa Popular del Parlament, a l'acte públic celebrat dilluns 8 de febrer, va aprovar oficialment el recompte de signatures recollides en suport de la ILP Per una llei electoral de Catalunya. Va confirmar que, com ja havia certificat l'Idescat, hem superat àmpliament les 50.000 firmes necessàries per a la presa en consideració de la nostra proposta d'ILP pel Ple del Parlament i ens va felicitar reiteradament per l'èxit de la iniciativa.

Quins són els següents passos?

La Comissió de Control de la ILP al Parlament lliura les signatures a la Mesa del Parlament. És en aquest moment quan la iniciativa s'admet com a proposició de llei i comença a ser tramitada pel procediment legislatiu comú propi de qualsevol altra llei.

La Mesa del Parlament ordena, en primer lloc, la publicació al Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya (BOPC); designa la comissió o comissions legislatives competents i, un cop publicada la designació de la Comissió corresponent, s'obre el període d'esmenes al text proposat, per tal que els grups parlamentaris, durant 10 dies, puguin fer les que considerin convenients. Les esmenes només poden ser a la totalitat, és a dir, demanar el retorn de la iniciativa a qui l'ha proposada o proposar un text complet alternatiu.

A partir d'aquí, la proposta passa a la Junta de Portaveus -formada pels portaveus de cada grup parlamentari i presidida pel President del Parlament- que és l'òrgan que decideix en quin ple es debatrà la proposta.
No hi ha un termini establert per a la celebració d'aquest debat.

CRISI ECONÒMICA, CRISI DE VALORS

2010-02-05T16:27:00.002+01:00

CRISI ECONÒMICA, CRISI DE VALORS

Aquesta setmana les notícies econòmiques no han estat pas massa positives, i per a mostra un botó d’alguns titulars: “La Seguridad Social arranca el año con 258.000 afiliados menos”. “El FMI aconseja a España una reducción de salarios”. “España encadena siete trimestres en recesión hasta el final de 2009”. “El FMI se suma a Trichet y alerta de que España es tan débil como Grecia”. “Catalunya, líder en atur amb 22.122 desocupats més al gener”. “ Financial Times advierte del drama potencial de la economía española”. Sense oblidar un nou debat respecte a la jubilació als 67.

La reacció neoliberal és clara, potser creuen que no ens n’adonem i amb la por no farem res; no és acceptable que la solució sigui un cop més la que els manuals teòrics de lliure mercat mes ranci postulen, no, així no ens en sortirem.

Sí, és clar que si: es desvia el focus de les mesures de regulació que varen aparèixer tímidament amb l’inici de la crisi i avui són pràcticament oblidades; es creen nous titulars i noves perspectives que ens allunyen del debat de fons i no innoven en res.

Quina poca vergonya!!! I més tenint en compte que ve de persones i institucions, de cúpules empresarials liderades per empresaris que dirigeixen empreses en fallida, “líders” que no diuen res respecte al fet que hi hagi diferències salarials de més de 100 a 1 entre directius i treballadors de base en grans empreses; no és ètic ni de rebut (Més informació), ¿què succeiria si durant dos anys 5 directius reduïssin el seu salari a l’1%? doncs que podrien salvar centenars de llocs de treball ... Ho farien?.... Doncs que facin propostes d’ajust que comencin per compromisos exemplars en sí mateixos.

Amb això no vull negar una realitat, ja que certament la conjuntura catalana, espanyola, europea, no és especialment favorable. A casa nostra el model industrial clarament té una clara manca de liquiditat i té necessitat de canvis reals de fons (que no només de reformes, ja m’enteneu, oi?), i si no les fem, podem retrocedir molts anys enrere, i trencar tot l’assolit en relació amb la societat del benestar.

Si hem de prendre mesures, fem-ho des d’un nou contracte social; si cal ajustar les pensions fem-ho, a la vegada que posem en marxa mecanismes de renda bàsica; si hem d’introduir nous tipus d’empresa industrial, fem-ho a la vegada que assegurem que són les que interessen a casa nostra avui, demà i demà passat.

Ja que el creixement permanent no pot continuar, i per tant no és possible fer modificacions per a ¿desenvolupar-nos? com fins ara, incorporem-nos a criteris de decreixement “constructiu” i, per sobre de tot, fem el que faci falta perquè les mesures estiguin guiades per objectius de solidaritat, protecció i justícia social, equilibri territorial, sostenibilitat, exigència i compromís públic i privat.

Potser no cal produir més, consumint recursos sense control, però segur que hem de produir nous productes i serveis, amb un més gran sentit de la responsabilitat i fer canvis en el model de formació i educació per tal que ens comprometi amb l’aprenentatge permanent i amb el coneixement.

Personalment crec que les formes de treball, fonamentades en regles del segle XIX i la major part del XX, no són les millors per a Catalunya en el segle XXI. I Govern, Sindicats, Empresaris, Treballadors i Ciutadania en general hem de reconstruir el model social i econòmic, ja ho varem fer amb el tèxtil sent innovadors en el segle XIX, també amb l’aposta per la química, farma i sanitat en el segle XX, i actualment hi ha diferents sectors emergents que cal potenciar i ajudar: aquests encara no poden ocupar el buit que sectors clàssics crearan en termes d’ocupació.

Les oportunitats hi són, cerquem-les.

Mariano López, membre de la Junta Rectora de Ciutadans pel Canvi

Ho hem aconseguit: Superades les 50.000 signatures

2009-07-22T23:47:00.005+02:00

Comunicat de la trobada

56.237 signatures

Ahir dia 21 de juliol a les 20h vam celebrar al Parc de l'Estació del Nord, la Festa de la Llei Electoral.

El motiu era l'arribada a un punt culminant en la recollida de signatures per la ILP i agrair a socis i simpatitzants l'esforç que han vingut desenvolupant des de l'inici de la campanya. La festa va ser il·lusionant, tots estàvem contents per què molt abans de que complís el termini per presentar les signatures, a dia d'ahir ja tenim 56.236 signatures. Havíem d'aconseguir 50.000 i ja està fet. Felicitats ciutadans!

La primera fita aconseguida encara abans d'aconseguir les signatures ha estat que el Parlament de Catalunya ha aprovat constituir al setembre la ponència que debatrà la Llei. Ha esta la primera victoria.

Malgrat que des del Govern se'ns ha sol·licitat que aturem la recollida, un cop el parlament ha acceptat constituir la ponencia, ahir varem decidir que fins al setembre encara tenim temps de recollir moltes més signatures, i ens proposem fer-ho fins el dia en que es constitueixi formalment la ponència de la Llei Electoral prevista per la tardor tal com va aprovar el Parlament.

Felicitats Ciutadans!

La nostra proposta
Curios recolzament

ILP. Entrevista a Carme Valls

2009-07-09T23:10:00.002+02:00

Ley electoral: El pacto imposible

2009-06-28T11:49:00.005+02:00

Hay palabras mágicas: nada más pronunciarlas dan ganas de desaparecer. En política, si se quiere aburrir es cuestión de hablar de la ley electoral. El debate sobre las reglas de juego lleva 30 años dando vueltas sobre sí mismo. ¿Quiere eso decir que no es interesante para los ciudadanos? Más bien al contrario. Una buena ley electoral no es un crecepelo milagroso contra la abstención, pero mejoraría la calidad democrática. Cataluña es la única comunidad autónoma que no tiene ley electoral a pesar de que el Estatut de Sau establecía: "el Parlamento será elegido por un periodo de cuatro años, por sufragio universal, libre, igual, directo y secreto, de acuerdo con la ley electoral que aprobará el mismo Parlamento" (art. 31). Hoy por hoy no se ha presentado ni una proposición de ley en el Parlament. No lo hizo Convergència, ni lo han hecho PSC, ERC e ICV.

Cataluña es la única autonomía que no tiene ley electoral. Una nación sin ley electoral es una nación sin reglas de juego.

El paso más destacable que se ha dado hasta ahora fue reunir a un grupo de politólogos que consensuaron una propuesta, que ha dormido en un cajón durante dos años y que ahora se dice que se desempolvará. Pero una ley que no se ha aprobado porque requiere el voto favorable de dos terceras partes del Parlament no parece realista pensar que se desencallará cuando los partidos están con el dorsal puesto y en posición de salida para las autonómicas.

A la propuesta de los expertos se ha añadido otra presentada por Ciutadans pel Canvi, un proyecto que se pretende que llegue al Parlament gracias a las firmas de una iniciativa legislativa popular y que tiene el mérito de agitar el debate, aunque represente la impotencia de quien busca en la calle apoyo para lo que sus diputados se ven incapaces de hacer en la Cámara.

La cuestión clave es hacer compatible representatividad y territorialidad. Como acercarse al principio de una persona un voto, sin que el peso de Barcelona arrase ni que un escaño de Lleida valga 25.000 votos y uno de Barcelona 60.000, como ocurre ahora. Por supuesto, los intereses de los partidos pasan por su distribución electoral en el territorio y no cabe esperar que ninguno dé apoyo a una propuesta que le perjudique mucho.

La comisión de expertos propone, entre otras buenas medidas, que los candidatos estén inscritos en el censo de la circunscripción en la que se presenten para evitar a los paracaidistas enviados por el aparato. Propone también circunscripciones electorales basadas en los ámbitos territoriales con los que trabaja la Administración de la Generalitat para acercar los representantes al territorio. Y fundamentalmente, propone lista abierta o desbloqueada que permite votar la lista entera como la presenta el partido o dar votos preferentes a algunos candidatos individuales. Los incentivos a los candidatos para trabajar y darse a conocer parecen superiores al peligro populista.

Entre los inventos del TBO propios del gremio se propone votar durante 15 días y CpC opta por un Parlament acordeón que premiaría los territorios donde se votara más con más escaños.

En un país en el que el debate sobre la abstención dura un par de semanas tras cada elección, los ciudadanos pagamos periódicamente informes sobre la desafección. El diagnóstico está hecho. El último fue presentado por el consejero de Interior, Relaciones Institucionales y -ojo al dato- Participación, Joan Saura, y el ex consejero Josep Maria Vallès. Se titula Actituds polítiques i comportament electoral a Catalunya y se localiza fácil en la Red. El informe habla de "bajo interés, una dificultad para la compresión de la política, una desconfianza notable en la capacidad ciudadana para influir en las decisiones y una baja valoración de las instituciones políticas". Según Vallès "los medios de comunicación alimentan una imagen parcial, banal y negativa de la política". El informe solemniza lo obvio en las propuestas: "mayor inteligibilidad, más transparencia y participación, más responsabilidad y rendimiento de cuentas". Es decir, la accountability americana. Rendir cuentas y hacerse responsable de lo que uno hace y deja de hacer. Del documento de Vallès y de lo propuesto por CpC sobre la información electoral se desprende una desconfianza creciente entre periodistas y políticos muy saludable. Ganará la sociedad cuando seamos conscientes de que el pacto entre periodistas y políticos de la transición caducó y seamos capaces de decir no a los políticos que pretenden hacer portadas y a los periodistas soldado.

Ester Vera. el Pais

Les europees impulsen la ILP per una llei electoral catalana

2009-06-13T19:56:00.006+02:00

CpC aconsegueix un miler de signatures cada dia de recollida

Publicat a El Punt

L'alta abstenció registrada diumenge, d'un 62,5%, ha obert de nou el debat de la creixent distància entre ciutadans i polítics. La plataforma civicopolítica Ciutadans pel Canvi (CpC) ha detectat un interès creixent per la seva iniciativa legislativa popular per una llei electoral catalana, en què es proposen mesures per fomentar la participació.

El diputat i responsable d'acció política de CpC, Antoni Comín, admet que des de les eleccions europees, en què es va registrar una participació baixíssima, d'un 37,5%, han detectat un interès creixent per la seva ILP. La llei electoral que proposa CpC s'inspira en l'informe elaborat pels experts, que havia de servir de base per a la normativa –per encàrrec del govern–, en què es proposaven una cinquantena de mesures per afavorir la participació. En aquesta línia, la plataforma advoca per les llistes desbloquejades –a mitjà termini entre les actuals i les obertes–, un Parlament amb un nombre d'escons variable que augmenti o disminueixi en funció de la participació i que una sindicatura electoral vetlli per les eleccions al Parlament de Catalunya, entre altres qüestions. Tot plegat, per donar més poder de decisió als ciutadans i mirar de reduir la distància amb els polítics, que es posa en evidència en cada contesa electoral. «Els partits poden entrar en precampanya, que l'únic que farà és cansar, o bé podem fer un gest junts per intentar recuperar la confiança de la gent en el sistema», deia Comín. Des de Ciutadans pel Canvi consideren que la normativa és «una oportunitat».

El govern va deixar a les mans dels grups l'elaboració de la llei per l'alt consens que requereix –dues terceres parts del Parlament–. Els partits, però, no han impulsat la ponència per fer-la i fonts del govern són escèptiques sobre la possibilitat que ho facin.

La plataforma va començar a l'abril la recollida de les 50.000 signatures necessàries, que el 18 d'agost hauria d'haver reunit perquè la ILP sigui admesa al Parlament. Comín assegurava que van a un ritme de «mil al dia», sense revelar quantes en tenen. Es recullen bàsicament els caps de setmana en taules mòbils –aquest, a la Patum, al mercat medieval d'Almenar, al Corpus de la Garriga i a les mostres d'entitats de Llefià, a Badalona, i al barceloní districte de Sant Andreu–, en taules als districtes de Barcelona i també les recullen els fedataris individualment.

La proposta de LLei Electoral en Video

2009-05-14T13:32:00.003+02:00

Qué és la ILP per impulsar l'aprovació d'una Llei electoral Catalana pròpia.
Ara en vídeo

Qui pot témer una llei electoral catalana?

2009-04-16T22:26:00.007+02:00

Darrere la iniciativa legislativa popular de CpC, la ciutadania agafa protagonisme i els diputats haurem de pronunciar-nos

Ciutadans pel Canvi ha posat en marxa una iniciativa popular per forçar la tramitació d'una llei electoral catalana. Cap partit no s'ha atrevit a desqualificar la iniciativa, però em consta que ha incomodat més d'un pel fet de posar de manifest la falta de voluntat o la incapacitat política dels grups parlamentaris per assolir el consens imprescindible per dotar Catalunya d'una llei electoral pròpia.

Han passat trenta anys des que l'Estatut de Sau establia:

«El Parlament serà elegit per un termini de quatre anys, per sufragi universal, lliure, igual, directe i secret, d'acord amb la llei electoral que el mateix Parlament aprovarà» (art 31).

Mentrestant, tant l'Estatut del 79 com el del 2006, a l'espera d'una llei electoral pròpia, remeten, en les corresponents disposicions transitòries, a la llei electoral estatal.

Al llarg d'aquestes tres dècades d'autonomia, no s'ha presentat cap projecte ni proposició de llei electoral al Parlament. No ho va fer CiU ni ho ha fet el govern d'entesa malgrat que en el document programàtic assumit pel PSC, ERC i ICV-EUiA es recull el propòsit d'elaborar una llei electoral.

Val a dir, tanmateix, que aquest govern, per acord del 27 de març de 2007, aprovà la creació d'una comissió d'experts amb l'encàrrec que elaboressin una proposta que servís de punt de partida per a una llei electoral catalana. Els experts van fer la feina. Una bona feina, reconeguda per tots els partits, però aquelles bases dormen de moment al calaix de la Conselleria de Governació.
Com s'explica?
Molt senzillament: com que la llei electoral serveix per establir el sistema de normes i procediments per convertir els vots en escons, tothom, grans i petits, fa prèviament els números.

Cal tenir en compte que si la llei vol garantir un pes similar o proporcional del vot de tots els electors, visquin a les circumscripcions més urbanes o més rurals, aquells partits que tenen la massa electoral més estable a les circumscripcions menys poblades podrien perdre més escons, i per contra en guanyarien més els que tenen el gruix electoral a les circumscripcions més urbanes.

Fets els comptes amb el nombre de votants i les corresponents traduccions en escons, entenc que ni CiU ni ERC, més arrelats a les comarques rurals, tinguin gaire interès a estrenar un nou sistema electoral més equilibrat. Però, tanmateix, la llei electoral ha de ser aprovada per una majoria de dues terceres parts dels diputats. Això vol dir que no n'hi ha prou amb la majoria governamental. Els partits majoritaris (CiU i PSC) són decisius i imprescindibles a l'hora de la veritat. I aquí rau tal vegada el problema.

És en aquest marc que Ciutadans pel Canvi, no pas a través dels propis diputats sinó per impuls de les seves plataformes territorials, ha decidit posar sobre la taula la iniciativa legislativa popular amb la voluntat de forçar el debat parlamentari amb una proposició avalada directament per la ciutadania.
Aquest impuls cívic no deixa de ser la raó de ser o l'essència de l'associació que al seu dia va impulsar Pasqual Maragall.
CpC no parteix de zero. Aprofita les bases elaborades per la comissió d'experts, però la proposta articulada va més enllà. És més agosarada.
Entre altres coses:

1.- Introdueix les llistes desblocades, amb la possibilitat per als electors de marcar candidats preferents dins de les llistes presentades pels partits.

2.- Tot i garantir que tots els territoris estiguin degudament representats, estableix un valor similar als vots de tots els electors, independentment de la vegueria on resideixin.

3.- Es proposa un sistema que premia amb més escons les vegueries amb un alt índex de participació.

Però darrere de la iniciativa de CpC hi ha el valor afegit d'implicar la ciutadania en l'acció política.

Els ciutadans poden formular proposicions de llei i forçar el legislatiu a prendre-ho en consideració.
Caldrà primer reunir 50.000 avals. Hi ha més d'un centenar de fedataris per recollir-les. És un moviment d'activisme polític molt valuós en moments de desafecció generalitzada. La ciutadania agafa protagonisme i els partits i diputats haurem de pronunciar-nos en seu parlamentària. La proposició serà debatuda pels diputats electes. Tothom s'haurà de retratar i ningú no podrà amagar el cap sota l'ala.
En cas de ser admesa a tràmit, la llei igualment haurà de ser aprovada per dues terceres parts del Parlament. Serà esmenada, sens dubte, però marcarà una fita important en la història democràtica de Catalunya. Estic convençut que el partit majoritari de l'esquerra catalana –el PSC–, amb l'aval lògicament dels diputats de CpC, hi tindrà un paper decisiu per dur-la a bon terme.

Publicat per Josep m. balcells a El Punt

Tret de sortida per la Iniciativa Legislativa Popular

2009-04-05T11:29:00.016+02:00

El divendres passat divendres dia 4 es va celebrar a l'Ateneu Barcelonès l'acte organitzat per l'associació civicopolítica Ciutadans pel Canvi (CpC) que obria la campanya sobre la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) que promou a favor d'una llei electoral catalana pròpia.

L'objectiu d'aquesta iniciativa seria complir una competència estatutària de Catalunya des de 1979 que a més, figura als pactes de govern del tripartit (el del Tinell y el de la Entesa). Tal com va dir la presidenta de CpC, Carme Valls, el Parlament va encarregar un informe a un grup d'experts per que elaboressin l'esborrany d'una llei catalana però que, per conveniències o millor dit per no conveniència, resta tancat a un calaix del Parlament. CpC es proposa recollir el guant amb aquesta iniciativa.

La proposta, que aposta per un sistema que doni més capacitat de decisió als electors a través de les llistes desbloquejades amb vot preferent, va rebre el suport de l’expresident de la Generalitat Pasqual Maragall i d'altres membres de CpC i de la societat civil i política. La proposta, però, incomoda el PSC ja que no li fa gràcia allò de les llistes obertes ni allò del “Parlament acordió”. Tampoc sembla que Iniciativa la vegi oportuna. D'altra banda CiU i ERC s'hi oposen per manifest interès electoral: la present llei beneficia el voto rural justament on tenen el sustentament tant nacionalistes com republicans.

Serveix per incitar al debat dins de la societat

A la seva intervenció Maragall defensà les llistes obertes i les primàries com a forma d'elaborar les llistes electorals, front del domini de les executives dels partits vigent actualment.” Que no siguin les executives del partit les que dominin definitivament sobre les posicions dels candidats”. “Així els candidats tindrien singularitat i s'ho haurien de treballar personalment”. Va considerà que són mesures absolutament necessàries i un dret dels votants.

Això, que es pot percebre com una aposta de democratització del sistema, posa dels nervis als aparells dels partits, que perdrien la capacitat que tenen ara de confegir les llistes en l'ordre que més els interessa a ells. L'ordre d'aparició en una llista, no és un tema menor, és l'ordre d'importància de cadascú dins del partit. D'aquí el neguit.

A la seva intervenció Maragall va demanar també al CpC que “algun dia faci valer els seus vots decisius al Parlament, tan necessaris en aquests moment per què el tripartit tingui la majoria absoluta. Va assegurar també que tenen la paella pel mànec i va assegurà que tenen la possibilitat de fer-lo. Ho va dir en referència als cinc escons de la associació dintre del grup PSC-CPC: Francesc Boya, Josep Maria Balcells, Antoni Comín, Rosa Maria Ferrer y Mohammed Chaib.
També va defensar les primàries assegurant que si dos del mateix partit es barallen es percep com si es trenques una religió. “no és cap pecat”que n'hi hagin de primàries.

Les continues crides de Maragall a CpC per què actuïn de forma més autònoma del Gran Germà PSC no tenen moltes probabilitats de ser escoltades. Ja ho hem vist en èpoques anteriors, com quan va fer una crida a presentar-se a les eleccions generals al marge de PSC. Llavors es va queixar de que “Ciutadans pel Canvi, no omple el buid polític actual. Llàstima!...”
La proposta és clarament mediatica ja que l'aprovació d'una llei electoral requereix d'una majoria reforçada que faria necessària la participació de CiU. Per tant, encara que s'aconseguís portar al Parlament la Iniciativa i es portés a un debat i aprovació d'aquesta llei hauríem de veure quin redactat en sortiria.

Però serveix per incitar al debat dins de la societat i a reforçar el coneixement sobre els plantejaments d'associacions com la nostra.

Cal regular el regim de funcionament intern dels partits i altres organitzacions

D'altra banda, també seria necessari regular el funcionament intern dels partits i altres organitzacions que les fes obertes, democràtiques i transparents. Cosa que actualment no succeeix a la majoria de partits ni associacions de diversa naturalesa. Organitzacions creades a contracorrent dels funcionaments orgànics d'altres partits s'han vist com acabaven enrocant-se en sí mateixes i acabant retallant els drets i la democràcia als seus interiors en benefici de la clase dominant. Existeix molta hipocresia en aquestes organitzacions que criden de portes enfora la defensa dels drets i valors pels ciutadans però els neguen al seus militants i socis.

Publicat per J.Andújar

ACTE DE PRESENTACIÓ DE LA ILP A L’ATENEU BARCELONÈS:

2009-03-30T23:23:00.003+02:00

ACTE DE PRESENTACIÓ DE LA ILP
Divendres, 3 d’abril, 18:30h – Reserva’t la tarda!

PER UNA LLEI ELECTORAL CATALANA (2)

2009-03-30T22:34:00.007+02:00

Avui dia 30 de març, al Parlament de Catalunya, ens hem reunit més d'un centernar de socis i simpatitzants de Ciutadans pel Canvi per tal de signar com a fedataris de la recollida de signatures per tirar endavant la iniciativa legislativa popular que demana a la Cambra catalana la promulgació d'una llei catalana electoral pròpia.
Els fedataris/àries són les persones encarregades de recollir les signatures a favor d’aquesta ILP.

El tràmit d’avui al Parlament ha consistit a prometre o jurar el càrrec davant la Comissió de Control de la ILP. Amb aquest acte, els fedataris i fedatàries ens hem compromès a lliurar totes les signatures acreditant-ne la validesa.
Per tal que la ILP pugui ser debatuda al Parlament, cal obtenir en 120 dies el suport d’un mínim de 50.000 ciutadans, per tal de demostrar que la proposta gaudeix d’un ampli suport ciutadà i afecta el conjunt de la població.

L'objectiu de la ILP de Llei Electoral de Catalunya que la Comissió Promotora, formada per socis i sòcies de CpC, ha registrat aquest dilluns al Parlament de Catalunya és restablir els ponts entre ciutadania i política.
La Proposició de Llei pretén millorar la qualitat del sistema democràtic.

Proposem una Llei que millori la qualitat del nostre sistema democràtic, fent que el nostre sistema electoral:

Doni més capacitat de decisió als electors: a través de les llistes desbloquejades amb vot preferent
Sigui més proporcional: que tots els vots comptin igual, sigui quina sigui la població dels electors
Premiï la participació: garantint un Parlament d'un mínim de 120 escons i incrementant els escons fins a 150 a mesura que s'incrementi la participació
Sigui més transparent: proposem una Sindicatura Electoral que vetlli pels drets dels electors

CANVI DE LA LLEI ELECTORAL: Fedataris

2009-03-25T13:52:00.005+01:00

FEDATARIS AL PARLAMENT: ENCARA HI ETS A TEMPS!!!

El primer acte de jurament o prometença dels fedataris (persones que donen fe de la veracitat de les signatures recollides) per una Llei electoral catalana, es va realitzar el passat dia 16 de març al Parlament de Catalunya. Una llei electoral que encara no ens hem donat com a país, malgrat tenir totes les competències per poder-ho fer, i que ja tenen totes les autonomies de l’Estat espanyol, malgrat que va ser Catalunya la primera que va promoure un primer Estatut, que va ser seguit per totes les altres. No ha estat possible fins ara poder-nos posar d’acord entre els representants dels partits i els desitjos de la ciutadania, però també és cert que és un objectiu que figurava en el programa electoral de molts dels partits que tenen representació parlamentària.

Obrir un debat polític en un moment de crisi econòmica és una necessitat, perquè és en aquests moments quan hem de retornar la responsabilitat negada a cadascun dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya, i només ajuntant totes les voluntats i totes les intel·ligències trobarem camins per a la innovació de polítiques i projectes per encarar els canvis del nostre futur. No n’hi ha prou anant a votar cada quatre anys, i dipositar un vot a una urna. És important poder triar entre les persones que mereixin més confiança amb llistes més obertes, i hem de millorar la qualitat de la nostra democràcia, fent que el valor de cada persona sigui el més igual possible, visqui on visqui, i donar estímul a la participació ciutadana. Com més participació, més escons.

Hem de retornar el dret a decidir a cada una de les persones. Per fer-ho, han de sentir que les decisions polítiques que es prenen i els debats que es fan al Parlament responen a problemes que tenen realment, i que cada diputat o diputada pot escoltar de veritat, i sense presses, els conflictes de cada tros de Catalunya. Les promeses fetes en períodes electorals no han de ser brindis al sol; el millor no seria prometre molt, sinó complir molt el que s’ha promès.

Per poder canviar la desafecció cap a unes determinades formes de fer política, hem de retornar a la POLÍTICA en majúscules, fer possible que la nostra feina contribueixi a la creació d’espais de llibertat, fent que les lleis que ens donem millorin la qualitat de la nostra democràcia. Tornar a tenir la possibilitat d’exercir els drets de ciutadania és un camí per fer-ho. La ciutadania té dret a proposar lleis, té dret a col•laborar amb les que estiguin fent els seus parlamentaris, amb les propostes i compareixences; i té l’obligació de complir-les i ajudar a fer-les complir.

Si creus que en lloc de queixar-te dels polítics i de la crisi, una llei electoral catalana pot ajudar a millorar la possibilitat que les propostes ciutadanes arribin al Parlament, t’ha arribat l’hora de poder-ho intentar. Fes-te fedatari de la Llei i ajuda’ns a recollir signatures. Tens una oportunitat el dia 30.

Llegeix el contingut de la Llei a www.lleielectoral.cat i apunta’t.

Ciutadans pel Canvi fuerza al Govern a debatir la ley electoral

2009-03-16T19:03:00.011+01:00

Article a El Periodico
MARC ANDREU
BARCELONA

Tan solo 50.000 firmas podrían dejar en evidencia que los 1.816.941 votos que auparon al tripartito en el 2003 y los 1.495.221 votos que lo revalidaron en el 2006 de poco han servido hasta ahora para hacer cumplir un punto del programa de Govern contemplado tanto en el Pacte del Tinell como en el Acord d'Entesa: elaborar la ley electoral catalana. CiU nunca la hizo pese a ser, desde 1980, competencia estatutaria. Y es que Jordi Pujol prefirió siempre la vigente disposición transitoria que adapta, ya solo a Catalunya, la normativa española que UCD creó para favorecer al centroderecha en la transición.
Y es que 50.000 son las firmas que Ciutadans pel Canvi (CpC) necesita recoger en seis meses para que el Parlament discuta su propuesta de ley electoral, admitida a trámite la semana pasada como iniciativa legislativa popular (ILP) en la Cámara y que requiere mayoría cualificada: consenso entre el tripartito y CiU.

LA FORMA Y EL FONDO
La iniciativa de la plataforma cívico-política maragallista que preside Carme Valls --con tres diputados en el grupo del PSC-CpC: Josep Maria Balcells, Antoni Comín y Rosa Maria Ferrer-- ha incomodado a los socios del tripartito.
Por las formas: ICV-EUiA no sabía nada de una iniciativa que ve a la vez con simpatía y escepticismo. ERC arguye que rompe el protocolo de acción del tripartito y dificulta el consenso con CiU y el PSC. Y este último partido, además de apreciar lo mismo, tiene que encajar disensiones en las filas de su propio grupo. Pero el fondo de la ILP incomoda también: la proporcionalidad y variabilidad de asignación de escaños propuesta hace imprevisible el futuro mapa político y, en cierto modo, rompe el statu quo partidista.

En síntesis, CpC propone un sistema electoral de listas desbloqueadas con opción de voto preferente a nombres concretos, aplicado en siete circunscripciones --las veguerías de Barcelona, Central, Girona, Lleida, Alt Pirineu i Aran, Camp de Tarragona y Terres de l'Ebre-- con mucha más proporcionalidad que la actual, para acercarse al principio de una persona-un voto. Y aún así, el valor de un voto pirenaico valdría el doble que el barcelonés, mientras que en las cinco circunscripciones restantes quedaría más o menos equiparado.

INNOVACIÓN MUNDIAL
Además, y como innovación sin precedentes en el mundo, la ILP vincula el número total de escaños a elegir, entre 120 y 150, a la participación. O sea, que el máximo de diputados del Parlament (y los preceptivos sueldos y subvenciones a los partidos) solo sería alcanzable con una participación del 75% del censo, mientras que una abstención del 40%, que es la habitual, reduciría la Cámara a 120 escaños, contra los 135 fijos actuales.
Aunque ya avisaron al president José Montilla y al conseller de Governació, el republicano Jordi Ausàs, los impulsores de la ILP iniciarán esta semana contactos con todos los grupos para presentarla oficialmente.

DESBLOQUEO O DESLEALTAD
CpC argumenta que su propuesta no solo concreta, en favor de más proporcionalidad y participación democrática, el informe de expertos que Governació encargó y mantiene en un cajón a la espera de consenso para crear una ponencia parlamentaria. CpC añade que la ILP, al forzar un pleno en el Parlament, no es desleal al tripartito, sino que desbloqueará un debate en el que no hay acuerdo ni en el tripartito ni con CiU.

Prueba de ello la dejó, el viernes, la portavoz adjunta de ERC, Patrícia Gomà, en su blog: "La necesidad de una ley electoral es evidente" pero la ILP de CpC "contribuye a generar más desafección" y "confusión" en la ciudadanía y "es hacerse trampas". Quizá sí, como la no ley que rige las elecciones catalanas desde 1980.

CRISI, RESPONSABILITAT I POLÍTICA

2009-01-31T11:00:00.004+01:00

Vivim moments d’incertesa, i les notícies de la crisi econòmica que ens arriben per la via d’un familiar que ja ha entrat a l’atur o que no troba feina des de fa un any, o pels mitjans de comunicació, no auguren cap camí de roses per als propers 2009 i 2010.

Aquesta situació ja era esperada. A Espanya, degut a la nostra dependència productiva de la construcció; i a la resta del món, per la irresponsabilitat de molts centres de capital financer, que van utilitzar els seus interessos personals d’enriquiment immediat per aconseguir beneficis a curt termini i fent cert, per tant, “el diner com a mercaderia”, advertit per Marx al Capital. Davant d’aquest context, ha arribat l’hora de la responsabilitat i de la POLÍTICA.

Què vol dir responsabilitat? Ve de donar resposta, i vol dir la capacitat de compromís o cura d’una persona cap a ella mateixa i cap a tot el que l’envolta i, malgrat que s’ha dit que hem d’entrar a l’era de la responsabilitat i que hem d’estar atents als CANVIS del món per canviar AMB ells, no estem veient al nostre entorn que els actes i declaracions d’alguns polítics del Govern i de l’oposició i dels mitjans de comunicació obeeixin a respostes de compromís i cura del nostre entorn. Les desgraciades guerres d’espionatge entre faccions del PP de Madrid; les lluites polítiques pel control de Caja Madrid; i la privatització del 48 % del Canal de Isabel II (milers de milions d’Euros en joc), descarnen de forma obscena els interessos econòmics que hi ha al darrera d’alguns polítics al govern. Tampoc no tenim clars quins són els interessos econòmics al darrera d’alguns mitjans de comunicació, premsa i ràdio, que estan ventilant les notícies i es posicionen a favor d’una facció.

Nosaltres, des de CpC, hem apostat sempre per la responsabilitat política de la ciutadania, la qual contempla, atònita com molts dels militants dels partits implicats, de quina manera s’escampen les escombraries de les misèries per l’ambició de poder; i ningú no fa propostes reals de canvi per fer front i superar la crisi, que pot ser una oportunitat pels canvis de la nostra economia productiva.

De la conferència que va protagonitzar aquest dimecres 28 el nostre soci Juan-José López Burniol a Reus, voldria destacar unes paraules de la magnífica anàlisi que va fer sobre la situació catalana, espanyola i mundial: “Els pobles, com les persones, depenen dels seus propis actes”. I jo afegeixo que ara és l’hora d’actuar amb responsabilitat, cadascú des del seu àmbit de feina, de gestió o de pensament. Exigir als nostres polítics, del govern i de l’oposició, que actuïn de manera que els interessos propis, econòmics o electorals no passin per sobre dels interessos col·lectius, i que actuïn amb transparència i austeritat.

Proposar a la ciutadania que faci front a les adversitats, no només amb la queixa, sinó amb propostes de canvi. Participant de forma constructiva en el Món Local que ha d’obrir-se a compartir les decisions amb la ciutadania. Estem clarament pel dret a decidir, a decidir qui ens governa, i a exigir transparència de govern. Si hem de decidir, i ja tenim espais d’autogovern, els hem de poder exercir des d’ara, proposant les lleis que ens semblin més adients, per això hem creat la Iniciativa Legislativa popular de la Llei electoral de Catalunya, o els canvis constitucionals federals que facin més eficaces per la ciutadania les decisions de govern. En front de fer més cotxes, podem apostar clarament per les energies renovables; enfront de construir sense fi, podem apostar per construir la societat del coneixement i de la recerca i de la innovació. Els nostres mètodes de treball també ho han de ser, i a CpC volem recollir les propostes de canvis en el què i en el com de la nostra economia productiva amb el nou cicle d’àgores La crisi, de bat a bat, al qual dedicarem el proper semestre i amb el fòrum virtual obert. Si el segle XXI és l’era de la responsabilitat individual i col·lectiva, CpC esdevé un espai de la ciutadania per a la recuperació de la responsabilitat que una democràcia precària ens ha escamotejat.

Carme Valls, Presidenta de CpC

PER UNA LLEI ELECTORAL CATALANA

2009-01-03T11:59:00.000+01:00

Ciutadans pel Canvi es proposa treballar per crear un estat d'opinió favorable al canvi de llei electoral, impulsant el debat més enllà de les institucions, a les associacions, ONG, ciutadania, etc.

Així doncs, volem impulsar una ILP a favor d'una Nova Llei Electoral Catalana que reculli totes aquelles qüestions clau que permetin millorar la democràcia i el foment de la participació ciutadana.

Per què cal impulsar una nova llei electoral?

1. Per a la millora de la qualitat democràtica com a base de l'ideari de CpC
2. Per a la millora de la participació electoral
3. Per a la millora de la percepció i vinculació de la ciutadania a la política institucional

Si vols rebre més informació sobre la campanya per impulsar una nova llei electoral envia'ns un correu. Fes clic aquí.

COMUNICAT DE CPC SOBRE LA MATANÇA A GAZA

2008-12-31T17:47:00.009+01:00

Ciutadans pel Canvi de Badalona expresa la seva indignació per l'agressió que ha patit la societat civil de la franja de Gaza des del matí del 27 de desembre. La matança, a dia d'avui, de més de 380 persones i més de 1700 persones ferides que són ateses en precàries situacions d'atenció sanitària mostren la ineficàcia de les respostes d'agressió massives, en les quals la càrrega dels conflictes recau sobre la ciutadania.

Com a conseqüència d'ignorar sistemàticament les declaracions i els mandats de l'ONU, Israel mostra la cara fosca dels qui no volen resoldre els conflictes, sinó aniquilar els adversaris. Demanem que parin immediatament les agressions i s'actuï dins el marc de les Nacions Unides.

Ciutadans pel Canvi
Els Ciutadans de Badalona

POLÍTICA PER VIURE I CONVIURE

2008-12-26T11:27:00.004+01:00

Dos grans aniversaris en una sola setmana. 60 anys de l’aprovació de la DECLARACIÓ UNIVERSAL DELS DRETS HUMANS i 30 ANYS DE L’APROVACIÓ DE LA CONSTITUCIÓ ESPANYOLA.

El 10 de desembre de 1948, l’Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar els 30 articles de la Declaració, redactats per la Comissió de Drets Humans presidida per Eleanor Roosevelt. Una declaració que va suposar el primer pacte polític de defensa dels éssers humans, d’una humanitat que sortia de la Segona Guerra Mundial i amb molts països sotmesos a la colonització.

Només voldria subratllar el primer punt de la declaració: “Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i drets i, dotats com estan de raó i consciència, han de comportar-se fraternalment els uns amb els altres”. 60 anys després, amb més de 900 milions de persones que estan desnodrides o mal alimentades, amb 400 dones que moren diàriament al donar a llum, i més de 20 milions de nadons que tenen un pes insuficient, en especial a la zona de l’Àfrica Subsahariana, ens adonem de quina una Declaració que reclamava ideals de convivència ha quedat encara en el terreny del desig, mentre s’incrementen les desigualtats. De les bones intencions a la pràctica real fan falta moltes polítiques públiques, per acabar amb les injustícies i per disminuir les desigualtats. Fa falta desenvolupar la gran política, amb noves idees, propostes i acords, per aconseguir canvis per la vida i la convivència i només hem vist grans trobades internacionals quan la crisi econòmica ha tocat la butxaca d’Occident. Més acords pels bancs que per la fam.

Fa 30 anys ens varem donar una llei, la nostra Constitució, com a pacte de convivència, a una Espanya que, plena de por, sortia d’una dictadura de més de 40 anys. Com ens va explicar el Prof. González Casanova, de l’esborrany inicial que contemplava la constitució d’un Senat Federal, que tingués en compte la representació proporcional dels habitants de cada territori i que mantingués viu i reconegut el plurilingüisme de la nostra societat, es va acabar pactant una Constitució de mínims, que ha permès el desenvolupament de l’Espanya de les Autonomies, però que s’ha quedat petita per organitzar el finançament, la crescuda de les poblacions i l’organització territorial d’Espanya. Malgrat que ara el PP es consideri garant d’una Constitució que ha quedat ja força obsoleta, una recent enquesta recull que el 88 % dels ciutadans i ciutadanes de l’Estat Espanyol està a favor de reformar a fons o de fer canvis a la Norma Suprema. Un dels canvis més demanats és fer una reforma del Senat per què funcioni com a cambra territorial. La ciutadania sap que les lleis les fem per viure i conviure, no per entronitzar-les i no canviar-les. Som el país d’Europa que ha fet menys canvis a la seva Constitució en trenta anys i a fet més canvis al Codi Penal, augmentant les condicions repressives més que les preventives. Ha arribat el moment que els polítics i el Govern escoltin la veu de la ciutadania. Poden preguntar-li, poden sondejar-la, fins i tot podrien obrir debats amb la seva participació, però no poden dir que no és prioritària la reforma de la Constitució. Demostren que no escolten el que diuen i senten els ciutadans i ciutadanes. No més travetes contra els pressupostos i sí més canvis polítics que millorin la convivència.!

Carme Valls-Llobet, Presidenta de CpC

VERGONYA I ESPERANÇA

2008-02-29T20:06:00.003+01:00

Sentim VERGONYA per les quatre dones mortes d'aquesta setmana a mans dels seus amants, companys i marits, i per les 17 mortes en les 8 primeres setmanes del 2008. I més VERGONYA encara que, amb excepció de JL Rodríguez Zapatero, ningú no hagués fet esment de la violència de gènere en campanya; en canvi, tots els candidats han corregut a parlar-ne, davant l'evidència del desastre.

Sentim VERGONYA que el PP hagi fet servir el terrorisme com a arma electoral i hagi passat tota la legislatura sense acceptar els acords parlamentaris del Congrés de Diputats.

Sentim VERGONYA que facin servir la immigració utilitzant les baixes passions i sense comprendre el desenvolupament econòmic del nostre país, que no hauria estat possible sense la mà d’obra barata, i sovint explotada per les mateixes persones que es neguen a continuar legalitzant el treball ben fet.

Sentim VERGONYA de les mentides repetides fent servir enquestes y números falsejats i manipulats, i en canvi es titlli el President del Govern de mentider sense cap prova.

Sentim VERGONYA de no escoltar propostes polítiques clares que permetin debats polítics seriosos que donin sentit a la convivència política ciutadana.

Per això els Ciutadans pel Canvi hem preparat el nostre MANIFEST PELS CANVIS que creiem que han de fer-se necessàriament en el nostre país. L’estrella de les 5 puntes amb 25 propostes clares ens assenyala un camí que creiem que ens dóna ESPERANÇA pel futur. Sabem que tots aquest canvis no seran assolibles amb pocs dies, però tenim clar que no pararem de treballar, amb la societat civil organitzada, fins assolir-los en la seva totalitat. Us convidem a llegir-los, a difondre’ls i a ajudar-nos a treballar per fer-los possibles en un proper futur.

També sabem que per fer-los possibles és precís anar a votar i donar suport a un govern socialista i d’esquerres. NO HEM PERDUT L’ESPERANÇA PELS CANVIS; exercitarem la voluntat, el desig i la intel·ligència per què es facin realitat el més aviat possible.

Carme Valls i Llobet, Presidenta de CpC

Pasqual Maragall votarà en BLANC

2008-02-07T10:51:00.001+01:00

Aquest acudit m'ha agradat especialment.
No em puc resistir a publicar-lo al nostre bloc.

Ciutadans pel Canvi, no llena el vacío político actual. Llástima!...

2008-02-01T16:06:00.002+01:00

Maragall intenta presentar, sin éxito, una lista con otro partido

Noticia extreta de El Pais.

Retirado a un segundo plano desde hace meses, Pasqual Maragall volvió a agitar ayer por unas horas la política catalana. El ex presidente de la Generalitat y ex militante del PSC explicó que ha sondeado a "amigos", "alcaldes" y otros cargos municipales para presentar una candidatura a las elecciones generales bajo las siglas del Partido Catalán Europeo, una formación que él mismo registró ante notario en 1998 pero que nunca ha tenido actividad política. A cuatro días para que expire el plazo para presentar candidaturas, el político, que en noviembre anunció que sufre Alzheimer, no ha encontrado apoyos suficientes para llevar adelante la candidatura.

Los dirigentes del PSC y el entorno del ex presidente recibieron con sorpresa la noticia. Varios de estos colaboradores confirmaron que el proyecto es poco viable. "El ex presidente pretende crear debate en torno a una nueva forma de hacer política en el marco europeo, pero descarto que acabe presentando la candidatura", explicó a EL PAÍS uno de sus allegados. El PSC, partido que Maragall abandonó precipitadamente tras renunciar a la reelección como presidente de la Generalitat, eludió comentar la noticia.

Maragall lleva al menos dos meses intentando presentar la lista. En un primer momento contactó con la plataforma que le ayudó a conquistar la Generalitat, Ciutadans pel Canvi, para ofrecerles compartir el proyecto. No encontró colaboración. Hace menos de un mes volvió a proponérselo. Ayer, fuentes de la dirección de Ciutadans confirmaron las ofertas, pero motivaron su rechazo asegurando que "no hay espacio para un nuevo partido". La plataforma maragallista ha decidido mantener sus vínculos con el PSC.

MIQUEL NOGUER 01/02/2008

La Frase:

Ciutadans pel Canvi no quieren integrarse del todo en el PSC, como parecía y prefieren limitarse a ser un centro de debate, cosa que está muy bien pero no llena el vacío político actual. Dommage!... (Trad: És una llástima!...)

Mes informació:

Entrevista a P.Maragall a Catalunya Radio.

SALUDEM la celebració del Fòrum Social Català

2008-01-26T10:35:00.000+01:00

SALUDEM la celebració del Fòrum Social Català que, en resposta a la crida del Fòrum Social Mundial per a celebrar un Dia d’Acció i Mobilització Global al voltant del 26 de gener, s’ha posat ja en marxa amb una setmana de mobilitzacions i accions a casa nostra per visibilitzar i potenciar els moviments i les propostes que existeixen arreu del territori. El FSCat es presenta a la societat com un espai participatiu, un lloc de trobada, un altaveu d’alternatives i propostes per a la construcció d’un món millor.

QUO VADIS?

2008-01-26T09:46:00.000+01:00

QUO VADIS?

La setmana ha començat amb la condemna del Tribunal Suprem contra l'expresident del Parlament Basc, Juan María Atutxa, i els membres de la Mesa Gorka Knörr i Kontxi Bilbao, a penes de multa i inhabilitació per un delicte de desobediència per negar-se a dissoldre el grup parlamentari Sozialista Abertzaleak després de la il•legalització de Batasuna. És un sotrac per a la Cambra basca i per als seus membres. El debat està servit: fins a quin punt el poder judicial pot condemnar decisions d’un Parlament elegit democràticament, dipositari de la voluntat de la ciutadania? On són els límits? Quines seran les conseqüències?

Des d’aquestes ratlles vull expressar el meu suport als membres de mesa condemnats, molt especialment a Kontxi Bilbao, actualment secretària segona de la mesa, membre d’Ezker Batua-Berdeak i una de les impulsores d’Ahotsak, una dona valenta i decidida, lluitadora convençuda a favor del procés de pau a Euskadi. Amb ella vaig tenir l’oportunitat de conèixer de primera mà la situació política al País Basc i el paper de les dones en el difícil camí cap a la pau. La seva inhabilitació, com la dels altres, no s’entén.

A mitja setmana, l’espectacular caiguda de la Borsa ha fet trontollar els mercats internacionals. La baixada dels interessos als EEUU ha apaivagat temporalment la situació, però s’auguren temps difícils. Aquesta és una mostra més de la globalització del capital.

I per cloure la setmana, la crisi política a Itàlia ha centrat la nostra atenció. Romano Prodi, davant la crisi del seu govern, a mantingut la dignitat i ha volgut anar fins al final i sotmetre’s estoicament a la moció de confiança al Senat. La moció es va perdre, cosa que en el joc parlamentari és legítim, certament. Però Itàlia ha perdut molt més. El lamentable espectacle d’insults, escopinades i celebracions amb cava –o potser lambrusco- l’únic que aconsegueix és desprestigiar la classe política i afegir arguments per a la creixent desafecció política.

Algunes veus ja apunten que cal cercar la POLÍTICA, en majúscules, en altes espais diferents dels canònicament considerats “polítics”. Haurem d’estar alerta a tot el que en diguin aquests dies els moviments socials, que es troben a Barcelona en el marc del Fòrum Social Català.

Carme Mas, membre de la C. Delegada de CpC

TRANSPLANTAMENTS

2008-01-18T19:47:00.000+01:00

TRANSPLANTAMENTS: LA CATALUNYA SOLIDÀRIA I EFICIENT

Fa pocs dies el Departament de Salut feia públiques les dades dels transplantaments a Catalunya en el darrer any. Les dades demostraven uns fets incontestables: Catalunya segueix essent un referent estatal i internacional en àmbits d’excel·lència i els transplantaments en són un exemple.

A Catalunya s'ha produït un increment global dels trasplantaments d'òrgans d'un 11%. I la donació augmenta un 10%. Una gestió eficient de la xarxa sanitària ha aconseguit, també, que per primera vegada en anys disminueixin algunes llistes d'espera. La més significativa és la de trasplantament renal, que ha passat dels 1046 pacients de l'any 2006 a 996 pacients a 31 de desembre de 2007. També la llista d'espera de pulmó ha disminuït, passant de ser de 48 pacients l'any 2006 a 36 pacients a 31 de desembre de 2007.

En els darrers mesos hem tendit, tots plegats, a anar fomentant el desànim a través del mite del “català emprenyat”. És cert que el col·lapse d’algunes infraestructures i les incidències acumulades en alguns serveis públics han contribuït a estendre el desànim, però Catalunya ha de seguir essent referent econòmic, cultural, i científic internacional; ha de seguir innovant en la gestió pública per disposar d’una administració eficient i àgil per donar respostes a la ciutadania. Més enllà de la necessitat de desplegar més quotes d’autogovern i disposar dels recursos per exercir-les, la base de l’èxit del país segurament s’haurà de basar en alimentar l’autoestima col·lectiva: vivim en un país extremadament solidari i eficient; potser ens ho haurem d’anar recordant dia a dia.

David Elvira, membre de la C. Delegada de CpC

TREBALLANT PER GUARIR LA DEMOCRÀCIA

2008-01-10T17:14:00.000+01:00

Any nou 2008. INCONFORMISME I COMPROMÍS CIVIC: TREBALLANT PER GUARIR LA DEMOCRÀCIA
Carme Valls

Malgrat els bons propòsits que tots i totes ens fem quan un nou any comença, la realitat és més dura que els desitjos dels nombrosos SMS que s’han creuat per l’espai, i hem començat l’any amb les ferides humanes i democràtiques amb què vam acabar el 2007. El degotall de morts diaris de la societat civil a Irak ens recorda la ferida que Bush va obrir i no sap com tancar. Els 25 morts a Palestina ens evidencien que els conflictes no es resolen només amb diners, malgrat la cimera organitzada per Sarkozy.

Dues dones han estat assassinades per la seva parella durant la primera setmana de l'any,i 74 més no van veure el final del 2007. Estem tornant a interrogar (inculpar) les dones per decidir sobre el seu cos i el seu futur, en lloc de fer lleis de terminis per a l’avortament i de denunciar les incongruències de la llei actual, que va ser retallada per l’aleshores Aliança Popular. El Departament de Treball de la Generalitat va comunicar una relativa bona notícia en relació a la sinistralitat laboral: “només“ 106 treballadors/es varen perdre la vida a les empreses catalanes durant el 2007; un 26 % menys que l’any anterior, però encara una dada molt alta. Un nou incident a rodalies el dia 5 ens deixa perplexos i sense explicacions, però acabem de passar unes festes en les quals ha dominat el consum i l’agredolça trobada d'aquells que estimem i els que no tant. Encara que en podem donar les culpes als polítics, tots som en part responsables del que passa; i la Cynthia Fleury ens recorda que "la genealogia de les patologies de la democràcia es dibuixa: de la virtut a l’interès i de l’interès al consum o, encara millor, de l’interès al naixement del conformisme”. I aquest conformisme és tan dolent en els polítics com entre la ciutadania.

Però nosaltres iniciem l’any amb energies renovades, per denunciar tot tipus de violència, tot tipus d’exclusió i tot tipus de dominació i de manipulació de la ciutadania i del medi ambient, i per fer propostes per als canvis necessaris. La proposta d’un Fons Mundial per al Rescat de Patents, com han plantejat Pasqual Maragall i Antoni Comín, o el canvi de la participació de la ciutadania activa en la construcció de les agendes del món local, de ponts interculturals, o en l’avaluació dels programes electorals, així com el desenvolupament del debat polític continuat en les Àgores o a altres nuclis de debat que volem crear, són noves formes de canvis democràtics que impliquen una ciutadania amb compromís cívic, que ja no es conforma amb el fet que la tractin com un infant, a qui se li explica qualsevol cosa perquè calli. Mário Soares assenyalava ja que el paper de la ciutadania adulta i madura seria la gran diferència del Segle XXI. El debat polític potser no es fa al Parlament, amb escons vuits, però s’està fent al carrer i a les aules. No t’ho perdis i consulta l’agenda de CpC!

VIOLÈNCIA DE GÈNERE: Dues dones mortes des del dia 1

PALESTINA: 25 morts des del dia 1

Carme Valls, presidenta de CpC

Consulta els nous programes de CpC i les seves activitats!

2007-12-30T13:23:00.000+01:00

Consulta els nous programes de CpC i les seves activitats!

> ÀGORA POLÍTICA - Espai de debat i reflexió política
Marc de discussió política i escolta ciutadana amb una perspectiva de caire social, catalanista, federal i europeista.

> ACCIÓ POLÍTICA
Mobilització pública, treball en xarxa (local, federal i internacional), campanya de promoció de polítiques participatives ("Els calers, on calen") i lobby d'opinió.
> ESCOLA CIUTADANA DE FORMACIÓ POLÍTICA
Aules de formació en mediació, federalisme, participació ciutadana i política local.

> AUDITORIA CIUTADANA
Informació de l'acció de govern i avaluació del compliment del pacte de govern.

> COMUNICACIÓ i VIDA ASSOCIATIVA
El Gabinet de Comunicació i Publicacions i la Secretaria de Vida Associativa amb l'objectiu de potenciar la visibilitat de l'entitat i establir una política de dinamització i coordinació interna dels associats/des i les plataformes.

DEMOCRÀCIA DELIBERATIVA, LIMITACIO DE MANDATS I LLISTES OBERTES, EIXOS CLAUS DE CpC

2007-12-20T17:04:00.000+01:00

CpC es proposa treballar de forma finalista amb l’objectiu de canvis constitucionals federals abans del 2014, amb campanyes específiques que es donaran a conèixer de forma oportuna
Barcelona, 15 de desembre.- L’associació Ciutadans pel Canvi (CpC) ha aprovat avui, 15 de desembre, els seus nous Estatuts, en els quals aposta per la democràcia deliberativa, la limitació de mandats i les llistes obertes. Els nous Estatuts de CpC constitueixen l’associació com un “moviment cívic-politic independent de qualsevol entitat de caràcter polític, econòmic o religiós”. CpC es marca com a finalitat principal treballar en pro d’un canvi profund en les formes de governar i de fer política a Catalunya, per tal d’ampliar la participació política de la ciutadania.

L’associació es proposa centrar els seus esforços i la seva activitat en la vessant cívica, com a pont entre la societat civil i la política. De manera especial treballarà per a l’enfortiment d’una democràcia plenament participativa, la lluita contra totes les formes d’exclusió social i l’impuls de l’autogovern de Catalunya, dins d’una Espanya federal, plenament integrada a Europa.

En les formes de treball intern, es proposa posar en pràctica fórmules de radicalitat democràtica, com les llistes obertes, la limitació de mandats en tots els càrrecs, la democràcia deliberativa amb la impossibilitat de presentar propostes a les assemblees de socis i a les coordinadores sinó s’han deliberat prèviament, amb elecció directe de la Junta Rectora i del President o Presidenta directament per l’assemblea d’associats. L’organització interna continua basant-se en les plataformes sectorials i territorials, però el seu treball extern s’organitzarà al voltant de campanyes d’acció específiques.

Canvi Constitució Federalista 2014
La primera campanya que endegarà CpC és la proposta de Canvi Constitució Federalista 2014, que es dissenyarà per establir ponts i aliances amb altres associacions, així com l’establiment de línies pedagògiques i informatives amb la Xarxa de Ciutadania per la Democràcia, recentment coordinada per Ciutadans pel Canvi dins de l’Estat espanyol. Els detalls de la campanya es donaran a conèixer durant el primer trimestre de 2008.

Pensar la política
Tal com reconeix l’actual presidenta de CpC, Carme Valls-Llobet, en el seu balanç del 2007, és necessari PENSAR LA POLÍTICA: ”La Primera Trobada de Ciutadania per la Democràcia del 20 d’octubre ha estat un èxit, i ja tenim una xarxa reballant pel federalisme i per la participació a set autonomies de l’Estat espanyol. Comprovem que el pensament es pot convertir en acció i provocar canvis, i que la política des del poder no sempre pot produir canvis positius perquè de vegades no té ni temps per pensar, sotmesa sempre a l’estrès de fer política per guanyar les properes eleccions. La segona Àgora del cicle que hem començat va ser un bon exemple de reflexió política d’alçada, que hem de continuar i a la qual us convidem a participar, posant tota la nostra creativitat i capacitat d’innovació com ens va demanar Jose Luis López Bulla, i l’exercici constant de la nostra llibertat, rigor i autocrítica com ens va proposar Lluís Foix. Volem fer una menció especial a l’acompanyament i als ànims que ens ha donat Pasqual Maragall, qui va venir a la Convenció de finals de juny i a l’Àgora del cicle Catalunya Avui. Li volem agrair la seva activa participació, expressar-li el nostre respecte pel coratge demostrat en enfrontar-se públicament a la seva malaltia; volem reiterar-li que fem nostra la seva lluita per la democratització de la vida política i que la nostra acció política es concentrarà en els canvis de la Llei Electoral (primàries, llistes obertes, participació i dret a decidir amb preguntes clares) i en les aliances federals amb Espanya i Europa (amb els canvis jurídics que comportin): no pararem fins aconseguir-ho. És el nostre compromís amb ell, i amb tots i totes nosaltres. I és la nostra proposta de Bon Any 2008 per a la democràcia ciutadana.”

Suport de Gemma Zabaleta
L’assemblea de socis i sòcies ha rebut la visita final de Gemma Zabaleta, parlamentària del PSE i membre de la xarxa Ahotsak, acompanyada pel President Pasqual Maragall. Zabaleta ha proposat a les associacions cíviques-polítiques la creació de pensament i discurs nou arran dels conflictes polítics, ja que “cal un canvi cap al progrés, on la societat civil organitzada i rearmada ideològicament pugui articular continguts”. Ha assegurat també complicitats a l’hora de repensar el model d’Estat. En concret, ha afirmat que no s’ha de tenir por a obrir un debat que plantegi la reforma de la Constitució.

Ciutadans pel Canvi

POSICIONAMENT DE CpC SOBRE LA PETICIÓ DE DIMISSIÓ DE LA MINISTRA DE FOMENT

2007-11-14T11:23:00.000+01:00

Davant les propostes presentades al Ple del Parlament de Catalunya del proper 14, 15 i 16 de novembre, en les quals es proposa la petició de dimissió de la Ministra de Fomento, Sra. Magdalena Alvarez, els diputats de Ciutadans pel Canvi adscrits al Grup Parlamentari Socialistes-Ciutadans pel Canvi avancem que hi votarem en contra, d’acord amb el posicionament conjunt del nostre Grup Parlamentari.

El nostre posicionament està fonamentat en les següents consideracions:

1. Entenem la càrrega política i emocional que hi ha darrera d’aquesta petició i, sobretot, el profund malestar dels/les usuaris/es derivat d’unes obres complexes que per una deficient execució han obligat a suspendre el servei ordinari de Rodalies, amb els contratemps de tota mena que se n’han derivat. La nostra solidaritat amb tots els afectats.

2. Deplorem l’actitud que, en alguns dels moments més crítics d’aquesta crisi, ha demostrat la màxima responsable del Ministeri, efectuant declaracions poc sensibles amb els usuaris i prescindint dels criteris suggerits des de les Administracions públiques catalanes afectades.

3. CpC vol fer avinent que la tasca del Parlament de Catalunya és el control del Govern de la Generalitat. El control del govern de l’Estat correspon a les Corts Generals i, en conseqüència, no correspon al Parlament exercir la funció de control de Govern de l’Estat, en la qual s’emmarcaria la petició de dimissió de la ministra de Foment. Cal recordar, en aquest sentit, que el Parlament de Catalunya no ha exigit mai la dimissió d’un ministre del Govern de l’Estat.

4. Els partits polítics els Grups Parlamentaris dels quals han presentat al Parlament la Proposta de Resolució esmentada, no han dut a terme accions similars al Congrés dels Diputats. Considerem que és allà on aquests partits, a través dels seus Grups Parlamentaris, han d’exigir la depuració de les responsabilitats relatives a la crisi de les Rodalies i els incidents de les obres de l’AVE.

5. CpC considera que la prioritat, en aquests moments, és restablir com abans millor el servei de Rodalies, sempre i quan es pugui garantir la seguretat completa dels usuaris i dels treballadors que han d’intervenir per tal que aquest restabliment sigui efectiu. En aquest sentit, CpC considera que la dimissió de la ministra de Foment, a quatre mesos de les eleccions generals, podria dificultar la coordinació de les obres per part del Ministeri de Foment, la qual cosa, en comptes d’afavorir un ràpid restabliment de les línies de Rodalies, podria tenir efectes contraproduents i retardar-lo encara més.

6. En conseqüència, CpC reclama al Ministeri que dugui a terme totes les accions necessàries per tal de restablir el servei de Rodalies, amb plenes condicions de seguretat, el més aviat possible. CpC reclama també que el Ministeri, en totes les seves actuacions a Catalunya, escolti i tingui en compte els criteris de l’administració de la Generalitat i les administracions locals afectades, i que actuï de manera preferent d’acord amb el criteri dels seus responsables desplaçats a Catalunya, que estan seguint l’execució de les obres sobre el terreny.

Carme Valls, Presidenta de Ciutadans pel Canvi
Diputats de Ciutadans pel Canvi al Parlament de Catalunya

Salutacions,

Ciutadans pel Canvi

UN PAÍS OCUPAT

2007-09-17T19:04:00.000+02:00

Hi ha un país al Mediterrani que és, avui, una de les més grans vergonyes de la política internacional. Un país ocupat per un exèrcit estranger, al qual se li neguen des de fa dècades els seus drets com a poble. Un país que no pot viure d’acord amb els principis que Nacions Unides reconeix a la resta de països del món. Un país als ciutadans del qual se’ls vulnera, cada dia, el seu dret a viure en llibertat. Aquest país, òbviament, és Palestina.

Durant l’any 2006, els palestins morts a mans de les forces militars israelianes d’ocupació van ser 710, una mitjana de 59 al mes, segons l’ONU (Oficina de Coordinació d’Afers humanitaris, www.ochaopt.org). D’aquests, 140 eren nens. Durant el mateix període, del cantó israelià van morir 25 persones (17 militars i 8 civils). El mur de separació -que Israel està construint no a la frontera sinó dins mateix dels territoris ocupats- ja s’estén més de 600 kilòmetres, tot i que ha estat declarat il·legal pel Tribunal de La Haia. A més, els chek-points que impedeixen la lliure mobilitat a l’interior de la Cisjordània ocupada es compten per desenes.

El poble palestí està sotmès, en efecte, a una situació que ratlla el genocidi. Són molts els analistes, periodistes, acadèmics i organitzacions de la societat civil que comparen aquesta situació amb la de l’apartheid de Sudàfrica. Tanmateix, hi ha algunes diferències bàsiques. A Sudàfrica la repressió era molt menys mortífera, perquè els blancs no assassinaven tants negres cada mes. Però, sobretot, a Sudàfrica Occident –i Europa en particular- va decidir embargar al règim racista. Aquí hem decidit embargar als ocupats, a les víctimes. Com si a l’època de l’apartheid, Europa hagués embargat als negres.

La raó d’Occident per actuar així és que la manera que tenen de resistir els palestins –en concret, la de Hamàs, però no només- no ens acaba d’agradar. Està catalogada com a terrorisme. Tanmateix, els assassinats selectius que ordena el govern israelià no són considerats terrorisme d’Estat. I qui incompleix des de fa 40 anys les resolucions de l’ONU és Israel: la cèlebre resolució 282 (1967) diu de manera clara i meridiana que l’exèrcit israelià s’ha de retirar de Gaza, Cisjordània i Jerusalem Oriental.

La UE té un acord comercial preferencial amb Israel, amb una clàusula que condiciona la seva vigència al respecte dels drets humans per part d’aquell Estat. (La UE suposa el 70% dels intercanvis comercials d’Israel). Potser seria hora que Europa, d’una banda, i l’ONU apliquin els seus propis acords. Que fem complir la legalitat internacional. La societat civil organitzada té molt a fer per aconseguir això. Es tracta, només, de deixar de ser còmplices d’una vergonya tan gran. No són només els palestins, són també molts els israelians pacifistes (www.icahd.org) que ens ho reclamen.

Toni Comín, Diputat de CpC

El PSC de Montilla es más permeable que el de Maragall

2007-08-26T20:47:00.000+02:00

MIQUEL NOGUER - Barcelona - 26/08/2007

Carme Valls Llobet es la presidenta de Ciutadans pel Canvi (CpC), la asociación convertida en partido político que nació con el objetivo de encumbrar a Pasqual Maragall como presidente de la Generalitat. Siete años después, con cinco de sus miembros ocupando un escaño en el Parlament y con Maragall ya retirado de la primera línea política, CpC busca reinventarse promoviendo la regeneración de la vida política.
Pregunta. Ahora que Maragall ya no está, CpC ha debatido si debía seguir existiendo o si debía disolverse como partido y mantenerse como asociación. ¿Hacia dónde va CpC?

Respuesta. Ciutadans pel Canvi no se disuelve como partido y trabaja como asociación cívico-política. Nuestros diputados continúan en el Parlamento catalán y allí van a continuar. Lo que queremos hacer ahora es reforzar nuestra vertiente cívica, centrarnos más en el trabajo interno de reflexión política y de acción en contacto con la ciudadanía. Haremos una escuela de formación política para apoyar sobre todo a representantes municipales.
P. Pero se han cuestionado la conveniencia de mantener sus vínculos con el Partit dels Socialistes. ¿Volverán a hacer coalición con el PSC?
R. El tema está abierto, pero no es nuestro objetivo prioritario. Lo que queremos ahora es impulsar foros de debate político, ágoras y la escuela de formación cívica.
P. Pero están participando en el debate de renovación que se ha abierto en el PSC. ¿Cómo recibe esto la dirección del partido? ¿El PSC de José Montilla es más o menos permeable que el de Maragall?
R. El PSC actual es más permeable que el de antes. Maragall representó a una corriente que quería hacer el partido más permeable a la ciudadanía. Ahora la propuesta de renovación la ha aceptado Montilla y la estamos debatiendo.
P. Si el PSC actual está ahora más abierto a sus postulados, ¿por qué ahora CpC no tiene ningún consejero en el Gobierno como sí lo tuvieron en la pasada legislatura?
R. Hay quien cree que sólo siendo consejero se puede trabajar. Yo defiendo ser ciudadana sin cargo. Debemos ser capaces de modificar políticas públicas sin que necesariamente contemos con un consejero en el Gobierno. Josep Maria Vallès hizo un trabajo muy importante en el Departamento de Justicia, pero el liderazgo no sólo se consigue desde las consejerías. Si eso fuera así no podríamos ilusionar a los ciudadanos que quieren cambiar su entorno, dejar su trabajo como maestro, médico o albañil.
P. Precisamente, Vallès se ha mostrado un tanto decepcionado por los logros de Ciutadans pel Canvi y prácticamente ha llamado a plegar velas. No parece muy satisfecho...
R. La mayoría de asociados y asociadas no opina esto. Depende de las expectativas que cada uno haya puesto en el proyecto. Efectivamente, CpC no es una asociación de masas. Lo sé bien: soy yo quien, junto a otras personas se ha dedicado a hacer un trabajo desde la base mientras otros ocupaban cargos institucionales. En cualquier caso, los que exhiben este pesimismo son una minoría dentro de la asociación.
P. CpC cree que, a ojos de los ciudadanos, ha bajado la calidad de la democracia. No tendrá algo que ver el hecho de que en Cataluña, por ejemplo, no gobierne la lista más votada?
R. No creo que tenga nada que ver. La gente entiende que si tres partidos suman más votos que un cuarto, los primeros puedan gobernar juntos. Eso es también calidad democrática, porque están más representados y se obliga a que gente diversa se ponga de acuerdo. La calidad democrática se resiente cuando entendemos que los insultos puedan ser argumentos políticos. En el debate del Estatuto la gente se alejó porque no se escucharon argumentos. Lo importante parecía que fuera quién se levantaba o se sentaba en la mesa, no los argumentos para convencer. Hemos perdido calidad de argumentación política.

FEM CAMI CAP A LES ELECCIONS MUNICIPALS

2007-02-22T10:14:00.000+01:00

Els membres de la plataforma Badalonina de la Associació Ciutadans pel Canvi donem una roda de premsa per fer pública formalment la nostra presentació com a Partit dels Ciutadans de Badalona a les eleccions municipal de maig de 2007.

La roda de premsa es celebrarà avui dijous dia 22 de febrer a les 13h. al Restaurant Ca l’Arquè al c/ Arnús, 89 de Badalona.

PARTIT DELS CIUTADANS DE BADALONA
Els ciutadans pel canvi

Ciutadans de Badalona és un partit d'esquerres amic Andreu

2007-02-21T19:24:00.000+01:00

L’Andreu, no sé per quin motiu, torna, és la segona vegada que ho llegim al seu blog, a relacionar-nos amb el Partit de la Ciutadania.

Encara que ja ho hem aclarit diferents vegades li volem novament aclarir:

Ciutadans de Badalona – Ciutadans pel Canvi és un partit d’esquerres que a més governa en coalició amb el PSC a la Generalitat de Catalunya.

Ciutadans-Partido de la Ciudadania em sembla que ha quedat palès que són d’ideologia més aviat de dretes.

Mai, repeteixo, mai, hem tingut cap conversa amb el Partido de la Ciudadania. Ni tan sols coneixem els seus dirigents.

No sé, o pot ser sí, qui l’ha fet creure aquesta incongruent proposta.

Mai, torno a repetir, ens hem plantejat ni ens plantejarem anar en coalició amb un partit d’ideologia de dretes.

A quedat clar, suposo.

D'altra banda Andreu si vols més informació contacta amb nosaltres.
Restem a la teva disposició.

Más de lo mismo

2007-02-07T19:31:00.000+01:00

Más de lo mismo

El canal olímpico se sumara a la larga lista de aberraciones arquitectónicas que nuestra ciudad continua soportando debido a la insaciabilidad de nuestro gobierno municipal.

Seguir construyendo de espaldas a los problemas de los ciudadanos de a pie, aquellos a los que se les llenó de promesas y después se les dejo en la ESTACADA. Todo pensado para ciudadanos de alto nivel económico y para seguir reconvirtiendo Badalona, otra vez, en una ciudad dormitorio de Barcelona.

Un nuevo paso atrás en la evolución que debería seguir cualquier ciudad que se precie de tener identidad propia. Claro está que la nuestra no tiene ese requisito. Vivimos pendientes de las recalificaciones para poder cobrar más impuestos que luego no son equivalentes a más servicios, sino a más salarios, y más gastos internos.

Los contribuyentes sólo tienen una forma de cambiar estas inercias y es en las próximas elecciones municipales. Dar la posibilidad de gobierno a una lista local de ciudad con un claro referente ideológico, los problemas de los ciudadanos, no los problemas internos de los partidos llamados de clase con su doble moralidad que hacen lo contrario de lo que predican.

Esto tiene que acabarse ya. Todos los ámbitos ciudadanos deben unirse en un solo esfuerzo dar un cambio al oscurantismo municipal y poder llevar algo de luz a tanta tiniebla.

PD: Maite vete ya

El teatre continua

2007-02-04T09:19:00.000+01:00

Mentre els pensadors del carrer Nicaragua es miren el melic, a Badalona queda ben clar que mana un ciutadà que ni tan sols viu a la ciutat. No comparteix els problemes del dia a dia. El seu habitat és en un altre poble.

Per mes inri, la seva actitud i sensibilitat no van lligades als interessos dels ciutadans que vivim a Badalona, van lligats a la seva butxaca, a fer més gran el seu patrimoni personal a costes del futbol. Tot amb el suport de la credibilitat del nom i el fonament de un exprojecte social empresarial reconvertit en SA. No te prou, la seva fam no te límits. Ni ha parat fins controlar també tot el vessant polític per seguir manipulant-t’ho tot en la direcció dels seus propis interessos econòmics. Tot això és possible amb el beneplàcit de la titella major de l’Ajuntament i la seva cort.

De fet crec que tens el que et mereixes Maite.

Per cert Maite tu vas ser qui va dona l’orde de tancat el local de CpC a Badalona. No sols vas voler destruir-nos si no que vas trair el Pascual Maragall i vas vendre la teva anima.

A l’igual que els executors directes de la malifeta al que com a premi els vas col·locar a un d’adjunt a l’alcaldia i a l’altre de director del museu.

Patètic a l’igual que la teva nefasta carrera política.

Tenim la certesa que els ciutadans farts de tanta MANIPULACIO , no et donaran la seva confiança i no et VOTARAN ( excepte el estómacs contents).

PD: Maite vete ya!

Carles Muntané
Coordinador

CIUTADANS PEL CANVI PER LA PAU

2007-01-31T21:03:00.000+01:00

Casi 2.000 personas que ayer llenaron la plaza de Sant Jaume en una concentración en favor de la paz y el diálogo en el País Vasco.

Al acto, convocado por un centenar de entidades sociales, pacifistas, feministas, vecinales, sindicales y políticas, acudió una nutrida representación de ICV, EUiA, ERC y Ciutadans pel Canvi.
Se desmarcaron PSC, CiU, PP y Ciutadans-Partido de la Ciudadania.

Pero el protagonismo se lo llevó el colectivo de mujeres por la paz Ahotsak.
Este movimiento feminista por la paz y el diálogo fue creado en abril pasado y cuenta con 5.000 miembros (mujeres y hombres) de casi todas las ideologías y partidos vascos y navarros.
En Barcelona hablaron Itziar Gómez (Aralar), Duñike Arrizabalaga (teniente de alcalde de San Sebastián por Ezker Batua), Jone Goreizelaia (abogada de Batasuna) y tres concejalas socialistas de Navarra: Julia Cid (Alsasua), María Carmen López (Olafagoitia) y Ainoa Aznárez (Pamplona).
Todas subrayaron que, pese a sus diferentes sensibilidades, les une el deseo de paz, que solo puede lograrse a partir de un "diálogo sin condiciones", la "ausencia de violencia" y "el respeto al derecho a decidir".
La intervención de Goreizelaia, que al término del acto se fundió en un abrazo con la presidenta de Ciutadans pel Canvi, Carme Valls, causó expectación. La abogada de Batasuna aludió a la necesidad de dialogar, pese a que pueda "tener costos", y dijo que las mujeres quieren "ser partícipes del proceso de paz y hacer de puente en los momentos difíciles". Goreizelaia añadió: "Hemos sido muchas veces, aun sin querer, parte del conflicto y ahora queremos ser parte de la solución".
Bajo el título Ninguna violencia, sí a la paz, la actriz Montserrat Carulla leyó un manifiesto que condenaba el atentado de Barajas y pedía "diálogo, ausencia de violencia" y respeto a "los derechos humanos" para avanzar hacia la paz.
El texto --pactado con el PSC antes de que se retirase de la convocatoria--, acabó con la divisa No hay tregua para la paz (Ver el manifiesto).

fotos

El passat es repeteix

2007-01-21T12:50:00.000+01:00

El passat es repeteix

Un dels constructor del regim, al qual el nostre social govern municipal li ha regat 44.000 metres al barri de la Salut, torna a l’atac amb la compra de Can Mora uns terrenys situat per sobre de Canyet.

Això en principi no tindria més importància si no fos per què només és el principi del procés. El següent pas, pot ser, requalificar els terrenys, permutar-li per altres solars... I no serà per construir habitatge protegits tan necessaris -deixem de banda el sortejats i desaparascuts per art de màgia - el cert és que algú manipula informació privilegiada per ell i els seus amics amb total impunitat.

No sé si preguntar què van costar el terrenys de Jumberca?

Qui va moure la informació?

Que benefici va treure Jumberca de tot?

Quina intenció té aquesta compra a part d’especular amb el beneplàcit del govern municipal.

Això tindrà una solució ràpida: els pactes foscos comencen a veure la llum.

PD: Si alguna vegada t’has estimat la nostra ciutat,
Maite vete ya!

Habitatges protegits a Canyet

2007-01-19T19:05:00.000+01:00

Habitatges protegits per sobre de la B-20

Davant la mancança d’habitatge de protecció oficial tant per joves, divorciats com per a gent gran, els polítics hem de ser capaços i valents per poder prendre decisions que puguin reconduir situacions nascudes per una deficitària acció de govern. D’aquest i d’altres, més preocupats de com omplir la saca i no moure’s de la cadira que buscant i treballant pel benestar dels ciutadans.

Es el moment de prendre decisions ,dic, que per alguns no seran ben vistes però per la majoria de gent necessitada d’una solució al seu greu –molt greu- problema de l’habitatge si gaudiria de suport. I podria ser una solució.

Hi ha –o hi havia- un acord de govern de no construir habitatge per sobre de la B-20. Trenquem l’acord!

Sols cal renunciar als convenis ocults amb les grans constructores i edificar pels ciutadans.

Trenquem l’acord amb el compromís de què tot el que es construeixi per sobre de la B-20 serà Habitatge de Protecció Oficial. El govern haurà de fer un acte de bona fe encara que fos de forma excepcional.

Recolzaríem l’edificació de tots els habitatges possibles protegits a Canyet, no ens importa que siguin 2.000 o 3.000 pisos, sempre i quan no es realitzi cap acció irregular.

Entenem la dificultat que això suposaria però amb un acord de tots els partits polítics de la ciutat i amb bona voluntat es pot assolir.

Tot plegat sé que sols és un somni però de vegades els somnis es converteixen en realitat.

PD: Maite vete ya

Las coses no van

2007-01-16T21:11:00.000+01:00

Las coses no van

Arrel de les pintades fetes per alguns ciutadans en contra de l’ajuntament al centre (atenció! el centre és tot Badalona ) l’actuació municipal ha estat contundent. No faré cap mes comentari al respecte. Però les conclusions són clares: quan els interessa són ràpids.

Per als ciutadans, les solucions als problemes, ni ràpides ni lentes, simplement no van.

Ara en el punt de mira el més important és el control de la manipulació dels terrenys que donen per sota de la escola de natura tirant a Tiana. És una zona molt ben situada per poder pactar convenis amb els de sempre de forma oculta i fosca.

Com és habitual en els nostres governants, per construir noves cases unifamiliar. Mentrestant els nostres joves s’esperen asseguts sota un pont que els facin els habitatges promesos.

El tren no el mouran del litoral. Una mala noticia en general però pitjor pels prevaricadors que apuntaven per quedar-se l’espai amb el control agraït d’alguns i per edificar més pisos de preus milionaris.

Molts i moltes s’estan preguntant si aquest governants tenen valors ètic. La resposta és que tenen molt sociolisto pel carrer, i pocs socialistes de veritat. Això s’ha de canviar. Fent-los fora. Tot arribarà.

P.D: Maite vete ya

Estimado Andrés Más

2007-01-07T14:10:00.000+01:00

Estimado Andrés Más,

Siempre te tuve por un profesional serio y riguroso, por ello me ha sorprendido tu poca seriedad y profesionalidad al incluir en tu bloc noticias sin contrastar, y además de nula fiabilidad.

Permíteme algunos apuntes a modo de corrección:

Primero:
El Sr.Jurado como hombre de libre pensamiento puede decidir su futuro político en el PSC, CIU, ERC, PP o en Ciutadans de Cataluña, pero en Ciutadans pel Canvi (CpC) el grupo humano que lo compone tiene las ideas muy claras y no pasan por ir en coalición con nadie. Els Ciutadans de Badalona nos presentaremos a las elecciones municipales del próximo mayo, de forma independiente. Es decir, y por si no te ha quedado claro no vamos a pactar ni vamos a ir en coalición con nadie. Por favor toma buena nota. Nosotros, Ciutadans de Badalona no buscamos el paraguas de ningún grupo. Lo nuestro es denunciar lo que algunos periodistas no han sido ni son capaces de hacer porque, en algún caso, tienen otros intereses que defender.

Segundo:
No soy un rebotado de nada ni de nadie. Te informo que soy libre, mi estomago no depende de ningún ayuntamiento ni entidad a la que haya que adjudicar subvenciones para mantener un negocio deficitario. El PSC me dio de baja temporal por decir lo que toda la ciudad piensa y poca gente dice públicamente. Ni siquiera la prensa. Les faltaron argumentos y valor para echarme. Te recuerdo que la verdad es un arma invencible.

Tercero:
El Sr. Ferran Bello no teledirige nuestro proyecto como claramente sabe todo el que conoce las cosas de la ciudad. Por ello espero una clara y contundente rectificación en tu blog y, para el futuro, si quieres publicar cualquier información fiable, no te dé vergüenza, pregunta primero.

Recibe un cordial saludo

Carlos Muntané

Comunicat de l'Associació CpC amb motiu del'atemptat d'ETA

2007-01-03T20:35:00.000+01:00

• L'Associació Ciutadans pel Canvi (CpC) condemna rotundament l'atemptat d'ETA del propassat dia 30 de desembre i mostra la seva plena solidaritat amb les víctimes i les seves famílies.

• CpC reitera, un cop més, que el terror és incompatible amb la democràcia i que cap reivindicació política pot ser assolida per mitjans violents en un Estat de Dret. En aquests moments, l'esquerra abertzale ha de demostrar que ha entès que el diàleg és incompatible amb els atemptats i provar que ha apostat inequívocament per la pau.

• CpC dóna suport a la decisió del president del govern de suspendre les converses amb ETA mentre no hi hagi condicions mínimes per al diàleg, que passen d'entrada pel retorn de l'organització terrorista a la treva.

• Esperem de totes les forces polítiques espanyoles, inclòs el principal partit de l'oposició, un comportament responsable, que permeti mantenir la unitat de totes les forces democràtiques.

• Només una situació d'absència total i demostrable de qualsevol tipus de violència pot permetre, en el moment adequat, emprendre les oportunes mesures de flexibilització penitenciària i la participació de l'esquerra abertzale en la vida institucional.

• CpC vol donar suport a totes aquelles iniciatives transversals, com ara la xarxa de dones Ahotsak -Veus de dones per la pau-, i de la societat civil que treballen activament per la culminació del procés de pau.

La Comissió Permanent de CpC

El Gorg

2006-12-19T23:12:00.000+01:00

El Gorg

Las protestas de los ocupas, la dejadez municipal i la ineficacia de la gestión del delegado de Marina Badalona SA, la sociedad municipal encargada de construir y gestionar el puerto deportivo y pesquero han ocasionado algo que parece inconcebible: que un barrio sea castigado.
El gobierno municipal ha decido instalar en el barrio del Gorg el transformador –inmenso- necesario para el funcionamiento del tranvía. Todo esto se ha hecho, nuevamente, de espaldas a los vecinos. Ni han sido informados ni consultados. El gobierno municipal no los necesita para tener el visto bueno del barrio. Para ello tienen al presidente de la FAVB que en representación de los vecinos –nadie le ha delegado esa representación- se ha tomado la libertad de firmar lo que le han puesto delante. Para eso está. Y ahora el gobierno alega que tiene la autorización de los vecinos.
Esto no deja de ser un Decretazo. La democracia participativa, esa de la que en algunas ocasiones se llenan la boca, no existe para ellos en la realidad. Nada nuevo, llevan 30 años haciendo y deshaciendo a su antojo..
El próximo mes de mayo los ciudadanos de muchos barrios, hastiados de tanta prepotencia y desprecio hacia sus derechos debemos propiciar un relevo en el gobierno que permita echar de una vez a esta colla de incompetentes. Sin miedo, con la fuerza de la verdad no habrá ningún objetivo inalcanzable. Para ello debemos unir todas las fuerzas vivas de la ciudad para lograr dar un giro a nuestra ciudad, para dejar de ser un punto en el mapa y ser una ciudad con identidad propia, sin traumas. Que el ser Badalona sea un motivo de orgullo no un calvario.
En las urnas podemos cambiar estas inercias acomodadas durante tantos años.
Por esto y mucho más, que no callaremos,
MAITE, VETE YA.

Per segons que no falten el calés

2006-12-17T20:52:00.000+01:00

Per segons que no falten el calés

Vull felicitar l’equip de govern per la construcció del nou edifici d’oficines, tan modern, tan gran, tan luxós, amb tan de disseny i fet tan ràpid, on no falta ni faltarà cap detall. Paguem tots i s’ha de donar una bona imatge si el que volem és seguir enredant el personal.

Per cert si tot Badalona és el centre, com predica la premsa municipal, per què no han fet la seva construcció a un altre indret del Centre com a Sant Roc o Artigues? O és que no queda bé. Clar! no vesteix com el centre. Però a les eleccions ens tornaran a repetir que tot és el centre, que tots els barri són tractats igual. Una altre mentida. Estem acostumats a les mentides.

Per què no tenint el mateix pressupost que s’ha gastat a l’edifici municipal per arranjar barris, per neteja, per seguretat, per construir el habitatges protegits que es van prometre als joves d’aquesta ciutat i que s’estan fent vells esperant? És fàcil, no han posat el mateix esforç ni il·lusió pels problemes dels ciutadans que pel seu edifici de disseny.

És més fàcil malgastar els diners dels ciutadans de Badalona que buscar solucions als seus interminables problemes.

No puc acabat aquest escrit d’una altra forma:

MAITE VETE YA.

Carles Muntané

La globalización de la vivienda (1 parte)

2006-12-09T12:08:00.000+01:00

Siempre acabo preguntándome:

¿Por qué debo renunciar a una vivienda de propiedad?

La respuesta es compleja pues va ligada a los acontecimientos acaecidos en los últimos años definiendo la década pasada; la entrada del dinero negro en el circuito inmobiliario, los intereses irrisorios que daban los bancos, (pues estos se dieron cuenta que era mas rentable y seguras las hipotecas que el dinero a plazo fijo) la ayuda del blanqueo, la ineficacia del gobierno para hacer cumplir la constitución… Todo junto ha creado una brecha social donde los trabajadores, jóvenes, divorciados y la clase media se encuentran desprotegidos. Los precios son prohibitivos en la mayoría de las ciudades, y si aquí le sumamos los fiascos políticos municipales como los casos que vamos viviendo en los últimos años de corrupción, prevaricación y de engaño, nos dejan un panorama desolador.

Lo mas lamentable es que para que los políticos asuman sus responsabilidades debe de actuar el fiscal anticorrupción, pues por si mismos son incapaces de realizar un acto de honestidad. Y esto último es bien cierto y como ejemplo nos podemos ceñir a un caso no resuelto, el de mi ciudad, Badalona. Se monta un gran espectáculo en el pabellón Municipal, abarrotado de posibles agraciados para obtener una vivienda y sus familiares. Se inicia la fábula. El narrador es la mano derecha del Sr.Tortajada –el de la nariz descomunal-. Toda esta parafernalia, en presencia de la Sra. Arqué, alcaldesa, que no deja de pavonearse, de sonreír y besar a diestro y siniestro. Claro que es lo único que sabe hacer -opinión general de altos cargos incluso de su propio partido-. Cuando el cuento cierra el primer acto.

Los asistentes no saben que será también el último pues todo es una gran MENTIRA, un timo para conseguir votos.

Pero ojo, descubierto el pastel, nadie dimite, nadie asume responsabilidades. A los ciudadanos que les zurzan que es lo que siempre piensan. No hay ninguna ley que les obligue a cumplir. Ellos y ellas están por encima de la ley o al menos eso deben pensar.

(Continuara)

PD: Primer acto del relato. Conclusión: MAITE VETE YA

Pinotxo viu II

2006-12-03T21:55:00.000+01:00

T’hem pillat!

A l’’últim ple de Badalona vam poder veure com Óscar Martín en representació de la plataforma No a la Mesquita de Montigalà, va reiterar la petició que el terreny municipal que s'ha reservat al barri per a ús religiós es retorni al seu ús anterior «davant la manca de serveis que tenim a la zona», No disposem gairebé de cap equipament al barri, ni guarderia, ni casals gent gran, ni biblioteca, ni poliesportiu, ni piscina, ni plaça pels nens, ni...

Desprès va parlar Abdelkrim Latifi en representació de la comunitat musulmana de la Pau que va preguntar al Sr. Tortajada si tindrien el terreny promès a Montigala per construir-hi la mesquita. La resposta del regidor no la va entendre ningú.

Mentrestant, hauríem de demanar al Sr. Tortajada que faci el favor de no enviar mes mailing als veïns de Montigala-Batlloria dient que no es farà la mesquita. Al ple el sr. Abdelkrim el va desemmascarar. T’hem pillat!

Els diners públics malbaratats en la desinformació – o millor en la mentida- els podrien dedicar a reciclar el mentiders patològics, sortiria més barat que el mailing i faríem un favor a la societat. Pensin que són diners públics.

De tota manera el Sr. Tortajada no plorarà, sap que la propera segur que colarà com tantes altres.

Al barri ja s’han recollit 19.000 signatures. Tremola pinotxo!

FERRAN FALCÓ: PREPARAT, LLESTOS.... CANVI

2006-12-03T18:05:00.000+01:00

Ferran Falcó va presentar dimecres, de forma oficial, la seva candidatura a l’alcaldia de Badalona.

L’acte celebrat a la carpa del Titus i amb un gran recolçament de la direcció nacional de CiU, Artur Mas, Felip Puig... va ser el tret de sortida per aquest partit, que aspira a obtenir com a mínim els resultats de les passades eleccions del dia 1 de novembre.

Si bé es va autonomenar com “l'única opció de progrés a Badalona” -tot i ser un partit de dretes, nacional sí, però de dretes- va fer una crida a un desig que nosaltres també compartim:

«Posar fi al tòpic que als socialistes no se’ls pot fer passar a l'oposició»

Tot i que nosaltres hauríem parlat de PSC i no pas de socialistes.

També participem de l’afirmació de què “el vot que es dóna a ICV o ERC només ha servit perquè manin els de sempre” encara què l’afirmació de que “les idees de dretes i d’esquerres són un tòpic” sona més bé al discurs de la “derechona”. Això no Falcó!

Particularment és encertat el lema de campanya triat pel candidat Falcó:

Preparats, llestos... Canvi.

I sincerament li agraïm perquè nosaltres sí estem segurs que amb els Ciutadans de Badalona – Ciutadans pel Canvi els ciutadans de la nostra ciutat optaran aquesta vegada per un canvi real. Un canvi que sols pot venir de la mà d’un partit d’esquerres, social i progressista. Les properes eleccions municipals comptaran amb la presència de la nostra candidatura a l’alcaldia. Modestament estem convençuts de què serem decisoris. En això estem.

Pel Canvi, el Ciutadans

Falcó, et felicitem per la teva candidatura.

Estupor vergüenza, rabia, impotencia.

2006-11-25T23:16:00.000+01:00

Estupor vergüenza, rabia, impotencia.
Podría seguir con miles de adjetivos calificativos, para relatar este sentimiento que me produce ver tanta mentira y manipulación por parte de la alcaldesa. Se planta hoy el DIA de las mujeres maltratadas en la plaza Sant Jaume junto al nuevo presidente señor Montilla. Se la detecta con facilidad.
Pero la realidad en Badalona es otra. Muchos nos hacemos preguntas que nunca reciben repuesta:

¿Cuántos pisos de acogida hay en Badalona?
¿Cuántos agentes hay asignados a protegerlas?
¿Qué presupuesto para reintroducir a estas mujeres en el mercado laboral?
¿Qué ayudas sicológicas reciben ellas y sus hijos?

A la sra. Arqué le parecen poco importantes los problemas de sus vecinas.

¿Por qué en primera linea en la plaza de Sant Jaime?
Lo cierto es que usted aun no es candidata y se hace ver por el President para disculpar su fracaso político en las elecciones en nuestra ciudad, y la verdad es que busca la bendición del aparato para seguir llevando a nuestra ciudad por el oscuro camino de la prepotencia mezclada con la mediocridad que siempre la ha caracterizado. Maite Arqué está por el asunto que de verdad le interesa: su propio beneficio. Pero estos no son los mismos objetivos que preocupan a los ciudadanos que depositaron su confianza en el PSC .

Es tremendamente mezquino aprovechar los sufrimientos de las mujeres maltratadas para lograr objetivos personalistas.

Si este es su caso sinceramente me da usted pena, y no puedo mas que cerrar este escrito con un MAITE VETE YA

Carles Muntané
Coordinador de Ciutadans pel Canvi

Mi ciudad un filón

2006-11-24T12:54:00.000+01:00

Si es cierto, es inigualable. Si cualquier ciudadano tiene como máximo anhelo dar un buen pelotazo, ha de venir a mi ciudad, donde la poca vergüenza y chulería no tienen limites.

Este mensaje va dirigido a especuladores sin escrúpulos, constructores salvajes y demás depredadores. Miren, entren y compren un buen trozo de bosque protegido por ley donde nunca edificaran, que el honorable ayuntamiento le recalificara una zona verde en un paraje inmejorable, sin tasación ni valoración alguna. Le ofrecerán un buen trato por ese enorme pedazo de bosque. La tajada será impresionante. Por cierto en esta ciudad las coincidencias son de carácter mítico, pues los implicados son siempre los mismos.

Se cierra el círculo y echa a rodar, seguirán buscando nuevos bosques, espacios de equipamientos que canjear o cambiar. No les importan las personas, ni sus problemas. Su único pensamiento y preocupación esta en el peso de su cartera y su futuro incierto, pues cuando se superan los limites de la prepotencia habitual, se atraca en el puerto del fracaso.

Otro día hablaremos del puerto y los amarres, donde esta anclado un gobierno, y sus euros, aunque siempre queda la esperanza que los ciudadanos los echen a todos de una vez, y así poder retomar políticas para la gente y no para los bolsillos de unos pocos amigos del régimen.

Soterrament de la C-31. Quan?

2006-11-21T21:43:00.000+01:00

Què passa amb el soterrament de la C-31 al seu pas per Badalona?

Mentre els colomencs avancen en la consecució de les demandes de millores de les seves infrastructures viàries Badalona encara espera els reis màgics.

Els Pressupostos Generals de l’Estat per l’any vinent preveuen l’elaboració d’un projecte per soterrar la totalitat de la B-20 al seu pas per Santa Coloma de Gramenet.
La proposta al Congrés dels Diputats espanyol la va presentar Izquierda Unida- Iniciativa per Catalunya a petició del grup ecosocialista colomenc.

Al fet de que s’hagi aprovat als Pressuposts de l’Estat ens fa pensar en l’influent presència de Manuela de Madre, ex-alcaldessa de Santa Coloma, vicepresidenta del PSC i membre del Comité Federal del PSOE a Madrid, y tercera a les llistes del PSC al Parlament el dia 1-N.

Davant d’això ens hem de preguntar quin pes polític te Badalona, tercera ciutat de Catalunya en nombre d’habitants. Quin és el pes dels nostres polítics davant de la resta d’institucions i en l’interior dels seus propis partits. Perquè aquest pes és important per la nostra ciutat i pels ciutadans que esperen la solució dels seus problemes. I és des de l’ajuntament que s’han de donar les respostes esperades.

Un dels temes pendents i reclamat pels ciutadans de fa molt anys és el soterrament de la C-31 al pas per la nostra ciutat. L’autopista talla de part a part, la ciutat com qui dissenyés un mur –tan de moda darrerament- entre uns i altres ciutadans, els que viuen per sobre i els que viuen baix de l’autopista.

Mentre algunes ciutats avancen a marxes forçades i veuen com les inversions dels Governs de l’Estat, de la Generalitat i de la Diputació, fan possible el compliment dels seus desitjos llarg temps anhelats com per exemple Barcelona que soterra la C-31 (Gran via de les Corts Catalanes) o ara Santa Coloma que ens agafa la davantera amb el soterrament de la B-20, Badalona està aturada, adormida, esperant.

Nos ens cap el menor dubte Badalona no te empenta. Els nostres polítics es miren el melic pensant que són el centre del món, regidors de la tercera ciutat de Catalunya. “Som gent important”. – pensen. Però la realitat sempre els derborda un dia rera l’altra. I ells no s’immuten. Continuen mirant-se el melic pensant que els seus problemes sí són important.
I això continuarà així molts anys més si els ciutadans no ho remeien amb el seu vot el proper maig.

En resum: Santa Coloma te a Manuela de Madre i nosaltres, Badalona, els ciutadans de Badalona tenim a ..... Maite Arqué.

Noticia a Badaweb

"No me pidieron que me volviera a presentar"

2006-11-19T20:15:00.000+01:00

Presidente de la Generalitat
ENTREVISTA: Pasqual Maragall

Han sido años muy agitados los tres en que Pasqual Maragall ha llevado el timón de la Generalitat de Cataluña. Ahora, en un par de semanas, el que fuera alcalde de los Juegos Olímpicos de Barcelona de 1992 y presidente del nuevo Estatuto pasará a la segunda línea política. Maragall explica en esta entrevista a EL PAÍS algunos de los aspectos más polémicos de su mandato, incluyendo su renuncia a ser candidato a la reelección. Reconoce que nadie le pidió que siguiera.

SOLEDAD GALLEGO-DÍAZ FRANCESC VALLS - Barcelona
EL PAÍS - España - 19-11-2006

El próximo día 28 cederá el testigo de la presidencia de la Generalitat de Cataluña a José Montilla. Pasqual Maragall (Barcelona, 1941) ha permanecido tres años en el cargo. Maragall repasa en esta entrevista, la primera que concede desde las vacaciones de verano, las luces y sombras de su mandato.
Pregunta. ¿Qué herencia deja?
Respuesta. Creo que una concepción catalana de España, en el terreno ideológico. Y una manera de gobernar o unas prioridades de gobierno de las que se ha hablado muy poco, pero de las que ya se hablará. En cuanto a España, yo creo que hay una visión catalana que es la de la España plural. La España plural, poliédrica, que tiene evidentemente varias visiones.
P. ¿Y eso lo entienden en el resto de España?
R. No. De todos modos el Estatuto no deja de ser un punto de partida para ir a eso.
P. ¿No cree que el Estatuto en vez de ayudar a una idea de que el resto de España comprenda a Cataluña de momento ha dificultado esa comprensión?
R. No se trata de que España entienda a Cataluña, sino de que España entienda que Cataluña tiene una visión diferente de España de la habitual: que hay varias Españas posibles. Que había una Cataluña distinta, se veía venir. Que Cataluña pudiese aportar una nueva visión de España, no.
P. ¿No es imprescindible que España tenga una visión de Cataluña?
R. No, yo creo que la visión que España tiene de Cataluña ya es sabida, y no es de ahora, no es de Zapatero, es de González. Una actitud comprensiva respecto de Cataluña desde España ya la ha habido, incluso con Suárez. Lo que no ha habido es una comprensión de que Cataluña tenía otra visión de España, que quería operar no sobre la parte, sobre ella misma, sino sobre el todo. España lo tiene difícil para funcionar si prescinde de la visión que de ella tiene Cataluña. También es cierto que ahora lo que importa es Europa. Europa es ya nuestra nueva patria grande. No es que queramos huir de España, es que económica, intelectualmente, en todos los terrenos la nueva patria común se llama Europa.
P. Los tres años de tripartito han ayudado a avanzar en esa idea...
R. Creo que sí. La idea de Cataluña, la idea de España y la idea de Europa, han ido avanzando.
P. Pero también ha habido un desgaste político tremendo tanto para el Gobierno catalán como para el Gobierno de Zapatero...
R. ¿Habla de desgaste porque ha durado un año menos de la cuenta la legislatura en Cataluña?
P. No resultó novedoso que el Estatuto topase con el PP, lo sorprendente es que chocara con...
R. Con el PSOE.
P. Con los socialistas del conjunto de España...
R. Claro, evidente.
P. El primer texto del Parlamento catalán fue un shock. ¿Quizás no lo esperaban?
R. Lo esperaban, sí... Sabían perfectamente lo que iba a pasar.
P. ¿Pero hubo un cierto shock?
R. Yo intervine poco en esta fase de la historia, eso lo hizo el Parlament. Por los partidos de la mayoría, tres personas: Joan Ridao (ERC), Miquel Iceta (PSC) y Joan Saura (ICV-EUiA). No digo que no me informaran, pero...
P. ¿No hubo demasiadas sorpresas?
R. No, porque estaba Iceta, más guardián de las esencias socialistas que el propio presidente en cuanto al Estatut.
P. Después del Estatuto que aprobó el Parlament, hubo pacto a la baja entre el nacionalismo catalán de centro derecha y Zapatero.
R. Sí, fue un acuerdo sorpresivo que daba salida a un problema que nosotros, el tripartito, se suponía habíamos creado. Pero esa sintonía entre el Gobierno socialista y el nacionalismo catalán -y el vasco- no es nueva. En Madrid siempre han creído que Cataluña y el nacionalismo catalán eran lo mismo.
P. ¿Usted se ha sentido víctima de una especie de pacto no escrito entre el nacionalismo catalán de centro derecha y el PSOE?
R. No, rotundamente no. Si lo dice por mi retirada, yo ya tenía madurado no presentarme. Mi misión era hacer posible el cambio, abrir el paso a otra etapa, pero no necesariamente participar en ella. En algún momento se planteó la posibilidad de que yo me volviera a presentar con Montilla, haciendo tándem. Pero nunca fue una hipótesis seriamente considerada. Montilla dijo "no".
P. ¿Le pidieron que se volviera a presentar?
R. No.
P. ¿Y si se lo hubieran pedido?
R. No me lo pidieron.
P. ¿Se ha sentido solo?
R. He sentido que se imponía una explicación de lo que estaba ocurriendo que no era la verdadera, y que era imposible luchar contra la falsa. Era tan fácil y además había una víctima tan identificable y eso siempre es atractivo.
P. ¿Zapatero tenía derecho a sentirse defraudado con usted por el Estatuto?
R. La apuesta de la izquierda catalana era dura de tragar para él. Y eso complicó las relaciones Zapatero-Maragall. Pero al final los resultados están ahí y no están mal. Zapatero será elegido otra vez, y de nuevo un socialista va a ser presidente de la Generalitat... Pero hay momentos en que España parece creer que la Cataluña "de verdad" es la nacionalista. No entiende que haya una Cataluña que quiere cambiar España, lo cual es otra cosa. Prefiere la nacionalista que pasa de España, que simplemente es educada con España. En eso [Artur] Mas es igual a [Jordi] Pujol. Y de repente los socialistas catalanes, la izquierda catalana, turba esa paz y dice: "No, si lo que queremos es también ayudar a cambiar España, si nosotros somos españoles de una España distinta". A los nacionalistas, en cambio, les importa relativamente poco lo que ocurra en Andalucía o en Extremadura.
P. El problema es que desde el resto de España a esta izquierda no se la percibe como española sino como nacionalista catalana.
R. Lo que debería entender la izquierda española es que la diferencia entre la izquierda catalana y la derecha catalana es que a la derecha catalana no le interesa España. A la izquierda sí, con lo cual yo ya entiendo que sea más problemático el trato con la izquierda catalana que con la derecha.
P. ¿Cree que identificar a los socialistas catalanes con nacionalistas de izquierdas responde a la realidad?
R. En el Gobierno nuestro lo dominante no ha sido el nacionalismo de izquierdas, ha sido la izquierda y ha sido el catalanismo.
P. Lo difícil es cambiar España a través del Estatuto catalán, ¿no sería más lógico cambiar España a través de la Constitución?
R. Yo encantado. Ha sido el PSOE, vista la nula predisposición del PP, quien ha decidido no cambiarla. En mis primeras conversaciones con el Zapatero, todavía en la oposición, y con Francisco Rubio Llorente empezamos discutiendo cómo tenía que cambiarse el artículo 2 de la Constitución para reconocer a las nacionalidades his-
tóricas. Pero no se avanzó en la reforma de la Constitución y se adelantó la reforma del Estatuto.
P. ¿Pero de verdad creyeron que iba a ser más sencillo?
R. Bueno, digo que lo pareció, porque estando la izquierda en la oposición no había conciencia de la potencia que iba a tener la reacción españolista, que era cantada. Ahora parece que nos hayamos olvidado, pero hubo una campaña de fuerte anticatalanismo: se retiraron depósitos de las cajas de ahorro catalanas en el resto de España, se dejó de consumir cava...
P. Pero eso también obedeció a determinadas actuaciones de algunos personajes de...
R. ¿De Esquerra?
P. El boicot al cava llegó después de que Carod-Rovira dijese que prefería que le dieran los Juegos Olímpicos a cualquier ciudad menos a Madrid.
R. ¿Y a eso había que responder con una retirada de depósitos de las cajas de ahorro? ¿No es eso matar moscas a cañonazos?
P. ¿Son reacciones provocadas por sentimientos españolistas?
R. Provocadas por un españolismo tan enemigo de la España plural como, en cierto modo, determinado nacionalismo catalán.
P. ¿El momento peor para usted fue el de tener que dejar de hablar del 3% de comisiones sobre las obras públicas a cambio de pactar el Estatuto con CiU?
R. El 3% no era un invento mío. Era moneda corriente que eso sucedía y hubiera bastado con preguntar a algunos empresarios madrileños. Fue un momento difícil en la medida en que se ponía a prueba la inmunidad de los nacionalismos, sobre todo el catalán.
P. ¿CiU amenazó con romper el consenso estatuario, y la izquierda cedió ante esa amenaza?
R. Se cedió no sé si exactamente porque la amenaza era real o porque nos habíamos acostumbrado a no hablar de determinadas cosas... Yo no tengo muchas dudas de que fuera verdad lo del 3%, lo que me sorprendió es que siendo verdad y estando en la prensa no se hablase más de ello.
P. Pues se percibe que el Estatuto se pactó a cambio de no hablar del 3%.
R. Eso ya me parece una exageración. No tiene mucho que ver.
P. Artur Mas dijo ante el Parlamento catalán que si se hablaba del 3% CiU rompía la baraja.
R. No la rompió.
P. No se habló más del 3%.
R. Mas amenaza siempre, pero no cumple sus amenazas. En la derecha catalana pesa mucho la real politik ¿Tiene principios? Sí, pero perfectamente descriptibles. La izquierda siempre ha sido más soñadora y más sentimental.
P. Los ciudadanos no entienden que se diga que existe, y luego no se hable del 3%.
R. Los ciudadanos entienden que no se hable y que además eso es una prueba de que la política no es trigo limpio. Pero también es un poco ingenuo imaginar que simplemente hablando se arregla.
P. ¿Y no son los políticos los que deben resolverlo?
R. Sí, pero cuando lo hacen probablemente rompen una regla no escrita de la convivencia política que es "de determinados temas no se habla".

“Es inmoral que gobiernen quienes no ganaron”

2006-11-19T11:53:00.000+01:00

Esta es la frase que repite Mas sin parar desde el 1-N.

Estamos asistiendo a una reedición de la campaña de desligitimización que el PP inició el 14-M.

“Lo que ha pasado en la política catalana no es justo”
“el próximo Govern puede ser legal y legítimo, pero no respeta los buenos usos de la democracia”
“no hubiera pasado en ningún país de la Unión Europea ni tampoco en España”
“resulta inmoral y lesivo para Catalunya que quienes no ganaron en escaños gobiernen”
“ERC y el PSC están debilitando la democracia catalana”
"Fuimos con la mando tendida y el PSC y ERC la rechazaron de manera muy poco democrática, muy grosera"

Las mismas tácticas, los mismos métodos los mismos estilos. Negar que un gobierno pueda formarse por la suma de diferentes formaciones políticas es lo auténticamente inmoral i antidemocrático.
Mas, és cierto, ha ganado en votos y en escaños a todos sus contrincantes. No hay la menor duda ni nadie lo niega. Pero de ahí a vociferar asperamente su amargura va un abismo, el que no deberían seguir cruzando.
El nuevo tripartit és perfectamente legal i moral. És la plasmación de unos acuerdos de gobierno que el sr. Mas ha sido incapaz de conjuranr en torno a su propuesta. No puede gobernar y debería asumirlo con toda naturalidad. Cabreo a parte.
No se ha visto en ningún momento la autocrítica por la deficiente campaña realizada curiosamente calcada del famoso video del PP, aquel de los dobermans, ¿recuerdan?
Por otra parte resulta cínico que Mas plantee que debe reformarse -planteará durante esta legislatura aportaciones a la ley electoral- parcialmente esta Ley que por otro lado sí és injusta i inmoral: el voto de un ciudadano de Lerida vale el triple que el de uno de Barcelona. Ni CiU ni ERC han querido modificarla nunca -todavía nos regimos por la Ley electoral estatal a pesar de tener las competencias para modificarla des de la aprobación del primer Estatut -. ¿Por qué? simplemente porque les beneficia. Elos tienen su fuente de votos en las comarcas del interior.
Mas debería aceptar claramente que no será President y que lo que debe hacer es trabajar durante esta legislatura para convencer. Es la mejor manera de asegurarse que además de sacar más votos será capaz de formar gobierno.
El estilo chusco del PP que han utilizado en la campaña ha rebajado sustancialmente las expectativas que pudieran tener. Los ciudadanos estaban cansados –hastiados –del tripartito y solo una oposición sobria, serena y moderada hubiera podido atraer a votantes de esos partidos. Cosa que han sido incapaces de llevar a cabo.

Pinocho viu

2006-11-18T19:27:00.000+01:00

Ara es diu Eduard Tortajada i és primer tinent alcalde a Badalona, això de mentir se li dona tan bé que ell mateix es creu les seves pròpies mentides. Es planta davant d’una associació de veïns afectada directament per la construcció de la mesquita, i ell fa veure que tot es un gran bulo. La por se li reflexa els ulls.
Però per Engestur corre una carpeta amb el projecte amb tot dissenyat a dins.

Tornem on sempre! a enganyar els ciutadans, a no respondre a les demandes que li fan els veïns: una piscina, una biblioteca, un casals d’avis, una guarderia, etc...
Les mancances d’aquest barri són impressionants.
En definitiva li estan dient que la mancança d’equipament és de tal magnitud, que un sent vergonya , i vostè –socialista- sols pensa a construir un centre religiós.

Compleixi primer amb els programa electoral i desprès tiris a la piscina si vol, però vull que la gent s’assabenti que des d’avui quan relati un conte als meus fills de l’historia d’en Gepetto i els seu ninot -el que cada cop que deia una mentida li creixia el nas- no es dirà pinocho sinó Eduard Tortajada fent honor a la seva habilitat de mentir i no immutar-se.

Carles Muntanè Rodriguez
Coordinador ciutadans pel canvi

Arque l`Atila de Badalona

2006-11-12T11:58:00.000+01:00

Mai ningú ha fet tan mal a la ciutat com aquesta alcaldessa i els seu amics.

Recordo la destrossa de la façana marítima, la desfeta tan brutal que s’ha fet d’una forma irreparable e irrecuperable. Un lloc que hauria de ser emblemàtic convertida en eco-zona. Però vostè l’omple de formigó i pisos per a milionaris. Parlem del port de pescadors? millor un altre dia! El Corte Ingles altra moguda urbanística per que els guanys vagin on sempre o a els de sempre que no són els ciutadans als quals se’ls va prometre un habitatge de protecció.

Es clar que això no dona guanys, altres relacions sí. La Ciutat del Basquet, parlem dels 44000 metres lliurats a personatges propers i amics dels poder que vostè representa de manera tan lamentable; els terrenys de Búfala; les Guixeres; Badalona Sud, Ca l’Arnús. No patiu aviat algú li dirà a l’orella: “encara tenim molts terrenys de equipaments per recalificar”, i a tot això afegim la avinguda Navarra.

Que fàcil és regalar diners que no són teus o no es guanyen treballant amb la suor de la teva front!

Serà vostè l’exemple perfecte de què és el que no ha de fe mai una alcaldessa.

Que passaria si vingués el fiscal anticorrupció? Marbella es quedaria com una anècdota?

Ara entenc el crit que ressona el barris de la ciutat cada cop més i més fort:

MAITE VETE YA.

Carles Muntane
Coordinador de Ciutadans pel Canvi

Suspens pels polítics

2006-11-05T12:11:00.000+01:00

Els ciutadans es fan escoltar amb claredat, no creuem gairebé amb ningú. Han vist com els politics que hauran de portar la responsabilitat del seu futur, es comportaven com criatures: si tu em dones dues l’altre en donava tres. El destí de Catalunya es molt seriós per tractar-lo com una mercaderia. La gent vol les coses clares, sense mentides, recolzar un projecte que generi il·lusió, capaç i fort, deixant de banda els interessos partidistes i fent prioritzar la gent i el país.

L‘abstenció es llegeix amb l‘avorriment que sent la gent del carrer, amb la distancia cada cop mes gran que hi tenen amb els polítics i les institucions. La realitat és que no sols solventen els problemes del dia a dia, ni tampoc els pròxims que ja son quasi una realitat. No s‘estan aportant noves idees, i es viu de renda , de la inèrcia de la maquinaria, però tot te un final, i deurem tots pregats fer un esforç i fer un canvi, si de debò desitgem tenir un futur junts.

Em pregunto on som el 500.000 vots espanyolistes que voten PSOE a les generals. Els mateixos que valien el cap del Pasqual Maragall. El van matar i més de un s‘està penedint ja. Els resultats són contundents: la prepotència i el menyspreu es paguen a les eleccions. El votants saben posar les coses al seu lloc.

Als municipis de l‘àrea metropolitana els resultats, nefastos, tenen una lectura en clau municipal molt concreta, la gestió partidista plenes de mentides i amb cert tocs despòtics que ha dut a terme, per exemple el govern del PSC a l’ajuntament de Badalona, li ha passat factura i li tindrà que passar a les properes municipal, perquè les coses poden no sortir be, però dir que fan politiques de esquerres, quan els fets són d’una dreta rància i dèspota , no te justificació.

Ttinc la certesa que els ciutadans cobraran les deutes pendents amb aquet govern municipal a les properes eleccions.

Carles Muntane

Coordinador Ciutadans pel Canvi

Polítics Valents

2006-10-11T20:31:00.000+02:00

Els politics tenen per costum deixar un regust amarg; esperem molt de ells i la realitat ens deixa dolguts, perquè de ben cert que no sols no engeguen les promeses fetes en la campanya, sinó que al contrari cada cop anem a pitjor ja que el que fan és amagar el problemes amb bones paraules, manipulen el seu significat dins o fora del context per fer-nos passar per l’adreçador.

El que cal es gent valenta que no s’amaguin davant els nous reptes, que tinguin la capacitat de avançar-se als problemes procurant que no comportin una ruptura social. El respecte pels ciutadans deu començar quan per resoldre-li tot allò que els preocupa se’ls solucionin d’allò més ràpid.

La immigració és, i serà, un problema greu. Hem deixat que creixi descontrolat fins el punt que ens trobem en un carrer sense sortida. Tenim barris on la convivència és molt difícil, individus que es fan rics amb la pobresa dels seu compatriotes, altres que creuen que es un paradís pel crim per com els tracten les nostres lleis.

La gran majoria el que vol es treballar en pau, nosaltres hauríem d’haver detectat els indicadors socials que senyalaven la gravetat dels fets que estem vivim. A tothom se li omple la boca de bones paraules però el fets no arriben i si ho fan és tard i en condicions inadequades per tant no solucionant res ni aportant tampoc les solucions necessàries.

La reflexió es clara, deuen de treure’s la por, ser valents, dir la veritat sense que les etiquetes socials siguin un obstacles per afrontar els problemes.

Carles Muntané
Coordinador de CpC Badalona

La foscor del aparell

2006-10-03T19:48:00.000+02:00

Es fàcil entendre el perquè són tan foscos i dominants. Les seves regles són bàsiques , no suporten ningú que sigui diferent, que pugui liderar un projecte que il·lusioni, que s’avanci al seu temps, algú que pel seu caràcter sigui una persona propera a la gent. Una persona amb valors ètics i morals, que te criteri propi, capaç de dur a terme qualsevol empresa per més dificultosa que sigui, és un perill i marquen com objectiu eliminar-lo,tan sa val si es president o un simple obrer, el que importa és enfonsar-lo sense reparar amb mitjans , ni en el cost humà, ni els diners. Es mouen tots els fils, al nivell que calgui, tot se val per aconseguir destruir l’objectiu.

Ells són la part mediocre, són individus envejosos i inútils que es mouen per l ‘interès propi, plens de pors incapaços de fer res per ells mateixos, això si, disposat a realitzar el que calgui pel bé del partit, es a dir el seu propi benefici. S’ excusen en la disciplina per que així ningú trenqui la corda i mantenir-se en llocs de privilegi, sols tenen que realitzar les traïcions oportunes a algun company o amic, sent conscients que reporten grans beneficis, per exemple, pujar d’ un lloc fosc dins l ‘aparell fins al número tres de la llista, com si res, tan se val que siguis un inútil i inculte , el que és importen és que ets obedient i no tens cap criteri, fas el que et manen sense impediments, encara que no sigui ni ètic ni moral, el que conta es que segueixes omplin-te la butxaca , i no dones un pal al aigua.

Amb exemples com el que vivim a Badalona no es gens estrany que la gent fugi de la política perquè la veritat es que els ciutadans no són tan tontos com es pensa el aparell. La rebel·lió pot arribar en qualsevol moment, farts de foscor cal obrir totes les llums i expulsar a tots els vividors. El proper Maig podem canviar les coses, solament hem de creure en nosaltres mateixos.

Carles Muntane
Ciutadans de Badalona

Que car és ser candidat a Badalona

2006-09-29T14:23:00.000+02:00

Mireu, tenim una ciutat plena de mancances; no tenim diners per invertir en quasi res, però per comprar el ser candidata i el primers lloc sí. No importa el cost que tindrà que abonar la ciutat per fer més rics a uns amics del règim, el que importa de veritat es tornar a liderar una ciutat fins i tot, que sigui sense idees ni il·lusió, on no manarà la alcaldessa ni quasi ningú de llista,com es tradició. És trist veure com l’interès individual esta per sobre del col·lectiu, això és una practica habitual a la nostre ciutat, on estan més preocupats en com requalificaran terrenys sense oposició i així fer més rics el seus amics i companys, però les dones maltractades encara esperen els pisos d’acollida, i tampoc se sap quants agents estan assignats per fer el seu seguiment; els habitatges s’han esfumat, Can Arnus una dimensió desconeguda, la ciutat del basquet..., hem regalat 44.000 metres a constructors particulars i el nostres joves ara ja poden anar sota un pont. Quina vergonya que tornin els de sempre.

Fins a tal punt fa anys convivim amb la ineficàcia.

L’impost de vehicles no puja per que ja estem al màxim del que permet la llei i es del tot impossible afegir una pujada, al igual que el IBI, dir la veritat no fa mal, enganyar el ciutadans sí, es evident que tots seguiran , total paga la ciutat, la oposició es un mirall on no pots veure un reflexe nítid.

La realitat final es que els ciutadans tenim que fer fora a tota aquesta fauna de depredadors de recursos, sense consciencia ciutadana, tots junts podem canviar aquesta ciutat, el maig serà la hora de la veritat.

Carles Muntane

Coordinador Ciutadans pel Canvi

Ha habido una tarea de erosión y de demolición de la figura de Maragall

2006-09-26T20:17:00.000+02:00

Frases extretes de l’entrevista publicada avui a el País de Josep Ma.Vallès, conseller de justicia de la Generalitat de Catalunya:

“Ha habido una tarea de erosión y de demolición de la figura de Maragall”

“En la agenda de Maragall han quedado cosas sin acabar, como lo referente a las relaciones España-Cataluña, la posición de Cataluña en el marco europeo y la focalización de la política catalana en el eje derecha-izquierda en lugar del eje catalanismo-anticatalanismo.”

“las fidelidades, en la política profesional, son algo bastante frágil.”

“la renuncia de Maragall fue inducida; subrayo lo de inducida. Este proceso fue inducido desde el PSC y PSOE. También hubo presiones externa de otros partidos y de los medios de comunicación”

“Como somos progresistas y optimistas históricos (CpC) creemos que a medio y largo plazo las cosas volverán a su sitio. El proyecto de Maragall acabará por culminar”

“El acuerdo de relación entre CpC y PSC deja claro que los diputados de nuestra plataforma no apoyarán a ningún otro candidato que no sea José Montilla para presidir la Generalitat”

“CpC tendrá que hacer una reflexión tras las elecciones, pues el nuestro no era un proyecto que debiera durar a toda costa. Sin embargo, una plataforma como la nuestra o similar a la nuestra tiene futuro desde el momento en que hay gente con ganas de incidir en la política sin hacer de ella una forma de vida”

Comunicat de Ciutadans pel Canvi i el Partit dels Socialistes de Catalunya

2006-09-25T16:49:00.000+02:00

Comunicat de Ciutadans pel Canvi i el Partit dels Socialistes de Catalunya
22/09/06

1. El PSC i CpC comuniquen que han acordat un Protocol de Col·laboració, per tal de mantenir i consolidar les seves relacions polítiques. Aquest Protocol, després de valorar molt positivament la relació mantinguda al llarg dels darrers vuit anys, ratifica la renovació de la coalició entre el PSC i CpC de cara a les properes eleccions al Parlament de Catalunya.

2. El Protocol, a banda de fixar els objectius bàsics de la relació política entre ambdues organitzacions (entre d'altres, mobilitzar socialment i electoralment en favor d'un projecte polític d'esquerres i federal, i promoure la participació dels ciutadans en la vida política), amplia la col·laboració mantinguda fins ara, més enllà de la participació institucional, als àmbits sectorial i territorial.

3. Tal i com preveu el Protocol, el PSC i CpC han acordat també un Conveni ad hoc per a fixar les condicions de la coalició de cara a les eleccions autonòmiques del proper 1 de novembre. Aquest Conveni té un apartat programàtic que, en l'estela del projecte liderat per Pasqual Maragall des del 1999, recull qüestions com:

el desplegament de l'Estatut amb la voluntat d'enfortir les polítiques socials; l'elaboració de la Llei Electoral; l'elaboració de la Llei territorial i les vegueries;
impulsar l'Espanya federal; polítiques de participació activa a Europa; enfortiment de l'Eurorregió;
polítiques de cooperació amb la Mediterrània; doblar en quatre anys el pressupost de l'Agència Catalana de Cooperació pel Desenvolupament;
l'aprofundiment en els mecanismes de participació ciutadana; l'extensió del dret del vot als immigrants, dins les previsions de la Constitució
continuar i consolidar les polítiques socials (educació, salut, benestar social, habitatge) i mediambientals iniciades la darrera legislatura; explorar les possibilitats de la Renda Bàsica de Ciutadania, d'acord amb les previsions del nou Estatut.

4. El Conveni estableix la presència a les llistes de la coalició PSC-CpC de sis candidats per a la llista de Barcelona: Josep Maria Balcells (16), Antoni Comín (22), Mohammed Chaib (26), Rosa Maria Ferrer (29), Esperança Aguilà (32) i David Aaron López (38); tres per Lleida: Francesc Boya (4), Manela González (7), Mercè Agustí (8); un per Tarragona: Carme Mas (8); i un per Girona: Jordi Sargatal (tancant la llista).

5. El Conveni estableix també que:

A. Els diputats i les diputades inclosos a les llistes a proposta de CpC s'organitzaran com a sub-grup en el sí del Grup Parlamentari Socialistes-Ciutadans pel canvi.

B. Els diputats i les diputades inclosos a les llistes a proposta de CpC només donaran suport d'investidura al candidat socialista, José Montilla, per presidir un govern progressista.

Reflexió de futur

2006-09-11T23:31:00.000+02:00

Estem a les acaballes de les legislatura, i seguim perdem pistonada amb altres ciutats dels voltants, de ben cert que es necessita un canvi general, és l'hora de passar comptes, tenint present que per haver tingut un govern progressista d'esquerra, els seus resultats són decebedors, mes propers a una dreta dura, que pensen mes com aferrar-se a la cadira, sense pensar en els ciutadans: mirem el port, Can Arnus, programa de habitatge, la manca de guarderies, de neteja els carrers, la tala d’arbres, la immigració, la manca de pressupost tot i ser la ciutat mes cara d’Espanya.

Per cert parlem de la capital. Algú em fa cinc cèntims de les promeses de ZP al Palau San Jordi, sobre el estatut, el mateix que ha suposat el càrrec a Maragall, per alegria dels espanyolistes i els membres de l’aparell del PSC que amb petit comitè, sobre tot a la nostre ciutat, s’han felicitat per aquest fets.
Teniu present que Roma no paga traïdors, i el temps posa tots al seu lloc.

Esperem que els nostre ciutadans no es deixin entabanar per mes mentides i provoquin un nou corrent que aporti polítics valents i amb decisió pròpia no supeditats els desitjós del Baix Llobregat.

Carles Muntane

Coordinador CpC Badalona

Una decisió erronia i perjudicial

2006-09-10T20:54:00.001+02:00

Decidir que es cedeixin terreny públic per construir una mesquita, es obrir la caixa del trons. Demà vindran altres religions i estarem obligats a cedir-los per no haver de entrar en greuges comparatius.

Un altre gestió penosa, fins i tot la de la associació de veïns , que es permetent dir que tothom esta d acord; dient que han fet una assemblea on sols van anar quatre persones. No cal dir que vendre el veïns esta molt ben pagat per aquest ajuntament:

Primer una associació deuria representar al 20 per cent com a mínim per poder ser decisiva del contrari no deuria tenir valor, es a dir un barri que te 5000 veïns , 1000 tindrien que estar associats. Però això no interessa perquè serien el veïns els que dirigirien els seus destins.

Es el moment de demanar el pisos dels nostres joves, soterrar l’autopista, soterrar la via del tren, mes seguretat, me neteja , universitat ja ,etc......
Desprès vindran dient mes mentides com sempre. Aquesta ciutat vols polítics nets i valents, no els que tenim.

Per tot això demano la dimissió dels politics implicats , no mereixen seguir el capdavant dels nostres destins.

Carles Muntane
Coordinador Ciutadans pel Canvi Badalona

Missatge de Pasqual Maragall

2006-07-26T19:31:00.000+02:00

A la Ciutadania pels Canvis

Sé del suport rebut per part de CpC, ja en la Convenció a Sant Cugat i posteriorment durant la campanya del referèndum, per tal que repetís com a candidat del PSC a la presidència de la Generalitat. En primer lloc, vull agrair-vos-ho de tot cor, alhora que em permeto fer-vos avinents algunes consideracions sobre la meva decisió.

Ha estat una decisió força meditada i en cap cas fàcil de prendre, motivada per diferents raons que es resumeixen en el convenciment d'haver complert els grans objectius que ens vam plantejar quan fa vuit anys vaig anunciar la meva candidatura, i en la creença ferma que és hora de donar pas a nous equips, a noves persones.

Ningú m'ha fet fora. Me'n aniré a la tardor havent fet la feina que volia fer. No tota però sí la més important.

Entre els objectius assolits, el nou Estatut és clau: obre una nova etapa en la història de Catalunya i el seu autogovern. La campanya per al referèndum em va permetre copsar que hi havia un sentiment general de satisfacció perquè Catalunya fes un gran pas endavant, i la clara majoria amb què la ciutadania va aprovar l'Estatut ho ha ratificat.

L'altre gran objectiu, a la llarga decisiu, és un nou tipus de govern, més arrapat a la terra i a la gent, més proper i més efectiu. Crec que hem obert la porta a aquest tipus de governació. I crec que CpC, al llarg dels darrers 8 anys, ha estat un factor absolutament decisiu per a fer-ho possible.

Sé que la meva decisió pot haver provocat desencís, i em sap greu. Però crec, honestament, que he fet el millor que podia fer per preservar el projecte que he defensat i defensaré per Catalunya.

2. Sobre el paper de CpC durant aquests 8 anys

CpC ha estat un actor clau per a permetre el canvi a Catalunya que hem viscut aquesta legislatura passada, i que ja es va començar a sembrar en l'anterior.

Sense CpC, d'entrada, no hagués estat possible la meva arribada a la presidència de la Generalitat. No en tinc cap dubte.

Sense CpC, en segon lloc, el camí per a fer possible el govern tripartit potser no hagués estat transitable.

El canvi que hem viscut a Catalunya els darrers anys té molts elements que cal reconèixer en tota la seva justa dimensió:

hem fet possible l'alternança a Catalunya, que era quasi una necessitat de salut democràtica

hem fet possible l'arribada de les esquerres al govern per primera vegada

hem dissenyat un programa de reformes socials -en l'escola, en la salut, en la justícia, en les prestacions socials, en la política de seguretat, de vivenda, en la política territorial, urbanística i mediambiental, etc.- i l'hem començat a implementar.

hem fet possible un salt històric en l'autogovern, gràcies al nou Estatut.

hem pogut, des de Catalunya, iniciar un procés de reformes en l'estructura territorial d'Espanya i de la seva cultura política que no ha estat gens fàcil, però que la situa irreversiblement en el camí de la federalització

En totes i cadascuna d'aquestes dimensions del canvi, CpC hi ha tingut alguna cosa a veure. Hi ha contribuït, ja sigui a través de les idees, de la mobilització ciutadana, de la participació institucional.

A banda, CpC ha estat un dels millors exponents d'un element sense el qual el canvi estaria mancat:

el canvi de la cultura democràtica, de la del govern, les institucions, i la dels ciutadans, per tal d'aproximar la política i permetre la participació efectiva de més gent en l'organització de la vida col·lectiva.

Aquest canvi cultural necessita organitzacions com CpC, a la vegada cíviques i amb una presència institucional.

3. Sobre el futur del projecte d'esquerres i progressista per a Catalunya

El projecte catalanista i de progrés que he tingut l'honor d'encapçalar té molt de futur. N'estic convençut. Amb multitud d'aportacions, amb moltes sensibilitats i accents, hem posat les bases per anar més lluny.

Ara no ens hem d'aturar. Amb més força que mai, i amb una visió oberta i plural del catalanisme, hem d'insistir en l'anhel d'un país més equilibrat, més confiat i més obert.

Hem de contribuir des de molts espais a construir un tipus d'esquerra, de socialisme, de progressisme a Catalunya, obert, transversal, anti-dogmàtic, catalanista i europeista.

Aquest esforç es fa des de dins dels partits, però és imprescindible fer-lo també des de fora, des d'organitzacions socials afins, que siguin capaces de generar sinèrgies i construir una constel·lació més ampla per a tirar endavant el nostre projecte de canvi a Catalunya i de canvi a la política.

CpC és, crec, un actor imprescindible en aquest procés.

Hem de ser un dels motors d'Europa des del Mediterrani, com ja hem estat, amb l'Estatut, els iniciadors d'una nova etapa en l'evolució política espanyola - que ara farà un pas de gegant amb la pau a Euskadi. L'Europa política ens espera -l'Europa federal, si voleu- i organitzacions com CpC poden ser un factor per a la constitució de les xarxes europees que ens l'ajudin a construir. Sense l'Europa política, el món, la globalització amb rostre humà, té mala solució. I l'Europa política, avui, està en pana.

Sempre estaré compromès en aquesta línia. Espero que arreplegarem una pila d'amics rere aquests objectius. Amb el socialisme català, que és el meu credo de sempre, i amb la ciutadania que està pels canvis que ara cal fer.

Pasqual Maragall

ISRAEL-PALESTINA

2006-07-18T14:12:00.000+02:00

COMUNICAT DE CIUTADANS PEL CANVI SOBRE LA SITUACIÓ A ORIENT MITJA.

La defensa d’un Estat no es pot basar en la conculcació dels Drets Humans. En aquest sentit, recolzem les declaracions de José Luís Rodriguez Zapatero sobre el conflicte a Orient Mitjà.

El terrorisme contra civils o el rapte de militars israelians és injustificada. Tanmateix, considerem que l’ús de la força per part del Govern Israelià és completament desproporcionada.

Cal recordar, en aquest moment, que en l’origen del conflicte hi ha la negativa d’un Estat, l’Israelià, a acceptar les resolucions de les Nacions Unides sobre Palestina.

Ciutadans pel Canvi

17 juliol 2006

Maragall queda’t, estem amb tu.

2006-06-20T14:53:00.000+02:00

Al mitin de final de campanya celebrat al Poliesportiu de La Mar Bella de Barcelona en què vam participar el Ciutadans de Badalona, recolzarem el nostre president.

No va ser fàcil. Les múltiples pressions que vam rebre per que retiréssim les nostres pancartes van ser constants fins el punt que abans de finalitzar l’acte vam haver de marxar.

L’actitud d’alguns dirigents del PSC que organitzaven l’acte va ser prepotent i desconsiderada.

Rebutgem qualsevol ingerència en la nostra independència social i política. Aquest no és el nostre estil. Potser al PSC fan falta canvis profunds de persones i d’estils.

Malgrat tot nosaltres vam ser-hi i vam dir la nostra.

Maragall President.

Noticia a El Punt
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=1944181

Noticies a l’Avui
http://www.avui.cat/avui/diari/docs/index4.htm

Noticies a el Mundo
http://www.elmundo.es/elmundo/2006/06/16/espana/1150488606.html

Les coses al seu lloc

2006-06-04T13:10:00.001+02:00

El primer secretari del PSC a Badalona, el sr. Jordi Serra va fer ahir unes declaracions a El Punt una mica contradictòries:
«Si algú vol posar seny en les relacions entre tots els militants (del PSC) i crear un bon clima, aquests som nosaltres, que no hem respost cap atac que ens hagi vingut des de Ciutadans pel Canvi (alguns són militants en actiu del PSC), la plataforma Badalona + (on també hi ha militants del PSC que li han donat impuls), la plataforma de socialistes pel joc net (sector del PSC dirigit per E.Tortajada) i els anònims que han circulat per Internet.»

Ciutadans pel Canvi de Badalona podem dir clarament que en cap moment se’ns ha estes una mà de diàleg, ans al contrari se’ns ha vedat en qualsevol acte públic o en els mitjans de comunicació controlats pel Govern municipal.
Ningú no pot dir que a Badalona PSC i CpC han anat juntets de la ma. Els Ciutadans de Badalona han estat molt crítics amb las maneres de govern del PSC i de la manca de control manifest de l’Ajuntament. Això no ho diem nosaltres sols. Ho diu la practica totalitat de la ciutadania que sap alguna cosa de les que es fan a l’Ajuntament.
Paradoxalment hem estat més crítics que alguns partits com IC-EUiA i ERC, que han recolçat en tot moment la política municipal del PSC. Per tant també són corresponsables de la situació de desgovern i de decadència que s’ha apoderat de la nostra estimada ciutat. Badalona necessita un altre model de fer política. Ja prou de política interna adreçada sols als seus militants. És l’hora de fer una política de cara a solucionar els problemes de les persones, dels ciutadans de Badalona.
És obertament manifest que Ciutadans no te RES a veure amb la política caotica i despreocupada que practica el PSC a la nostra ciutat.
No te RES a veure que el PSC i CPC tinguin un pacte de govern al Parlament de Catalunya i s’hagin presentat en coalició. El PSC i Ciutadans de Badalona tenien obligació d’anar en coalició amb Ciutadans a Badalona i mai va haver una entesa entre ambdues formacions badalonines desestimant aquesta formació anar en coalició amb cap altre formació o anar de forma independent.
Però els temps han canviat i hem considerat que és el moment de que Badalona tingui un altre govern. Badalona es mereix un altre alguna cosa més que una govern que no funciona i que ens enfonsa – a la tercera ciutat per població de Catalunya- en les profunditats de la sordidessa i mediocritat com a poble.
La darrera mostra de que PSC i Ciutadans no tenen projecte en comú ha estat la desestimació per part del PSC d’invitar a Ciutadans a treballar en la campanya de l’estatut. Tots els partit tenen un racó a la caseta instal·lada a la plaça de la Vila. Però ciutadans que governa a la Generalitat juntament amb el PSC no ha estat invitada.
Algú necessita més dades que demostrin l’absolut divorci de les dues formacions a Badalona. Dons si algú dubta més val que recordi una dada Ciutadans ha pres la decisió de presentar-se a les eleccions municipal. I no ho fem amb la intenció de tenir una presencia testimonial, no. La nostra aposta és per aconseguir els vots suficients que ens permetin accedir al govern de la ciutat. No comptem amb al PSC. Cal que ho tinguin clar.
Paraula.

Nota: El Sr. Serra hauria de prestar menys atenció als anònims d’internet i atendre els nombrosos problemes generat a la ciutat i que no tenen res d’anònim.

Comunicat sobre l'escàndol del Pla d'Habitatge

2006-04-28T23:58:00.000+02:00

DAVANT LA INFORMACIÓ PUBLICADA ALS MITJANS DE COMUNICACIÓ SOBRE L’INCOMPLIMENT DEL PLA D’HABITATGE PER PART DEL GOVERN MUNICIPAL I A LA VISTA D’ALGUNES INFORMACIONS MANIPULADORES, CIUTADANS PEL CANVI DE BADALONA VOL MANIFESTAR:

Que després d’haver exposat públicament els nostres punts de vista al respecte als mitjans de comunicació ja fa uns mesos, motiu pel qual vam rebre atacs furibunds per part de la direcció del PSC de Badalona i que van provocar una forta tibantor entre el PSC i els seus socis de govern fins al punt de que la regidora d’habitatge va abandonar les seves competències en matèria d’habitatge, novament avancem i volem fer públic més àmpliament el nostre posicionament:

Que per motius clarament electoralistes es va presentar als ciutadans de Badalona un Pla d’Habitatge sense contar amb cap estudi rigorós i seriós (com s’ha demostrat) i que un partit al govern des de fa quasi trenta anys podia –i devia- haver elaborat perfectament.
Que els responsables, malgrat tot, es van atrevir a muntar un espectacle públic sortejant uns pisos (un miler) per la construcció dels quals no tenien ni la més mínima planificació i que, per tant, no es farien mai. Tot això amb l’agreujant de posar l’alcaldessa al front de la pantomima, i des de la seva petulància continuar amb el farol, intentant implicar altres formacions polítiques, tant en l’acceptació del projecte com en la desfeta posterior. Aquests continuen al Govern amb el seu silenci còmplice sobre els fets.
Que la irresponsabilitat del govern municipal arrossega a tot l’Ajuntament de Badalona (que som tots els ciutadans/nes que paguem els nostres impostos) a una situació desvergonyida on:

En primer lloc, s’han eludit les responsabilitats personals i directes (cap d’ells ha dimitit o ha cessat per l’escandalós frau als ciutadans ) i
En segon lloc, s’ha col•locat el conjunt dels ciutadans afectats i alhora perjudicats pel frau (es van presentar sis mil sol•licituds d’habitatge) en una situació d’impossibilitat d’accedir a cap habitatge de protecció oficial a preu assequible. D’accedir a un habitatge de preu lliure ni parlar-ne.

Que alguns d’aquests ciutadans –amb números baixos del sorteig - en exercici dels seus drets, demanen una solució a aquest despropòsit i s’han constituït en plataforma per tal de forçar l’ajuntament a donar-los una solució.
Que la resta dels ciutadans que van fer la sol•licitud – amb números alts al sorteig- han quedat totalment desatesos pel Govern municipal i sense ningú que els representi.
Que el prop d’un miler d’habitatges sortejats s’han quedat en només 350 segons el sr. Guardiola.
Que s’està fent publicitat de què no es faran més que aquests 350 pisos degut al altíssim nombre de renúncies dels sol•licitants i que per aquest motiu... fins i tot sobraran pisos!
Que pretenen fer-nos creure que dels 6000 sol•licitants 5650 no necessitaven habitatge protegit i han decidit renunciar quan els hi ha oferit!
Que aquest és el missatge que està traslladant, de forma desvergonyida i reprobable- a l’esmentada plataforma i a l’opinió pública de manera que el Govern municipal pugui dir –amb tota la barra- que ha complert el seu compromís.

Per tot això CpC de Badalona

Reconeix el dany efectuat als badalonins perjudicats per la irresponsable actuació del govern municipal.
Es solidaritza amb ells demanant la compensació del possibles perjudicis causats i la recuperació de la il•lusió generada en els seus projectes de futur.

I demanem que

Es construeixin tots els habitatges sortejats
Es redacti un Nou Pla d’habitatge pels propers anys, aquest cop sí, amb rigor, serietat,
transparència i participació de les forces socials i polítiques del municipi en un tema tan transcendental pel benestar dels nostres ciutadans.
Les dimissions dels culpables d’aquest frau majúscul a les persones necessitades d’habitatge públic i
La petició de perdó per part de l’Alcaldessa a tota la ciutadania de Badalona per aquest desvergonyit Pla i la posterior i continuada burla.

Assemblea General de CpC - LA CONVENCIÓ

2006-04-18T21:06:00.000+02:00

Com cada any CpC organitza la seva Convenció d'acord amb els estatuts de la nostra associació. La 7a. marcarà, sens dubte, el nostre futur com a organització.

En aquesta Setena Convenció, sota el lema La convivència a debat, seguim treballant per l’articulació d’un moviment cívic que vol contribuir -sense afany d’exclusiva- a impulsar el canvi en la forma de fer política al nostre país, en col·laboració amb altres entitats i organitzacions que comparteixen aquests objectius.

Aquest any ampliarem els nostres coneixements en l'àmbit de la convivència, concretament debatrem els següents temes: convivència entre generacions, convivència amb l’entorn i convivència entre cultures i pobles. Un cop celebrat el debat, farem arribar les propostes sorgides, si s'escau, a les institucions competents en cada matèria.

El Comerç Badaloni al Ple

2006-03-29T13:18:00.000+02:00

Mentre els comerciants feien la demanda d'ajut perque el comerç de proximitat no desaparegui, el Ple aprovaba l'ampliació del sòl comercial a la ciutat del Basquet.

Text llegit al Ple del dia 28 de març pel representant de la plataforma ciutadana “Badalona+” sr. Rafael Flores.

Ciutadans pel Canvi de Badalona dona suport al contingut d'aquest text i demana a l'equip de govern que expliqui quines són les seves propostes per reactivar i garantir la supervivència del comerç de proximitat.

“Alcaldessa, Regidors:

Ahir a la tarda els membres de la plataforma Ciutadana “Badalona +”, ens varem reunir amb 60 persones vinculades al comerç de la ciutat, varem tenir tres ponents:

Sra. Mirta Alvarez, Presidenta de la Associació de Comerciants del carrer Progrés.
Sr. Albert Badia, President de la Associació de Comerciants de la Salut.
Sr. Oriol, membre i portaveu de la junta de comerç del centre.

Entenem que tots tres son legals representants de una bona part del comerç de la ciutat.

De les deliberacions i aportacions vàrem arribar a les següents conclusions que tot seguit us describeixo:

1- El comerç tradicional de Badalona, veu amb dificultat el seu futur, la implantació de dues grans àrees comercials com “El Corte Ingles” i “La Capital europea del bàsquet”, tos dos centres sumen 25.000 metres de superfície comercial, es una xifra excessiva i que s’ha de afegir al centres de Montigala, Diagonal Mar, i Les Glories, tots ells a menys de 10 minuts de Badalona.

2- La unió de associacions de comerciants de Badalona, te un estudi on demostra que mes de un 30% del comerç actual deurà tancar les seves portes i això representa:

Carrers buits i locals tancats
Famílies senceres sense mitjans de vida.
Acomiadament de personal empleat a les botigues.
Instal·lació massiva de botigues de immigrants sense cap suport legal.

3- Es necessari que el Ajuntament cregui en el comerç de ciutat, que es el mes humà en el tracte i en el servei, també el comerç es el millor vertebrador del barri, el comerç de ciutat dona vida i llum als carrers, estableix contacte entre veïns, i sense ell la ciutat seria deserta oi sense vida.

Per tot l’exposat, demanem a aquest ajuntament que indiqui quina estratègia te, cas que la tingui, per dinamitzar els centres comercials de la Ciutat, e impedir que un dels pocs atractius que te Badalona, com es el nostre comerç de proximitat, es perdi de forma irreparable per als Badalonins del present i del futur.

Per acabar si m’ho permeten llegiré un escrit del llibre “INFOME SANUY” signat per el escriptor Francesc Sanuy , ex-conseller de Comerç – Industria i Turisme de la Generalitat de Catalunya.

El text diu així:

¿Se’n adonen els governants de les ciutats del que representa la presencia de les botigues al carrer? Són el punt de torbada, de conversa, de cordialitat, i de relacions entre veïns. Qui no ha trobat alguna vegada una cadira per seure, un telèfon per demanar ajut, un lavabo en cas de urgència, o la primera trinxera de la seguretat ciutadana.

Al vespre els aparadors contribueixen al tranquil·litzador enllumenat de la via publica, Tot plegat un patrimoni fonamental que no es pot dilapidar, i molt menys per imposició de uns grups lucratius nacionals o estrangers.

Moltes gracies per la seva atenció.”

Mentre els comerciants feien aquesta petició, l'Ajuntament, sensible a les seves peticions, aprovaba en el mateix ple l'ampliació de sòl comercial a la ciutat del bàsquet.

Si els comerciants tenien algun dubte sobre les intencions de negociació de l’Ajuntament per donar solucions als greus problemes que pateix el comerç de proximitat, crec que amb aquesta aquesta aprovació els quedarà una mica més clar.

Declaración de “Alto el Fuego Permanente”

2006-03-24T20:20:00.000+01:00

Ciutadans pel Canvi de Badalona da la bienvenida al anuncio de “alto el fuego permanente” del grupo terrorista ETA y manifestamos:

1. Que CpC desea expresar su tremendo júbilo, aún desde la prudencia y precaución, por lo que puede suponer para tantos vascos y vascas que viven desde hace años soportando las amenazas, extorsiones y atentados y para el resto de ciudadanos españoles que hemos sufrido los atroces zarpazos del terror.

2. Que apostamos por el dialogo sereno, firme y permanente hasta conseguir que la banda terrorista comunique el abandono definitivo de las armas y su disolución.

3. Que deseamos que esta negociación culmine con la vuelta a la normalidad democrática en el país vasco y que los ciudadanos puedan disfrutar de las libertades que hasta el día de hoy se les ha negado por la amenaza o por el miedo.

4. Que damos nuestro apoyo a las instituciones del Estado para que se vean respaldados en la toma de decisiones, algunas sacrificadas, que se habrán de adoptar aún preservando los valores irrenunciables del Estado de Derecho.

Miquel piqueres membre de la C.Permanent

2006-03-23T19:40:00.000+01:00

El nostre company de CpC Badalona en Miquel Piqueres ha estat elegit nou membre de la Comissió Permanent de Ciutadans pel Canvi. És un professional competent i molt implicat a aconseguir una millora de les condicions de vida dels nostre ciutadans i de la qualitat civico-política de la nostra societat Badalonina.

Felicitats i bona Feina!

RADIO-4 Comunicat de la Comissió Permanent de Ciutadans pel Canvi

2006-03-23T18:54:00.000+01:00

1- Davant la possible reestructuració de RTVE a Catalunya i Ràdio 4, Ciutadans pel Canvi mostra la seva preocupació per un fet que pot suposar una notable disminució de l'espai mediàtic en català, especialment del servei ofert pels mitjans públics.

2- CpC demana que s'explorin amb total transparència per a la ciutadania tots els camins possibles per a la seva viabilitat, amb ple respecte als drets dels treballadors i treballadores de RTVE. CpC mostra el seu reconeixement al treball que l'equip humà de Televisió Espanyola a Catalunya i Ràdio 4 està realitzant.

3- CpC creu que cal obrir un debat profund sobre el paper que han de jugar els mitjans de comunicació públics en el seu exercici de servei per a la promoció cultural i com a garants del dret de tota ciutadana i ciutadà d' accedir a una informació fefaent, rigorosa i plural.

Ciutadans pel Canvi

Acte Debat sobre el Comerç a Badalona

2006-03-23T18:36:00.000+01:00

Ciutadans pel canvi
us invita a
l’ACTE – DEBAT
que organitza Badalona +

Dilluns dia 27 de març a les 20,30 h. al Club Natació Badalona
(c/ Eduard Maristany – s/n.)

QUÈ PASSA EN EL COMERÇ DE BADALONA ?
TÈ FUTUR EL COMERÇ TRADICIONAL ?
Temes de ciutat que ens afecten directament.

PARTICIPEU-HI ¡

Renovació estatutaria de la Comissió Permanent de CpC

2006-03-18T08:25:00.000+01:00

En la seva darrera reunió del dia 11 de març, la Coordinadora de Ciutadans pel Canvi va elegir els nous membres de la Comissió Permanent, d’acord amb les previsions estatutàries de l’associació. En funció dels estatuts, han deixat de formar-ne part les persones que n’eren membres des de març del 2000, quan va ser elegida per primera vegada aquesta Comissió Permanent. D’aquesta manera es compleix la regla de limitació de mandats –màxim de sis anys en dos mandats- que l’associació imposa per a facilitar la renovació en la composició dels seus òrgans.

Les persones que han deixat la Permanent són:

Lourdes Altés (socis no adscrits)

Mohammed Chaib (parlamentari)

Evenci de los Aires (Terres de l'Ebre)

Ramon Espasa (parlamentari)

Eva Ferrer (Xarxa de Voluntaris)

Núria Gelonch (Educació)

Julià Montoya (Defensa de la Barceloneta)

Oriol Nel·lo (parlamentari)

Pere Serra (El Prat de Llobregat)

Teresa Serra (parlamentaria)

Josep M. Vallès (parlamentari)

La nova Permanent és integrada per

Mercè Agustí (Terres de Ponent)

Francesc X. Boya (parlamentari)

Carmen Carretero (parlamentària)

Antoni Comín (parlamentari)

David Elvira (Sanitat)

Rosa Maria Ferrer (Polítiques Socials)

David Aaron López (Soci no adscrit)

Mariano López (Sostenibilitat i Medi Ambient)

Rafael Martín (El Prat de Llobregat)

J. Antoni Martínez (Juristes)

Carme Mas (Camp de Tarragona)

Xavier Muñoz Puiggròs (Gestió Pública)

Mateu Piñol (Maresme)

Miquel Piqueres (Badalona)

David Suñol (Sant Cugat)

Pep Targa (Comarques Gironines)

Carme Valls (parlamentària)

En la reunió del mes d’abril, es procedirà a la designació dels titulars de la presidència, secretaria i tresoreria, així com de la Comissió Delegada.

En donar compte d’aquesta decisió i en nom dels qui deixem de formar part de la Permanent, vull agrair la col·laboració rebuda de tots els membres de l’associació mentre hem tingut la responsabilitat de coordinar les seves actuacions.

Estem convençuts de que s’obre una etapa nova, que serà molt positiva per als objectius inicials de l’associació.

Uns objectius -que per la seva ambició- segueixen i seguiran vigents durant molts anys.

Josep M. Vallès

Actes de CpC a BADALONA

2006-03-01T09:36:00.000+01:00

Dissabte dia 25 de febrer
21:00 -- LA NOVA POLÍTICA TERRITORIAL A CATALUNYA
Sopar-debat amb Oriol Nel•lo, Secretari per a la Planificació Territorial de la Generalitat de Catalunya
Organitza: Plataforma de Badalona de CpC

RESUM DE L’ACTE.
Davant d’una trentena de socis de Ciutadans pel Canvi a Badalona és va celebrar un sopar amb la presencia de OrioL Nel•lo Secretari de Planificació Territorial del Govern de la Generalitat de Catalunya. Té al seu càrrec la coordinació del planejament territorial i urbanístic del govern regional, així com el desenvolupament de les polítiques de sòl, paisatge i rehabilitació urbana.

L’acte va ser introduït per Miquel Piqueres de la Plataforma badalonina de CpC que va presentar l’invitat.

Aquest va prendre la paraula i va iniciar la seva intervenció plantejant-se quin era el problema de l’habitatge i com s’ha generat la situació actual on no existeixen possibilitats d’adquisició d’un habitatge per una majoritària capa de la societat.

Acte seguit va passar a exposar les solucions que el Govern de la GC estava proposant.
Va explicar que el Govern es proposa actuar en tres fronts: rehabilitació, sol i construcció. El primer pasa és la llei d’urbanisme, que obliga alas promotors a destinar a habitatge protegit el 20% del sostre per construir i altre 10% a habitatge concertat. La decisió d’afectar al sostre i no al sòl és estratégica. Els habitatges protegits son de tamany més petit que les de promoció lliure,(/sobre 70m) D’aquesta manera, va dir, també s’aconsegueix que els pisos de protecció no es concentrin en llocs determinats. El barris amb problemes tendeixen a tenir preus mes baixos així com menys infrastructures.

Va parlar de la Llei de Barris que va se la primera llei aprovada a la legislatura i que atorga fons per a la rehabilitació INTEGRAL dels barris (60 propostes en l’actualitat) per tal de recuperar zones deprimides per tal que no es converteixin en guetos. contemplant els aspectes:
Espais nous públics.
Equipaments, façanes, etc.
Dinamització comercial
Programes socials...
En referència a la qüestió de planejament urbanístic s’està elaborant un Pla metropolità per acordar:
Infrastructures: carreteres, túnels, ferrocarril...
Sòl que volem per habitatge, serveis, comerç, indústria i zones verds.

En el torn de preguntes es va parlar dels laterals de l’autopista a Badalona i els seus processos expropiatoris,el tunel de la B-500 , i el futur de la vivenda publica a Badalona .

Actes de CpC a BADALONA

2006-02-23T23:38:00.000+01:00

Fes un forat a la teva agenda!

Dissabte dia 25 de febrer
21:00 -- LA NOVA POLÍTICA TERRITORIAL A CATALUNYA
Sopar-debat amb Oriol Nel·lo, Secretari per a la Planificació Territorial de la Generalitat de Catalunya
Organitza: Plataforma de Badalona de CpC
Per a més informació, podeu trucar al 93 317 12 14

CpC es presentarà a les eleccions municipals de Badalona

2006-02-21T21:21:00.000+01:00

Definitivament, ja és un fet: CIUTADANS PEL CANVI es presentará a les eleccions municipals a la nostra ciutat.

Després de força debat intern Ciutadans pel Canvi ha decidit presentar candidatura a les properes eleccions municipal de Badalona.