MANIFEST DE CpC

MANIFEST

La Coordinadora de Ciutadans pel Canvi (CpC), davant la politització creixent de la
justícia en casos com el judici per presumpta prevaricació del jutge Baltasar Garzón i en relació a totes aquelles actuacions encaminades a la recuperació de la memòria històrica i el reconeixement i dignificació de les víctimes de la Guerra Civil i de la dictadura franquista, i de les actuacions del Tribunal Constitucional, manifesta:

1. La necessitat urgent de modificar la legislació espanyola per imperatiu ètic i
democràtic, per tal d’adequar-la al marc internacional, tal i com ha recomanat
en diverses ocasions el Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides (novembre
2008)1.

2. Tot el suport a aquelles persones, entitats i col—lectius que,tant a nivell
individual, professional o institucional, del nostre país o d’altres indrets del
món, han lluitat i lluiten per la preservació de la memòria històrica i
democràtica i contra la impunitat dels crims de la dictadura, perquè són un
referent de responsabilitat moral i ètica, que ens ha d’esperonar a construir amb
dignitat el nostre esdevenidor.

3. Cal una reforma profunda i urgent dels òrgans del Poder Judicial i del
Tribunal Constitucional, àmbits de l’Estat que no han evolucionat d’acord amb
la resta de les nostres institucions i de la societat en la seva diversitat. Només una justícia independent i eficient en la seva acció, estructurada d’acord amb la
lògica de l’Estat autonòmic en el marc d’una Constitució plenament federal,
pot garantir una democràcia de qualitat en el nostre país.
Per aquestes raons, Ciutadans pel Canvi dóna suport a les accions i mobilitzacions que la societat civil organitzada i la ciutadania en general està plantejant per reivindicar el compromís amb els valors democràtics, el respecte i la garantia amb els drets humans i la recuperació de la Memòria Històrica com a patrimoni col—lectiu de la ciutadania i els pobles.

Coordinadora de Ciutadans pel Canvi

Continua llegint...

EL RISC D'INDIFERÈNCIA CIUTADANA

El 14 d’abril passat es van complir 79 anys de la proclamació de la Segona República i 137 de la proclamació de la Primera, impulsada per Pi i Margall, que ja proclamava en la seva Constitució de 1873 que la sobirania resideix en el ciutadà. Totes les constitucions fins ara, inclosa l’actualment vigent, no han sabut resoldre encara d’una manera satisfactòria la qüestió territorial d’Espanya, que no sols és l’encaix Catalunya i Espanya, sinó el de Galícia, el País Basc, i la resta de les diversitats i llengües de la pell de brau.

Com deia aquesta setmana Suso de Toro al seu article No basta un Estatut, “Espanya serà nació, Estat o el que es vulgui, però només té sentit si existeix un projecte civil compartit”. La tenacitat del PP i el nacionalisme espanyol, convertida en tauromàtica defensa, estimulant altres nacionalismes de la perifèria i impugnant amb les seves denúncies l’Estatut de Catalunya, està provocant una creixent indiferència ciutadana cap a la política institucional i parlamentària. I el que és pitjor encara: aconsegueix una gran indiferència i una creixent agressivitat contra sectors del poder judicial, barrejant de forma, de vegades indiscriminadament, Tribunal Suprem, que forma part del tercer pilar d’un Estat de Dret, i Tribunal Constitucional, que té altra missió i ha estat elegit per vetllar per les Lleis i la seva adequació a la Constitució.

La societat civil ja té un projecte civil compartit, té un entramat de científics, professionals, sindicalistes, empresaris, associacions, i organitzacions no governamentals, que treballen, investiguen i es preocupen per les polítiques públiques, pel nostre país i per el món globalitzat, i el nostre Estatut ja estava preparat per donar resposta a aquesta diversitat, i també per resoldre greuges repetits. La necessitat d’impulsar-lo, com va fer el President Pasqual Maragall, s’ha fet palès en la liquidació dels comptes de la Generalitat de 2009, presentats pel Conseller Castells. Sense el nou finançament acordat, la recaptació hauria disminuït en 1825 milions d’Euros. Sense els recursos addicionals, els ingressos haurien retrocedit un 0,8 %, i en canvi han crescut durant el 2009, un 10,3%.

Potser alguns jutges intentin retallar el nostre Estatut, però només trobaran indiferència i indignació, i el creixent convenciment que el que no aprovi el Tribunal Constitucional ho haurà d’aprovar una nova Constitució Federal.

Carme Valls-Llobet, Presidenta de Ciutadans pel Canvi

Continua llegint...