Qui pot témer una llei electoral catalana?

Darrere la iniciativa legislativa popular de CpC, la ciutadania agafa protagonisme i els diputats haurem de pronunciar-nos

Ciutadans pel Canvi ha posat en marxa una iniciativa popular per forçar la tramitació d'una llei electoral catalana. Cap partit no s'ha atrevit a desqualificar la iniciativa, però em consta que ha incomodat més d'un pel fet de posar de manifest la falta de voluntat o la incapacitat política dels grups parlamentaris per assolir el consens imprescindible per dotar Catalunya d'una llei electoral pròpia.

Han passat trenta anys des que l'Estatut de Sau establia:

«El Parlament serà elegit per un termini de quatre anys, per sufragi universal, lliure, igual, directe i secret, d'acord amb la llei electoral que el mateix Parlament aprovarà» (art 31).

Mentrestant, tant l'Estatut del 79 com el del 2006, a l'espera d'una llei electoral pròpia, remeten, en les corresponents disposicions transitòries, a la llei electoral estatal.


Al llarg d'aquestes tres dècades d'autonomia, no s'ha presentat cap projecte ni proposició de llei electoral al Parlament. No ho va fer CiU ni ho ha fet el govern d'entesa malgrat que en el document programàtic assumit pel PSC, ERC i ICV-EUiA es recull el propòsit d'elaborar una llei electoral.

Val a dir, tanmateix, que aquest govern, per acord del 27 de març de 2007, aprovà la creació d'una comissió d'experts amb l'encàrrec que elaboressin una proposta que servís de punt de partida per a una llei electoral catalana. Els experts van fer la feina. Una bona feina, reconeguda per tots els partits, però aquelles bases dormen de moment al calaix de la Conselleria de Governació.
Com s'explica?
Molt senzillament: com que la llei electoral serveix per establir el sistema de normes i procediments per convertir els vots en escons, tothom, grans i petits, fa prèviament els números.

Cal tenir en compte que si la llei vol garantir un pes similar o proporcional del vot de tots els electors, visquin a les circumscripcions més urbanes o més rurals, aquells partits que tenen la massa electoral més estable a les circumscripcions menys poblades podrien perdre més escons, i per contra en guanyarien més els que tenen el gruix electoral a les circumscripcions més urbanes.

Fets els comptes amb el nombre de votants i les corresponents traduccions en escons, entenc que ni CiU ni ERC, més arrelats a les comarques rurals, tinguin gaire interès a estrenar un nou sistema electoral més equilibrat. Però, tanmateix, la llei electoral ha de ser aprovada per una majoria de dues terceres parts dels diputats. Això vol dir que no n'hi ha prou amb la majoria governamental. Els partits majoritaris (CiU i PSC) són decisius i imprescindibles a l'hora de la veritat. I aquí rau tal vegada el problema.

És en aquest marc que Ciutadans pel Canvi, no pas a través dels propis diputats sinó per impuls de les seves plataformes territorials, ha decidit posar sobre la taula la iniciativa legislativa popular amb la voluntat de forçar el debat parlamentari amb una proposició avalada directament per la ciutadania.
Aquest impuls cívic no deixa de ser la raó de ser o l'essència de l'associació que al seu dia va impulsar Pasqual Maragall.
CpC no parteix de zero. Aprofita les bases elaborades per la comissió d'experts, però la proposta articulada va més enllà. És més agosarada.
Entre altres coses:

1.- Introdueix les llistes desblocades, amb la possibilitat per als electors de marcar candidats preferents dins de les llistes presentades pels partits.

2.- Tot i garantir que tots els territoris estiguin degudament representats, estableix un valor similar als vots de tots els electors, independentment de la vegueria on resideixin.

3.- Es proposa un sistema que premia amb més escons les vegueries amb un alt índex de participació.

Però darrere de la iniciativa de CpC hi ha el valor afegit d'implicar la ciutadania en l'acció política.

Els ciutadans poden formular proposicions de llei i forçar el legislatiu a prendre-ho en consideració.
Caldrà primer reunir 50.000 avals. Hi ha més d'un centenar de fedataris per recollir-les. És un moviment d'activisme polític molt valuós en moments de desafecció generalitzada. La ciutadania agafa protagonisme i els partits i diputats haurem de pronunciar-nos en seu parlamentària. La proposició serà debatuda pels diputats electes. Tothom s'haurà de retratar i ningú no podrà amagar el cap sota l'ala.
En cas de ser admesa a tràmit, la llei igualment haurà de ser aprovada per dues terceres parts del Parlament. Serà esmenada, sens dubte, però marcarà una fita important en la història democràtica de Catalunya. Estic convençut que el partit majoritari de l'esquerra catalana –el PSC–, amb l'aval lògicament dels diputats de CpC, hi tindrà un paper decisiu per dur-la a bon terme.

Publicat per Josep m. balcells a El Punt

Continua llegint...

Tret de sortida per la Iniciativa Legislativa Popular

El divendres passat divendres dia 4 es va celebrar a l'Ateneu Barcelonès l'acte organitzat per l'associació civicopolítica Ciutadans pel Canvi (CpC) que obria la campanya sobre la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) que promou a favor d'una llei electoral catalana pròpia.

L'objectiu d'aquesta iniciativa seria complir una competència estatutària de Catalunya des de 1979 que a més, figura als pactes de govern del tripartit (el del Tinell y el de la Entesa). Tal com va dir la presidenta de CpC, Carme Valls, el Parlament va encarregar un informe a un grup d'experts per que elaboressin l'esborrany d'una llei catalana però que, per conveniències o millor dit per no conveniència, resta tancat a un calaix del Parlament. CpC es proposa recollir el guant amb aquesta iniciativa.

La proposta, que aposta per un sistema que doni més capacitat de decisió als electors a través de les llistes desbloquejades amb vot preferent, va rebre el suport de l’expresident de la Generalitat Pasqual Maragall i d'altres membres de CpC i de la societat civil i política. La proposta, però, incomoda el PSC ja que no li fa gràcia allò de les llistes obertes ni allò del “Parlament acordió”. Tampoc sembla que Iniciativa la vegi oportuna. D'altra banda CiU i ERC s'hi oposen per manifest interès electoral: la present llei beneficia el voto rural justament on tenen el sustentament tant nacionalistes com republicans.

Serveix per incitar al debat dins de la societat

A la seva intervenció Maragall defensà les llistes obertes i les primàries com a forma d'elaborar les llistes electorals, front del domini de les executives dels partits vigent actualment.” Que no siguin les executives del partit les que dominin definitivament sobre les posicions dels candidats”. “Així els candidats tindrien singularitat i s'ho haurien de treballar personalment”. Va considerà que són mesures absolutament necessàries i un dret dels votants.

Això, que es pot percebre com una aposta de democratització del sistema, posa dels nervis als aparells dels partits, que perdrien la capacitat que tenen ara de confegir les llistes en l'ordre que més els interessa a ells. L'ordre d'aparició en una llista, no és un tema menor, és l'ordre d'importància de cadascú dins del partit. D'aquí el neguit.

A la seva intervenció Maragall va demanar també al CpC que “algun dia faci valer els seus vots decisius al Parlament, tan necessaris en aquests moment per què el tripartit tingui la majoria absoluta. Va assegurar també que tenen la paella pel mànec i va assegurà que tenen la possibilitat de fer-lo. Ho va dir en referència als cinc escons de la associació dintre del grup PSC-CPC: Francesc Boya, Josep Maria Balcells, Antoni Comín, Rosa Maria Ferrer y Mohammed Chaib.
També va defensar les primàries assegurant que si dos del mateix partit es barallen es percep com si es trenques una religió. “no és cap pecat”que n'hi hagin de primàries.

Les continues crides de Maragall a CpC per què actuïn de forma més autònoma del Gran Germà PSC no tenen moltes probabilitats de ser escoltades. Ja ho hem vist en èpoques anteriors, com quan va fer una crida a presentar-se a les eleccions generals al marge de PSC. Llavors es va queixar de que “Ciutadans pel Canvi, no omple el buid polític actual. Llàstima!...”
La proposta és clarament mediatica ja que l'aprovació d'una llei electoral requereix d'una majoria reforçada que faria necessària la participació de CiU. Per tant, encara que s'aconseguís portar al Parlament la Iniciativa i es portés a un debat i aprovació d'aquesta llei hauríem de veure quin redactat en sortiria.

Però serveix per incitar al debat dins de la societat i a reforçar el coneixement sobre els plantejaments d'associacions com la nostra.

Cal regular el regim de funcionament intern dels partits i altres organitzacions

D'altra banda, també seria necessari regular el funcionament intern dels partits i altres organitzacions que les fes obertes, democràtiques i transparents. Cosa que actualment no succeeix a la majoria de partits ni associacions de diversa naturalesa. Organitzacions creades a contracorrent dels funcionaments orgànics d'altres partits s'han vist com acabaven enrocant-se en sí mateixes i acabant retallant els drets i la democràcia als seus interiors en benefici de la clase dominant. Existeix molta hipocresia en aquestes organitzacions que criden de portes enfora la defensa dels drets i valors pels ciutadans però els neguen al seus militants i socis.

Publicat per J.Andújar

Continua llegint...